Biologia

Creen cèl·lules mare d’elefant, un nou pas en la recerca per "ressuscitar" el mamut

Els resultats podrien revelar per què el càncer és tan infreqüent en els paquiderms

Carl Zimmer
4 min
Un grup de mamuts.

Quan es va fundar la biotecnològica Colossal el 2021, l’empresa es va fixar un objectiu que suscitava escepticisme: dissenyar genèticament elefants que presentessin pèl i altres trets propis del mamut llanut, una espècie extinta.

Tres anys després encara no hi ha criatures semblants als mamuts passejant-se per la tundra. Això no obstant, recentment un equip d’investigadors de l’empresa ha anunciat un avenç destacable: la creació de cèl·lules mare amb la potencialitat de convertir-se en qualsevol teixit del cos d’un elefant. Les dades, però, encara no han aparegut en cap revista científica.

Eriona Hysolli, cap de ciències biològiques de Colossal, afirma que les cèl·lules podrien contribuir a la protecció dels paquiderms vius. A tall d’exemple, els investigadors podrien proporcionar òvuls d’elefant en abundància als programes de reproducció.

Altres investigadors independents també es mostren impressionats per les cèl·lules, conegudes com a cèl·lules mare pluripotents induïdes. Vincent Lynch, un biòleg de la Universitat de Buffalo que no ha participat en la recerca, explica que les cèl·lules mare pluripotents induïdes poden ajudar els científics a aprendre sobre l’estranya biologia dels elefants i per què desenvolupen càncer amb tan poca freqüència, entre altres coses. “La possibilitat d’estudiar-ho amb cèl·lules mare pluripotents induïdes és molt engrescadora”, comenta Lynch. La descoberta “obre un món de possibilitats per estudiar la resistència al càncer”, afegeix.

La dèria pels mamuts

George Church, biòleg de la Facultat de Medicina de Harvard, va començar a intentar ressuscitar el mamut llanut fa més d’una dècada. En aquells moments els genetistes extreien ADN dels ossos dels paquiderms extints i cercaven les diferències genètiques existents entre ells i els seus cosins vivents, els elefants. Church argumentava que, si fos capaç de modificar l’ADN d’un embrió d’elefant, la criatura resultant presentaria alguns dels trets que van permetre als mamuts llanuts sobreviure en climes freds.

Church, fent hores extra amb Hysolli —que llavors era investigadora postdoctoral al laboratori del biòleg— i la resta de l’equip, va efectuar algunes investigacions preliminars sobre la manipulació de l’ADN dels elefants. Però les limitacions per obtenir cèl·lules dels paquiderms dificultaven molt la recerca del grup.

Per aquest motiu, els investigadors es van proposar d’autosubministrar-se’n, inspirant-se en la feina del biòleg japonès Shinya Yamanaka i el seu equip, guardonada amb el Nobel. Yamanaka va descobrir una manera de tirar enrere les agulles del rellotge en cèl·lules de ratolí adult per tal que, a efectes pràctics, esdevinguessin com les d’un embrió. Més tard, amb la combinació adient de productes químics, aquestes cèl·lules —cèl·lules mare pluripotents induïdes— podien convertir-se en teixits diversos, fins i tot en òvuls.

Els investigadors han generat cèl·lules mare pluripotents d’altres espècies, entre elles, l’ésser humà. Alguns investigadors, per exemple, han produït aglomerats de neurones humanes que emeten ones cerebrals.

Les cèl·lules d’elefant, però, han resultat ser molt més difícils de reprogramar. Lynch explica que feia anys que intentava crear cèl·lules mare pluripotents induïdes d’elefant sense aconseguir-ho. Sospitava que el problema tenia a veure amb una característica extraordinària dels elefants: gairebé no desenvolupen càncer.

Una proteïna anticàncer

Un simple càlcul aritmètic indica que un gran nombre d’elefants hauria de patir càncer. L’evolució, però, ha dotat els elefants amb una sèrie de defenses suplementàries contra aquesta malaltia, entre elles, una proteïna anomenada TP53. Tots els mamífers són portadors d’un gen relacionat amb aquesta proteïna, que fa que la cèl·lula s’autodestrueixi si comença a presentar senyals de creixement incontrolat. Els elefants tenen 29 gens relacionats amb la TP53. Plegats, són capaços d’esclafar agressivament les cèl·lules canceroses.

Potser eren aquestes adaptacions contra el càncer el que impedia que les cèl·lules d’elefant adult es poguessin reprogramar per convertir-les en cèl·lules mare pluripotents. Els canvis que es produeixen a la cèl·lula podrien ser semblants a les etapes inicials del desenvolupament d’un càncer, motiu pel qual s’autodestruirien.

“Sabíem que la p53 seria un obstacle important”, comenta Church. El biòleg i els seus col·legues van intentar superar el repte obtenint cèl·lules fresques d’elefant asiàtic, una espècie amenaçada. Tot i no poder extreure mostres de teixit dels animals, sí que van poder obtenir el cordó umbilical de cries de l’espècie.

A continuació, els investigadors van crear molècules destinades a bloquejar la producció de totes les proteïnes p53 de les cèl·lules. I combinant aquest tractament amb el còctel de Yamanaka i altres proteïnes, van aconseguir generar cèl·lules mare pluripotents induïdes d’elefant.

Colossal encara aspira a complir el seu objectiu més grandiós: “ressuscitar el mamut llanut”. Hysolli i els seus col·legues tenen previst modificar alguns gens de les cèl·lules mare, canviant-ne seqüències pròpies dels elefants per seqüències característiques del mamut llanut. Això els permetrà esbrinar si les modificacions provoquen canvis en les mateixes cèl·lules. Amb aquesta estratègia, explica Hysolli, es podria crear un aglomerat de cèl·lules d’elefant del qual creixés pèl de mamut, per exemple.

Lynch es mostra escèptic en relació amb l’objectiu últim de l’empresa. Esgrimeix que el fet de modificar uns pocs gens en un elefant viu és molt diferent de ressuscitar-ne els cosins extints. “No sabem pràcticament res de la genètica del comportament complex —comenta Lynch—. I si acabéssim tenint un elefant asiàtic pelut que no sabés sobreviure a l’Àrtic?”.

Copyright: The New York Times / Traducció d'Ignasi Vancells
stats