Així era la primera onada islàmica a Girona: homes, infants i europeus conversos

BarcelonaQui eren els integrants de la primera onada islàmica a Girona? No eren militars amb afany de conquesta sinó que hi havia grups familiars i procedien de diferents llocs del nord d’Àfrica, el món àrab i, fins i tot, Europa. És una de les dades que aporta el primer estudi genètic de les restes de la necròpolis islàmica del carrer Galligants de Girona, del segle VIII, que es va descobrir el 2016 durant les excavacions per rehabilitar l’edifici que havia sigut l’antic Hospital dels Capellans i que actualment acull els banys Aqva Gerunda. La zona va funcionar com un cementiri durant 200 anys, des del primer quart del segle VIII i fins al primer quart del segle X.

Les terres gironines van estar prop de setanta anys sota domini de l'Islam. A principis del segle VIII es va iniciar la invasió musulmana d’Hispània i, davant la descomposició absoluta del poder visigot, l'expansió va ser molt ràpida. A Girona, com a molts altres llocs, no hi va haver resistència. Setanta anys després, Djarunda, el nom amb el qual es coneixia sota l'Islam, va ser conquerida per l’Imperi Franc. "Una de les dades més sorprenents és que en un mateix cementiri s’hi van enterrar musulmans i cristians. No estan barrejats, però sí que pràcticament es toquen", assegura Eulàlia Subirà, professora de la UAB, que ha liderat l’estudi amb Cláudia Gomes, de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Dels tretze cossos trobats, vuit estaven inhumats seguint la tradició islàmica. Les tombes eren més estretes i més profundes, estaven cobertes de pedres i rajoles, i els individus van ser enterrats directament a terra. Es van dipositar sobre el costat dret, amb les extremitats inferiors i superiors semiflexionades, i amb la cara orientada cap al sud-oest. Tots ells tenien lligams familiars, la majoria eren cosins o germanastres. Els cinc restants van ser enterrats segons la tradició cristiana i també s’estudiaran genèticament. Un dels enigmes que es podrà respondre era si cristians i musulmans estaven emparentats.

Entre els individus enterrats segons el ritu islàmic, hi ha quatre infants: el més petit, un nadó de només sis setmanes, i hi ha una nena. Un dels adults inhumats mirant a la Meca tenia un origen genètic europeu. El treball també ha mostrat un patró demogràfic peculiar: no hi ha cap dona adulta. L’explicació, segons els investigadors, podria ser que els enterraments femenins es fessin en un altre lloc. Tan sols s’ha excavat una part de la necròpolis, i es desconeix quines dimensions podria tenir perquè es tracta d’una àrea urbanitzada. Una altra possibilitat és que la taxa de mortalitat fos superior entre homes i infants.

L'inhumat més antic tenia múltiples traumatismes

Les restes més antigues corresponen a un home que va morir força gran i que va sobreviure a múltiples traumatismes compatibles amb combat cos a cos. És l’únic amb senyals de violència i podria semblar que era un soldat que va venir sol, però està emparentat amb altres individus enterrats al mateix lloc. Una de les hipòtesis dels investigadors és que l'enterrament no va ser aleatori, sinó que responia a una lògica social o familiar.

L’estudi constitueix la primera anàlisi sistemàtica d’una comunitat musulmana medieval al nord de Catalunya, i les dades confirmen una composició poblacional diversa, amb aportacions nord-africanes, orientals i europees, així com la presència significativa d’infants. Els resultats qüestionen la visió exclusivament bèl·lica de l’arribada islàmica a la península Ibèrica i suggereixen migracions complexes, amb dimensions familiars, religioses i culturals.