L’os polar com a refugiat climàtic
La impossibilitat d’accedir a la banquisa força els ossos a establir-se en entorns urbans
Els habitants de l’Àrtic sempre han conviscut amb els ossos polars. Durant les expedicions de caça i pesca que al llarg dels segles han modelat l’estil de vida dels pobles boreals s’han produït trobades entre ossos i persones amb relativa freqüència, però només passava de tant en tant que algun os distret s’acostés a un poblat. Aquest hivern ha sigut diferent. Els habitants de Kaktovik, un llogarret a la costa nord d’Alaska on viuen 250 persones de l’ètnia inupiat, han conviscut amb una vuitantena d’ossos que han rondat pels carrers sorrencs de la vila i s’han alimentat de les despulles de balenes escorxades pels pescadors. A Churchill, un poblet canadenc de la badia de Hudson, els veïns han aprofitat un vell hangar per construir una mena de presó temporal per a ossos. Quan n’albiren un, el capturen, l’engabien, l’alimenten i, quan poden, el deixen anar a 70 quilòmetres del poble.
Rutines alterades
La majoria dels ossos polars passen un estiu ociós a terra i a l’hivern es desplacen sobre el mar glaçat per caçar foques i acumular energia. Els efectes del canvi climàtic, però, estan alterant aquesta rutina. El gel marí es forma més avançada la tardor, és més prim i cobreix una extensió de mar cada vegada més reduïda i allunyada de la terra ferma. Al març, per exemple, la superfície de la banquisa àrtica ha sigut inferior a la de qualsevol mes de març estudiat els últims 40 anys. Això fa que quan arriba l’hivern molts ossos polars no s’aventurin a nedar centenars de quilòmetres per arribar-hi i es quedin a terra. Lluny del gel, l’escassetat de foques els obliga a acostar-se als assentaments humans per furgar en les escombraries i subsistir a base de carronya. Aquesta alimentació deficient té un impacte negatiu en la salut dels ossos i fomenta el canibalisme i els avortaments. La proximitat, la gana i la desesperació també els fan més perillosos per a les persones.
A més de conviure amb els ossos, els habitants de Kaktovik també han vist com pel seu poble hi passaven, aquest hivern, més d’un miler dels anomenats turistes climàtics. Tot i que alguns s’han mostrat decebuts en veure els ossos esprimatxats i bruts de sang de balena en lloc de trobar-los grassos i lluents, l’hivern que ve se n’esperen molts més. Per tot això, ja hi ha qui qualifica els ossos polars de refugiats climàtics.