Alguns videojocs poden provocar marejos i nàusees

The New York TimesEn un laboratori cavernós situat en un soterrani de la Universitat de Minnesota, Thomas Stoffregen m'empeny a l'interior de la que anomenen "habitació mòbil" perquè me la miri. La cambra té el terra de formigó i tres parets cobertes de marbre d'imitació. Mentre m'hi estic al mig, sobre un sensor de pressió de la mida d'una balança de lavabo, si fa o no fa, les parets es desplacen cap endins d'una batzegada, bellugant-se més d'un pam. El moviment és tan pertorbador que aixeco els braços i faig un pas enrere, com si m'entrebanqués. De fet, aquesta demostració acostuma a fer perdre totalment l'equilibri als adults. Estic lleugerament marejat.

Stoffregen, professor de cinesiologia i cap del laboratori de Potencialitat Percepció-Acció, utilitza aquest aparell per estudiar la cinetosi, també coneguda com a mareig del viatger. Sovint, els subjectes han de suportar i resistir oscil·lacions subtils de les parets controlades per ordinador fins que es maregen i es balancegen. Les investigacions de Stoffregen també l'han portat a embarcar-se en creuers: aquestes embarcacions són, per a la cinetosi, el mateix que els hospitals per a la pneumònia. "Ara, els nostres creuers són un altre tema", afirma l'investigador. Per exemple, ni Stoffregen ni ningú no han pogut explicar per què fins i tot els mariners més experimentats ho passen malament al mar després de mesos en terra ferma.

És l'orella o el moviment?

Fa decennis que Stoffrengen acumula proves que sostinguin una teoria sorprenent sobre les causes de la cinetosi. El problema no sorgeix de l'orella interna, en la seva opinió, sinó d'una pertorbació del sistema corporal responsable de mantenir la postura. Aquesta idea, en el passat ignorada per la majoria, comença a obtenir un cert reconeixement de mala gana. "La majoria de teories afirmen que quan ens maregem perdem l'equilibri -comenta Robert Kennedy, psicòleg de la Universitat de Florida Central-, i Stoffregen assegura que ens maregem perquè perdem l'equilibri".

Probablement la cinetosi és un problema tan antic com el transport. El mot nàusea deriva de vaixell en grec. Tanmateix, els seus símptomes de sobres coneguts es presenten a causa d'una varietat d'estímuls: muntar al llom d'un camell, anar en cotxe o pujar a una atracció de fira giratòria. Fins ara, no s'ha trobat mai cap explicació definitiva del fenomen.

Marejats per la tecnologia

Al marge de quin en sigui l'origen, Stoffregen assegura que la cinetosi pot empitjorar amb la proliferació dels dispositius i les pantalles digitals. Viatgem a través de cels turbulents, fiquem el nas als nostres mòbils intel·ligents i juguem a videojocs en autobusos en moviment. Alguns informes anecdòtics apunten que Google Glass i l'última actualització del programa d'Apple iOS7 poden provocar cinetosi. Stoffregen ha publicat estudis sobre el mareig en adults joves quan són davant d'una Xbox o d'una PlayStation.

Malgrat la seva prevalença, Charles M. Oman, director del Laboratori de Vehicles Humans del MIT, afirma: "Les nàusees, els vòmits i el mareig han estat relativament poc estudiats en els últims temps. La majoria d'estudis tenen 30 o 50 anys". Oman és del parer que la neurociència pot confirmar l'explicació tradicional, coneguda com la teoria del conflicte sensorial, que sosté que la cinetosi és causada per un conflicte a l'orella interna que es presenta quan la percepció del moviment al cervell no es correspon amb les pautes emmagatzemades.

Generalment, s'assumeix que cal que el sistema vestibular funcioni perquè sorgeixi la cinetosi. Un estudi publicat el 1968, per exemple, va desvelar que els participants sords no es marejaven en una embarcació estreta de fusta amb un onatge d'1,20 metres davant de la costa de Nova Escòcia.

Stoffregen rebutja aquesta teoria. Argumenta que no explica per què les dones són més propenses a marejar-se que els homes o per què és més difícil tolerar situacions que poden provocar mareig quan s'és un passatger que quan s'és el conductor. Sosté que als humans els vénen nàusees en situacions en què encara no han après estratègies efectives per mantenir una postura estable.

Jugar en moviment

La teoria de Stoffregen s'adiu amb el fet que alguns videojocs també maregin. Mentre es juga, el cos es balanceja de manera natural, que és el que es coneix com a "balanceig postural". En un estudi, va descobrir que com més es balancejava el cap d'un jugador de videojocs, més probable era que després sentís símptomes de cinetosi. En un altre petit estudi, les embarassades que es marejaven al matí també presentaven més balanceig.

A partir del balanceig postural d'un boxejador abans d'un combat es pot predir si estarà marejat després d'uns quants cops de puny al cap, ha desvelat Stoffregen. De manera semblant, els universitaris propensos a marejar-se presentaven més balanceig corporal en terra ferma abans d'embarcar-se a la mar durant un semestre. El fet d'adoptar una postura amb una base més àmplia reduïa el balanceig i el risc de patir cinetosi. Ras i curt, Stoffregen creu que cal aprendre noves pautes de moviment. Abans no s'interioritzen, el sistema de manteniment de la postura del cos es rebel·la, juntament amb l'estómac. Hi ha persones que s'hi adapten més ràpidament.

De tota manera, com passa amb el constipat comú, és possible que no hi hagi una única explicació de la cinetosi. Encara hi ha moltes qüestions per desvelar. Mentrestant, els tractaments per evitar el mareig fan poc més que provocar son per evitar el mareig.