Els superrics generen en deu dies tota l'empremta de carboni que els correspondria en un any
L’1% més ric del planeta contribueix 26 vegades més a l’increment de les onades de calor que la resta de la població
GinebraLa contribució de la població a l’escalfament global és desigual i depèn en gran part dels seus ingressos. Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Zúric ha avaluat l’impacte que tenen les persones amb rendes altes en la crisi climàtica en comparació amb aquelles que tenen uns ingressos més baixos.
Les xifres que mostra l’estudi són demolidores: les rendes més altes tenen una empremta de carboni significativament més alta que els pobres. L’estudi, publicat recentment a Nature Climate Change, quantifica també les conseqüències d’aquestes desigualtats.
Els resultats indiquen que el 10% de la població més rica és el responsable de dos terços de l’escalfament global observat des de l’any 1990. L’estudi afegeix també que s’observa que els més poderosos contribueixen 26 vegades més a l’increment de fenòmens extrems com són les onades de calor i 17 vegades més en les sequeres de l’Amazones.
"Hem trobat que els emissors més rics juguen un paper important en desencadenar aquests fenòmens extrems", declara Sarah Schöngart, investigadora de la Universitat Politècnica de Zúric i autora principal de l’estudi, i afegeix: "Aquests resultats ajudarien a fomentar polítiques contra el canvi climàtic que vagin dirigides a reduir les emissions de les persones amb més ingressos".
El 10% del món, responsable del 50% d'emissions
En particular, l’any 2019 el consum i les inversions realitzades pel 10% de la població més rica van ser els responsables de la meitat de les emissions globals. D’altra banda, el 50% més pobre va contribuir només a una desena part d’aquestes emissions. Les regions amb un nivell econòmic més baix són, al seu torn, les més afectades per l’escalfament global i les que pateixen més dificultats per adaptar-s’hi, com són les d'algunes regions de l’Amazones, el sud-est asiàtic i del sud d’Àfrica.
Tot i que aquesta tendència era ja coneguda, el recent estudi quantifica en detall com les emissions es tradueixen en un desequilibri de responsabilitats a l’hora d’assumir les conseqüències de l’augment de temperatures i els fenòmens climàtics extrems. "El nostre estudi mostra que l’impacte que els fenòmens extrems tenen no són només el resultat de les emissions globals", comenta Schöngart, que afegeix: "Existeix una relació directa entre aquests fenòmens i el nostre estil de vida i on es realitzen les inversions, que al seu torn estan relacionades amb la riquesa".
Creuar dades climàtiques i econòmiques
Els autors de l’estudi, que han combinat dades econòmiques amb simulacions climàtiques, han estat capaços de traçar les emissions procedents de grups amb diferents rendes i la relació que tenen amb diferents fenòmens meteorològics extrems. Dels resultats extreuen també que el 10% de la població més rica dels Estats Units i de la Xina ha triplicat els períodes de calor extrema que tenen lloc en regions vulnerables. "Si tothom emetés el mateix que el 50% de la població amb una renda més baixa, el món gairebé no hauria patit un increment de les temperatures des de 1990", explica Carl-Friedrich Schleussner, coautor del treball i membre de l'Integrated Climate Impacts Research Group a l’IIASA, que afegeix que "adreçar aquestes desigualtats és crucial per definir una acció climàtica justa i efectiva".
Més enllà de la contaminació individual, l’estudi fa èmfasi en la importància que tenen les emissions lligades a certes inversions financeres. Els autors de l’estudi afirmen que dur a terme polítiques que redirigeixin aquestes inversions podria reportar beneficis climàtics significatius. "Aquesta no és una discussió acadèmica, és sobre l’impacte real de la crisi climàtica", diu Schleussner.
Qui se’n fa responsable?
Un altre informe elaborat per Oxfam va en la mateixa línia i indica que les persones dins de l’1% més ric triguen tan sols deu dies en consumir la seva corresponent empremta de carboni reservada per tot l’any. Tim Gore, cap de la política climàtica d’Oxfam, comenta que, "el consum exacerbat de la minoria més rica està impulsant la crisi climàtica, i són els països pobres i la gent jove els que estan pagant-ho".
Aquestes desigualtats extremes són conseqüència directa de la gestió que els governs han fet durant les últimes dècades de l’economia del carboni. Un dels grans reptes als quals s’enfronten els polítics per revertir la crisi climàtica té a veure, precisament, amb la rendició de comptes i amb la repartició de responsabilitats entre els diferents estrats de la societat. "L’acció climàtica que no abordi les responsabilitats desmesurades dels membres més rics de la societat, corre el risc de perdre una de les palanques més poderoses que tenim per reduir el futur dany", conclou Schleussner.
Polítiques a seguir per a una resposta més justa
Els autors suggereixen que els resultats obtinguts podrien motivar i fomentar certes polítiques adreçades a les elits de la societat. Fer que els rics que contaminen més se’n fessin més responsables podria proporcionar suport per l’adaptació de les zones i països més vulnerables al canvi climàtic. Aquestes mesures per equilibrar les responsabilitats en l’acció climàtica no només són fonamentals per combatre el canvi climàtic, sinó també per aconseguir un món més just i resilient.