Tornar a l'escola, molt més que un simple reinici

Cada setembre, estudiants de totes les edats, des d’infantil fins als estudis postobligatoris, es retroben amb companys, rutines i llibres. És un moment clau per al desenvolupament mental, emocional i social. Tornar al centre educatiu va molt més enllà d’aprendre nous conceptes: és un “reinici” cognitiu i emocional que alimenta el cervell i reforça la identitat. Una investigació recent, liderada pels neuropsicòlegs Bruce McCandliss i Jason Yeatman, de la Universitat de Stanford (EUA), i publicada a Developmental Cognitive Neuroscience, subratlla aquesta rellevància des d’una perspectiva neurofisiològica.

Han vist que l’estímul a l’aprenentatge que promouen les escoles té efectes directes en el desenvolupament de la matèria blanca del cervell, independentment de l’origen sociocultural de l’alumnat. La matèria blanca està formada principalment pels axons neuronals recoberts per mielina, una substància blanca i greixosa que accelera la transmissió dels senyals elèctrics i millora la comunicació entre àrees cerebrals.

Per arribar a aquesta conclusió, van combinar dades de l’estudi ABCD (les sigles en anglès de desenvolupament cognitiu del cervell adolescent) amb l'arxiu de dades d'educació de Stanford, que mesura la qualitat escolar. L’estudi ABCD, iniciat el 2015, ha fet un seguiment d'11.000 infants durant 10 anys per entendre com es desenvolupa el cervell en l’adolescència i com aquest procés es relaciona amb el comportament, la salut mental, les addiccions i el rendiment acadèmic. S’hi han monitorat imatges de ressonància magnètica, proves cognitives i dades ambientals i de salut.

En correlacionar ambdós estudis, els investigadors han observat que l’alumnat de centres que estimulen més l’aprenentatge i la motivació presenta un desenvolupament més ràpid de les connexions neuronals, especialment en àrees vinculades a la lectura. Dit d’una altra manera: dos infants de contextos socioculturals i econòmics similars, però escolaritzats en centres diferents, poden desenvolupar xarxes cerebrals amb nivells de maduració molt diversos. La qualitat dels aprenentatges que promou cada centre a través de l’impuls i la motivació és una font potent d’estimulació cognitiva, que se suma a l’entorn familiar i comunitari.

Descansar afavoreix el rendiment cognitiu

Com encaixa això amb el retorn de les vacances? Fer vacances és important per al cervell perquè permet desconnectar de l’estrès diari, afavorint el benestar emocional. També és un moment per viure altres experiències vitals i socioemocionals. Sovint és un període de llibertat, sense horaris rígids, en què infants i adolescents poden fer activitats noves i amistats diferents: colònies, esports, jocs... Tot això contribueix a la construcció de la identitat. A més, descansar millora la concentració, la creativitat i la memòria, la qual cosa afavoreix un rendiment cognitiu més saludable i sostenible.

El setembre, amb el retorn al centre educatiu, és una transició important. El primer dia d’escola, amb noves rutines, reptes, amistats i responsabilitats, el cervell rep un esclat d’estímuls enriquidors que reactiven la remodelació de la matèria blanca. Aquesta reorganització afavoreix no només l’aprenentatge acadèmic, sinó també l’atenció, la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva, que són eines essencials tant per estudiar com per créixer com a persones.

Tornar a l’escola després de l’estiu és retrobar el grup i les complicitats establertes. La comunitat escolar ha de generar una sensació de pertinença que consolidi una identitat col·lectiva i personal. Compartir històries, retrobar companys i afrontar nous professors i reptes mobilitza emocions i relacions que construeixen el jo personal i social. Sentir-se valorat pels companys i docents activa circuits de recompensa al cervell i allibera dopamina, un neurotransmissor vinculat a la motivació, el benestar i l’optimisme. Això reforça l’autocompetència i el sentiment de pertinença, que són aspectes clau pel benestar emocional dins i fora de l’aula.

El retorn escolar integra les experiències de les vacances dins el marc estructurat de l’aprenentatge, establint un diàleg entre autonomia i estructura que construeix un jo més flexible i resilient. L’alumnat aprèn a incorporar allò que descobreix amb llibertat dins dels ritmes col·lectius, fet que contribueix a consolidar habilitats socials com gestionar la frustració, negociar normes i compartir reflexions.

En conjunt, aquestes recerques conviden a veure l’escola com un entorn actiu i transformador del cervell. Tornar després de l’estiu no hauria de ser només reprendre les classes, sinó reactivar una etapa de creixement cognitiu, emocional i social. No és, per tant, un simple reinici: és un salt qualitatiu en la seva formació integral.