Jane Austen, l'autora preferida de Darwin que inspira la recerca científica

Quan Charles Darwin s’havia d’embarcar en el Beagle per fer la volta al món, una de les seves germanes li va dir que s’endugués un exemplar de Persuasió, però ell va dubtar perquè, deia, se sabia la novel·la de memòria. A Darwin l’apassionaven les obres de Jane Austen i va tenir la sort de compartir aquest entusiasme amb Robert FitzRoy, el capità del vaixell. Potser per això al naturalista no li hauria sabut tant de greu veure com l’any 2017 la imatge de l’escriptora suplia la seva en els bitllets de deu lliures. De fet, cedia el lloc a una de les seves autores preferides.

Quan Austen va morir, Darwin tenia vuit anys. I L’origen de les espècies es va publicar el 1859, unes dècades més tard. Això no ha impedit que les novel·les de l’autora anglesa hagin estat analitzades sota el prisma de l’evolució i hagin estat qualificades de preevolucionistes, perquè tot sembla estable i els canvis són lents i petits –tret de les relacions afectuoses–. En el seu llibre Darwin and the Novelists, publicat el 1988, George Levine, de la Universitat Rutgers de Nova Jersey, afirma que Austen reflectia els plantejaments predarwinians de la teologia natural. A Mansfield Park el sistema és estable i els personatges es poden reagrupar, recombinar com les substàncies en una reacció, però les alteracions del conjunt són mínimes. En autors posteriors, com George Eliot, ja apareixen societats amb molts canvis i amb interaccions profundes entre els seus personatges.

Les semblances entre tots dos personatges van ser exposades per Peter W. Graham, professor d’anglès al Virginia Tech, en el seu llibre Jane Austen and Charles Darwin: Naturalists and Novelists publicat el 2008. Potser aquestes semblances no seran prou convincents perquè es podrien trobar en altres autors: tots dos eren grans observadors, que veien el conjunt i els detalls més petits en els microcosmos que analitzaven.

Un altre lligam entre Darwin i Austen va aparèixer als anys 90 del segle XX, amb una controvertida escola anomenada darwinisme literari. La idea era analitzar les obres literàries en el context de l’evolució, la selecció natural, la competició, la col·laboració i l’adaptació.

Hi ha moltes publicacions crítiques amb aquest corrent i a molts els semblarà exagerat o absurd. Però les novel·les d’Austen han estat analitzades sota aquest prisma. Així s’ha dit que la cerca per part de les dones de matrimonis amb homes d’alt estatus concorda amb la teoria darwinista que les femelles busquen mascles que assegurin l’èxit de la descendència. I si els homes busquen dones atractives és perquè, novament segons Darwin, veuen en joventut i bellesa bones característiques per assegurar la reproducció. A les novel·les d’Austen, però, molts personatges també exigeixen que el seu caràcter i la seva ment excel·leixin.

Això pot ser molt polèmic i semblar massa rebuscat. Però potser no tant com la tesi de Michael Chwe, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Califòrnia, que el 2013 afirmava en un llibre que l’autora anglesa s’havia avançat a la teoria de jocs. Un dels arguments era la presència en les novel·les del pensament estratègic, en què una persona fa càlculs orientats a un objectiu basant-se en les seves expectatives dels càlculs racionals dels altres.

En el cervell dels lectors

Es poden posar exemples més concrets i palpables en què les novel·les de Jane Austen han servit per a estudis científics. L’any 2012, Natalie Philips, professora de literatura a la Universitat Estatal de Michigan i apassionada per Austen, es va preguntar si les diferents maneres de llegir una novel·la involucraven diverses parts del cervell. En col·laboració amb neurobiòlegs de la Universitat Stanford va fer una prova amb Mansfield Park. Va fer llegir a un grup de graduats en anglès fragments de la novel·la, primer per plaer i després d’una manera més atenta I crítica. Cada participant es va sotmetre a una màquina de ressonància magnètica equipada amb una pantalla per anar passant el text. L’escàner captava l’activitat del cervell i un altre sistema resseguia el moviment dels ulls i mesurava les pulsacions i la respiració.

Els resultats indicaven que, tal com plantejava la hipòtesi, cada mode de lectura activava parts diferents del cervell. La sorpresa va ser que en la lectura més atenta, a més de les àrees relacionades amb la memòria a curt termini i la planificació, s’activaven també circuits normalment implicats en habilitats espacials i motores, com si el lector s’estigués imaginant dintre de l’acció. A més, els canvis en el cervell es mantenien durant uns quants dies. L’any següent, un estudi dirigit per Gregory Berns, de la Universitat Emory d'Atlanta, corroborava que la lectura de novel·les potenciava la connectivitat del cervell i provocava canvis en el lòbul temporal esquerre, implicat en la memòria visual i la comprensió del llenguatge. La neurociència confirma el que ja suposàvem: la lectura de novel·les és una bona gimnàstica cerebral.

La química no ha estat al marge de l’austenlogia. L’any 2021, investigadors de la Universitat de Texas varen fer servir polímers per codificar i descodificar un fragment de Mansfield Park que comença així: “Si un esquema de felicitat falla, la naturalesa humana recorre a un altre“. Per superar el sistema binari, en què només hi ha zeros i uns, els autors varen crear un alfabet molecular de 16 caràcters, cosa que dona moltes més combinacions possibles i augmenta la capacitat d’emmagatzematge. Es basa en la síntesi de 18 oligouretans, plàstics com els poliuretans però de cadena més curta. Cadascun té 10 monòmers, units en ordres diferents.

Tal com explicaven a la revista Cell Reports Physical Science, es tracta de construir, gràcies a un algoritme, un codi que estableixi les equivalències entre cada oligouretà i lletres o paraules. Així, la síntesi de les diferents molècules amb monòmers en un ordre determinat es convertia en una clau secreta que amagava el text. Qui vulgui recuperar la informació pot fer-ho utilitzant l’algoritme en sentir invers: identificar les molècules per cromatografia i traduir-les a text.

Al mateix temps que Jane Austen segueix guanyant lectors, també genera tots aquests estudis i teories científics, alguns més consistents i altres de més dubtosos. En tot cas, parafrasejant el conegut inici d’Orgull i prejudici, podem dir que és una veritat universalment acceptada que les obres literàries tenen múltiples, i sovint enriquidores, lectures.