La ciència també floreix per Sant Jordi
Cinc propostes de títols relacionats amb la ciència per a aquesta diada dels lletraferits i lletraferides
Fa gairebé un mes que a l’hemisferi nord vam donar la benvinguda a la primavera. Les temperatures mitjanes han començat a pujar, el desgel va despertant els animals que hivernen, les aus migratòries tornen, els arbres floreixen, i les roselles i el seu color escarlata omplen els marges dels camins. La primavera arriba carregada de cultura i ens regala diades com la de Sant Jordi, o el Dia Internacional de la Dansa. Propicia les passejades pel camp i per les paradetes de llibres. De publicacions, avui amb la mirada posada en el dia per excel·lència del llibre, us en proposem cinc: un infant que neix, un cor que batega, una mare que viatja, una humanitat que es qüestiona i un periodista científic que ens farà viatjar sense moure’ns de la cadira.
'Mi parto robado', de Nahia Alkorta (Ed. Arpa, 2023)
En aquest relat, Nahia Alkorta ens explica, en primera persona, com va ser el seu part –el naixement del seu primer fill– que no va acabar bé; com està lidiant una disputa legal de pel·lícula i per què hem de reivindicar el dret a un part digne. La Nahia, com moltes altres dones, va patir violència obstètrica seguida d’un trastorn d’estrès posttraumàtic. Va presentar una demanda que va recórrer totes les instàncies judicials nacionals sense ser escoltada. Finalment, el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona de l'ONU li ha donat la raó i ha instat Espanya a adoptar mesures per erradicar la violència obstètrica.
'Sempre endavant', de Valentí Fuster (Columna Edicions, 2024)
La vida és fràgil, complexa i incerta. Del relat d’un part, a la biografia d’un dels cardiòlegs i investigadors en l’àmbit de la salut amb més reconeixement internacional, el Dr. Valentí Fuster.
Com un nen que somiava ser tenista va esdevenir un referent mundial de la medicina? Què va creuar-se en la seva trajectòria per desviar tant el seu destí? Les experiències vitals d’una persona admirable –els seus èxits i les seves derrotes– són sempre de gran inspiració per a d’altres de més joves, o curiosos per saber com una passa porta a l’altra, i com ha estat el camí de l’altre. L’obra comparteix els aprenentatges del Dr. Fuster, tant en l’àmbit personal com en el professional. Fa un recorregut per la recerca en salut cardiovascular i tot el que hem après sobre l’infart.
'La mama se’n va a l’Antàrtida', d'Anna Cabré i Mariona Tolosa (Ed. Zahori, 2020)
Els infants viuen de les il·lusions potencials, de tot allò que poden ser i que potser seran –si posen la seva il·lusió en moviment– o no seran. Per això, és important recordar que la ciència és cosa de tots, de petits i de grans.
De nou, us oferim una història sincera i exemplar. Anna Cabré, física especialitzada en recerca sobre el clima, va ser seleccionada per formar part del programa Homeward Bound Project. Aquest reconeixement la va capbussar en una expedició a l’Antàrtida, on 100 dones van treballar en favor de la sostenibilitat del planeta alhora que reclamaven un lideratge més femení. Una gran notícia que va arribar acompanyada de la necessitat, per part de l’Anna, d’explicar als seus fills quina era la feina de la mama quan marxava tan lluny. Així doncs, acompanyada per la il·lustradora Mariona Tolosa, va crear aquest llibre que serveix a l’Anna, i a totes les dones del món, per explicar a les seves criatures què fan les dones quan surten a transformar el món.
'Nexus: Una breu història de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA', de Yuval Noah Harari (Debate, 2024)
Si la ciència és per a tothom, serà per a humans i no humans?
En aquesta peça, Harari mira a la humanitat des del passat per intentar dibuixar un futur possible. Amb les ales de la imaginació de la ciència-ficció, però les arrels de la recerca actual, Harari analitza com les xarxes d’informació han construït el nostre món. Ens trobem mirant a l’abisme, ens enfrontem a una gran crisi existencial. El món viu un seguit d’emergències –d’urgències i perills imminents alhora que possibilitats d’esdevenir– en àmbits com l’ecologia, la informació o la tecnologia, i ens precipitem cap a l’era de la intel·ligència artificial, sense saber si això serà el principi o el final.
'L’endemà d’ahir', de Xavier Duran (L’Albí, 2024)
I si transportem la ciència fins a les seves fronteres, i la humanitzem, i li fem imaginar futurs i narrar-nos històries, ¿no hauríem, doncs, d’acabar amb una bona novel·la científica?
Aquesta novel·la té tots els ingredients per fer-nos gaudir de la intriga i el coneixement: relacions humanes, amor, desamor, intriga, salts en el temps, avenços tecnològics. Un periodista científic, un editor enriquit i la seva dona, un inventor somiatruites empresari innovador i milionari, un hacker i altres personatges secundaris ens acompanyaran en aquest viatge accelerat de progrés i canvi.
Per Sant Jordi, la cultura es mou i surt al carrer. L’olor de llibre nou es barreja amb el perfum de les roses, de color escarlata, blanc, groc, blau o amb la senyera. Totes les estacions són bones per a la lectura. El fred i la manteta de l’hivern; l’alegria, l’oci i la platja de l’estiu, i el recolliment i la llar de foc de la tardor són escenaris excel·lents per llegir. Ara bé, a la primavera no hi ha excusa. La lectura i la ciència, com les pomeres, també floreixen per Sant Jordi.