Un estudi avança 35.000 anys la data d'aparició de les primeres formes d'escriptura

BarcelonaUn estudi que publica PNAS, la revista de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, està a punt de capgirar la cronologia fins ara acceptada sobre l'aparició de les primeres formes d'escriptura. Segons aquesta investigació, les primeres mostres d'escriptura haurien aparegut fa 40.000 anys, gravades pels nostres avantpassats sobre objectes de pedra. Fins ara, les primeres mostres d'escriptura conegudes se situaven al voltant de l'any 3000 abans de Crist. Per tant, la troballa avança en 35.000 anys el sorgiment de l'escriptura.

L'equip d'investigadors format pel lingüista Christian Bentz, de la Universitat de Saarland (Alemanya), i l'arqueòloga Ewa Dutkiewicz, del Museu de Prehistòria i Història Antiga de Berlín, ha arribat a la conclusió que els signes gravats en 260 objectes del paleolític tenen el mateix nivell de complexitat i densitat d'informació que les primeres mostres d'escriptura cuneïforme de l'antiga civilització mesopotàmica de fa uns 5.000 anys. Els objectes, datats entre fa 34.000 i 45.000 anys, es van trobar al Jura de Suàbia, una serralada del sud-oest d'Alemanya on hi ha un conjunt de grutes i art prehistòric que es considera patrimoni de la humanitat des del 2017.

Entre els objectes trobats hi ha la figura d'un mamut amb una seqüència de creus i punts curosament gravats. Un altre objecte és un plat de marfil de mamut trobat al jaciment de Geissenklösterle que representa un híbrid d'humà i lleó i està decorat amb línies de punts i osques. Un altre híbrid d'humà i lleó procedent de la cova de Hohlenstein-Stadel presenta osques situades a intervals regulars al llarg del braç. Segons Dutkiewicz i Bentz, les marques tenien el propòsit de comunicar informació i enregistrar el pensament dels humans que les van fer. "La nostra recerca està ajudant a revelar les propietats estadístiques úniques, o empremta estadística, d'aquests sistemes de signes, que són precedents de l'escriptura", explica Bentz.

"El Jura de Suàbia no és l'única regió on s'han trobat objectes amb aquest tipus de signes –argumenta Dutkiewicz–. Hi ha innombrables eines i escultures del paleolític que llueixen seqüències de signes intencionals". Els investigadors han visitat diversos museus i jaciments arqueològics europeus per documentar signes de l'edat de pedra. "Hi ha moltes seqüències de signes en artefactes, només hem esgarrapat la superfície", assegura Dutkiewicz.

Anàlisi per ordinador de més de 3.000 signes

Els investigadors van fer una anàlisi assistida per ordinador dels més de 3.000 signes trobats en prop de 260 objectes. L'objectiu no era descobrir el significat dels signes, que no ha estat desxifrat. "Hi ha moltes teories, però de moment hi ha molt poques dades empíriques sobre les característiques bàsiques i mesurables dels signes", explica Bentz, que ha investigat les pautes i freqüències d'aspectes tangibles dels signes. Això li ha permès veure el que els sistemes de signes tenen en comú amb sistemes posteriors.

La metodologia del lingüista ha consistit en comparar estadístiques per descobrir els orígens de la codificació de la informació. "Les nostres anàlisis demostren que aquestes seqüències de signes no tenen res a veure amb els sistemes d'escriptura moderns, que representen llenguatges parlats i són caracteritzats per informació d'alta densitat. En canvi, els signes dels objectes arqueològics són repetits freqüentment: creu, creu, creu, línia, línia, línia. Aquest tipus de repetició no és una característica del llenguatge parlat", explica Bentz.

"Tanmateix, les troballes mostren que els caçadors recol·lectors del paleolític van desenvolupar un sistema de símbols que tenia una densitat informativa que és estadísticament comparable a les primeres taules protocuneïformes de l'antiga Mesopotàmia, que van arribar 35.000 anys després. Les seqüències de signes en l'escriptura protocuneïforme també són repetitives i els símbols individuals es repeteixen a una taxa similar. En termes de complexitat, les seqüències de signes són comparables", assegura Bentz. "Les figures exhibeixen una densitat informativa més alta que les eines", matisa Dutkiewicz.

Als investigadors els va sorprendre especialment la comparació entre els sistemes de signes i l'escriptura protocuneïforme. "La nostra hipòtesi inicial era que les primeres mostres d'escriptura protocuneïforme serien més semblants als sistemes d'escriptura actuals, a causa de la seva relativa proximitat en el temps. Però a mesura que les estudiàvem, més evident era que l'escriptura protocuneïforme era molt similar als sistemes de signes paleolítics", explica Bentz. Per tant, l'escriptura no va canviar gaire entre l'antiga edat de pedra i el sorgiment de l'escriptura protocuneïforme.