Carambola de films gironins

GironaGirona sempre ha mantingut un vincle estret amb el cinema: és i ha sigut ciutat de sales de cinema singulars, escenari de grans produccions i regió de cineastes importants. No obstant, que tres directors gironins estrenin a la ciutat llargmetratges de ficció de manera pràcticament simultània no deixa de ser un esdeveniment. En poc més d’una setmana de diferència, Lluís Baulida ha estrenat L’Assaig ; Pere Solés i David Gimbernat, Darrere la porta, i Pere Vilà, L’artèria invisible.

L’Assaig és una comèdia dramàtica sobre la crisi dels quaranta que explora les fronteres entre el cinema, el teatre i la vida mateixa, que se’ns revela com una escena teatral on, de vegades, fins i tot es pot assajar. Darrere la porta és un thriller dramàtic sobre una dona oprimida pel seu pare exmilitar, una història que introdueix subtilment temes com el feixisme encara latent, el feminisme, el dret a l’habitatge i la relació Catalunya-Espanya.

L’artèria invisible narra les vides de quatre personatges que es relacionen per actituds marcades per un egoisme imperant en un context de crisi econòmica i humana. Les tres pel·lícules, doncs, malgrat que tenen arguments molt diferenciats, comparteixen un missatge crític, encara que amb graduacions i manifestacions diferents, en relació a la crisi econòmica actual.

Baix pressupost i autoproducció

Les tres pel·lícules són produccions de pressupost molt baix, especialment les de Solés i Baulida: autoproduïdes. Els tres directors coincideixen a afirmar que la principal adversitat a la qual han hagut de fer front ha sigut aconseguir capital per produir les pel·lícules. Solés ressalta que amb la crisi actual “les subvencions han disminuït brutalment” i Vilà afegeix: “Encara és més difícil aconseguir finançament per als que apostem per un cinema més innovador, crític i personal”. “És un drama”, conclou Baulida.

Planificació molt detallada

Davant d’aquesta evident limitació econòmica, Pere Vilà explica que un treball previ molt exhaustiu de guió i càmera, i poder disposar de bons actors, “és fonamental per optimitzar al màxim el temps de rodatge, i alhora et dóna una certa tranquil·litat per fer algunes modificacions en el mateix rodatge”. Solés també destaca la necessitat de poder comptar amb bons actors: “Són bàsics, sobretot en una ficció; revaloritzen el guió i t’estalvien temps de rodatge”. I és que Solés només va disposar de 10 dies: sense temps per a l’experimentació o la improvisació. L’Assaig també compta amb un repartiment de luxe i Baulida ressalta la predisposició dels actors que, conscients de les dificultats, no posen traves a l’hora de treballar. “Tots sabem que si ens quedem a casa de braços plegats, estem perduts”, conclou.

Girona com a escenari

Les tres pel·lícules estan rodades íntegrament a Girona i voltants. Per a Lluís Baulida, el motiu principal són les limitacions econòmiques, però també creu que és millor ambientar una opera prima en “una realitat que coneixes”. Al seu torn, Pere Solés hauria rodat a Girona encara que el pressupost fos molt més elevat: “Amb les meves pel·lícules busco retratar la realitat i aquesta és la realitat que conec”. I per a Pere Vilà, rodar a Girona era “el més pràctic i fàcil”, però no era necessari, ja que L’artèria invisible és una història global i humana i es podria haver filmat en una altra ciutat. Igual que a la sèrie Joc de trons, l’ajuntament no els ha cobrat les taxes previstes per rodar al carrer. Respecte a aquesta coincidència que s’ha donat a la ciutat, ni Solés ni Baulida perceben aquest triple rodatge com un símptoma de recuperació o d’esperança, sinó una mera casualitat, un atzar. Segons Vilà, reflecteix que a Girona es fan moltes coses: “Hi ha talent, però no es dóna a conèixer, falta cultura cinematogràfica”.