Què li passa al cervell quan ens sentim bé?

BarcelonaLa “felicitat” és un estat intens i immediat d’alegria, plaer o eufòria, que fa que ens “sentim bé”. Per això, quan parlem de manera col·loquial, sovint utilitzem els termes felicitat i benestar com si fossin sinònims. Però cerebralment, aquests conceptes són diferents i tenen implicacions diverses sobre la nostra salut i qualitat de vida. Comprendre la distinció entre felicitat i benestar no només és interessant des d’un punt de vista acadèmic, sinó que també és essencial per promoure un equilibri emocional sostenible i una salut mental duradora.

Neurològicament, la felicitat està associada principalment amb el neurotransmissor dopamina, que està implicat en la motivació i les sensacions de recompensa. Quan experimentem felicitat, diverses regions cerebrals com el nucli accumbens i l’estriat ventral s’activen, generant una sensació de gratificació profunda. Aquesta activació i les descàrregues de dopamina són tan intenses que, després d’un pic de felicitat, els receptors neuronals encarregats de gestionar dopamina se saturen i necessiten temps per recuperar-se. Per això, la felicitat, malgrat les sensacions plaents que genera, és efímera i no es pot mantenir indefinidament sense risc de sobrecàrrega neuronal. Després d’un moment de felicitat intensa, és natural que experimentem un cert descens de l’estat d’ànim. Aquesta oscil·lació no és un defecte, sinó una resposta fisiològica normal i necessària que permet que el cervell mantingui l’equilibri i la seva capacitat de resposta a futurs estímuls gratificants.

El benestar, en canvi, és un estat mental i fisiològic més subtil, però alhora més estable i durador. També implica sensacions de gratificació i plaer, però més moderades i, per tant, més fàcils de controlar. Neurològicament, el benestar combina descàrregues moderades de dopamina amb una activació del neurotransmissor serotonina, que està vinculat a la regulació de l’estat d’ànim i a la sensació de calma. Al ser més moderades, els receptors de dopamina no arriben a saturar-se, i per això el benestar, a diferència de la felicitat, es pot mantenir indefinidament.

L’escorça prefrontal, que permet gestionar les emocions i actuar amb reflexivitat, juga un paper clau en el manteniment del benestar, ja que permet regular les emocions i prendre decisions coherents amb els propis valors. A més, a diferència de la felicitat, el benestar pot coexistir amb emocions incòmodes com la tristesa, la frustració o l’enveja, que actuen com a senyals d’alerta. Aquests indicadors emocionals no trenquen l’estat de benestar, sinó que el reforcen, ja que ens motiven a corregir situacions que no funcionen bé i a mantenir la nostra salut mental a llarg termini. La felicitat, en canvi, no les admet. Quan es genera una emoció incòmoda com les esmentades, l’estat de felicitat s’acaba de cop. Dit d’una altra manera, per sentir-se bé no cal buscar la felicitat, ja arribarà de tant en tant amb comptagotes. Cal afavorir el benestar.

El ben-ser o propòsit vital

Tanmateix, cal anar encara un pas més enllà, cap al ben-ser. Inspirat en la filosofia i la psicologia positiva, el concepte de ben-ser integra en el benestar un sentit profund de coherència interna, de plenitud i de propòsit vital. Neurològicament, es relaciona amb la integració de diverses xarxes cerebrals, entre les quals destaquen l’escorça prefrontal medial, implicada en la introspecció i el sentit de si mateix, i l’escorça parietal posterior, vinculada a la percepció del “jo” en relació amb els altres. A nivell neurohormonal, el ben-ser s’acompanya de nivells equilibrats de dopamina i serotonina i amb poca activitat de l’amígdala, la qual cosa indica menys reactivitat davant de situacions estressants o conflictives. Les persones que viuen amb coherència i tenen un propòsit vital mostren més activitat en aquestes regions de l’escorça i una millor regulació emocional de l’amígdala, fet que es tradueix en una salut mental més sòlida i en una capacitat més gran de gaudir del dia a dia sense dependre de pics intensos de felicitat.

Aquest coneixement té implicacions pràctiques molt clares. La societat actual tendeix a exaltar la felicitat com un objectiu constant i comercialitzable, fent-nos creure que hauríem de ser feliços tota l'estona. Neurològicament, això és impossible: el cervell necessita oscil·lacions naturals de dopamina i períodes de recuperació després de moments de gran excitació. En canvi, promoure el benestar i el ben-ser permet establir una base emocional estable que sosté la salut mental a llarg termini.

És important subratllar que benestar i ben-ser no impliquen conformisme. Mantenir-se raonablement a gust amb un mateix no significa acceptar passivament circumstàncies injustes o insatisfactòries. Al contrari, permet reconèixer les emocions incòmodes i utilitzar-les com a motor de canvi i creixement. Aquesta capacitat de transformar situacions desfavorables i de buscar coherència amb els propis valors és el que diferencia el ben-ser d’un simple estat de confort. En definitiva, la felicitat, el benestar i el ben-ser són tres dimensions complementàries del nostre estat emocional.