Científics xinesos clonen amb èxit un mico 'rhesus'

BarcelonaLa primera clonació amb èxit de primats la va aconseguir un grup de científics xinesos el 2018, gairebé 22 anys després –i amb la mateixa tècnica– del conegut cas de l'ovella Dolly. Ara el mateix equip, liderat per Zhen Liu i Qiang Sun, ha aconseguit clonar una altra espècie, un mico rhesus, que ha sobreviscut més de dos anys. Els investigadors, que han publicat la seva recerca aquest dimarts a la revista Nature Communications, suggereixen que aquest nou èxit, per al qual es va desenvolupar un mètode que va proporcionar a l'embrió clònic en desenvolupament una placenta sana, permet avançar en la comprensió dels mecanismes de la clonació en primats i podria ajudar a millorar en un futur l'eficiència del procés, que fins ara és extremadament baixa.

La famosa ovella Dolly va néixer el 5 de juliol del 1996 i va ser el primer mamífer clonat a partir de cèl·lules adultes gràcies a una tècnica ideada per Ian Wilmut i els seus col·legues de l'Institut Roslin d'Edimburg. Tot i això, el món no coneixeria aquesta fita fins al febrer de 1997. La publicació a Nature aquell any va suposar el punt de partida de la clonació d'altres mamífers (vaca, porc i gos), "un lent degoteig que demostrava les dificultats intrínseques de cada espècie, amb característiques diferents de la seva biologia de reproducció, necessàries per adaptar el mètode original desenvolupat per clonar l'ovella Dolly”, assenyala a l'agència Efe el científic Lluís Montoliu, que no participa en la investigació.

El mètode de clonació es denomina en realitat "procés de transferència nuclear de cèl·lules somàtiques [SCNT en les sigles en anglès]" i consisteix a reemplaçar el nucli d'un òvul, que conté l'ADN, pel d'una cèl·lula somàtica adulta d'un altre individu. L'equip de Zhen i Qiang, de l'Acadèmia de Ciències Xinesa a Xangai, va adaptar aquesta tècnica per aconseguir la nova clonació. Qiang recorda que els micos són vitals i comunament utilitzats en el camp de la investigació cognitiva i biomèdica. Per exemple, s'han fet servir models de micos transgènics per estudiar la malaltia de Huntington i models de micos modificats genèticament en el cas de la malaltia de Parkinson. Tot i això, apunta, és molt difícil obtenir models de mico genèticament idèntics, especialment per als micos editats genèticament. "SCNT és la tecnologia per clonar animals genèticament idèntics".

Mètode sofisticat

La nova clonació es va obtenir en combinar el tractament dels embrions clonats amb l'inhibidor Tricostatina A i amb l'enzim Kdm4d, tots dos ja usats en un cas anterior de macaco cranc i encaminats a alterar l'estat epigenètic dels embrions, explica Montoliu, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), a Science Media Centre. Ho fan amb un sofisticat mètode de reemplaçament del trofoblast, les cèl·lules que envolten la massa interna cel·lular al blastocist (embrió d'uns cinc dies) i que més tard donaran lloc a la placenta.

En els experiments es van activar un total de 113 embrions clonats de rhesus i en van transferir 11 a 7 femelles, dues de les quals es van quedar embarassades; finalment va néixer una cria, segons detallen al seu article. L'eficiència va ser semblant a la de processos anteriors, fins i tot més petita: un animal clonat que va sobreviure a partir de 113 embrions inicials (eficiència de menys de l'1%). En el cas del rhesus, un estudi anterior n'havia aconseguit clonar cèl·lules somàtiques, però l'animal no va sobreviure al naixement. Ara l'exemplar, que els investigadors van anomenar ReTro, va aconseguir viure dos anys.

Per a José Manuel Bautista, catedràtic de biologia molecular de la Universitat Complutense de Madrid, és un avenç important del coneixement. El resultat, subratlla el científic a Efe, posa en evidència que per al desenvolupament embrionari normal i saludable hi ha un bon nombre d'elements epigenètics tant de la mare com de la cèl·lula embrionària. Els canvis epigenètics afecten el funcionament dels gens i tenen a veure amb l'entorn on viu la cèl·lula. A diferència dels canvis genètics, els epigenètics són reversibles i no modifiquen la seqüència d'ADN, però poden canviar la manera com l'organisme llegeix aquesta seqüència. "Crec que aquest estudi ajudarà a investigar altres elements epigenètics més específics relacionats amb la reproducció assistida tant en animals com en humans, que han de ser compresos".

En aquest sentit, Qiang Sun ha explicat a Efe que poden existir anomalies epigenètiques per corregir. "En el futur ens centrarem en les estratègies per millorar la taxa d'èxit de la SCNT en primats".

Clonació humana?

Tant la clonació del macaco cranc (Macaca fascicularis) com la del rhesus (Macaca mulatta) demostren dues coses, apunta Montoliu: és possible clonar primats i, no menys important, és summament difícil tenir èxit amb aquests experiments, amb eficiències tan baixes. "Això novament descarta la clonació d'éssers humans", afegeix. Aquests experiments no haurien pogut fer-se a Europa, ja que la legislació sobre experimentació animal prohibeix l'ús de primats no humans tret que l'estudi estigui encaminat a investigar una malaltia greu, mortal, que afecti éssers humans o la mateixa mena de primats, que no és el cas d'aquest experiment.

Per a José Manuel Bautista, la investigació inclou en el debat el concepte de l'estatus moral dels primats, ja que, d'una banda, és un model excel·lent de malaltia humana, però de l'altra el seu ús en la investigació pot ser controvertit i èticament problemàtic, sobretot si danya l'animal. L'investigador subratlla que ja hi ha controls i coincideix amb Montoliu en la claredat de les lleis europees.