Emprenedors del camp: el sector agroalimentari es reinventa

GironaSabem poca cosa del sector agrari en l’actualitat. En canvi, es tracta d’un sector dinàmic i estratègic per la seva productivitat i pel seu paper en la gestió del territori. Els pagesos d’avui estan al dia de les noves tecnologies, tenen contactes a l’estranger i segueixen les innovacions del sector. Són conscients de la importància de conceptes empresarials clau com la diferenciació i singularitat del producte i realitzen una gestió integral i emprenedora del seu negoci. Si bé és cert que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a Catalunya hi ha hagut un descens de l’ocupació en el sector agrari, també ho és que arran dels sotracs econòmics recents, entre altres, en els últims anys hi ha hagut una tendència creixent de l’interès pel món agrari per part de gent jove. A més hi ha les noves generacions de pagesos i ramaders que han agafat el relleu i han continuat el negoci familiar. Amb aquesta incorporació de sang nova han nascut projectes innovadors, s’han modernitzat granges, s’han fet estudis, cooperatives, incrementat sinergies… entre altres avenços que afavoreixen el posicionament del sector.

Com a mostra de com d’estratègics són els nous pagesos, recentment el departament d’Agricultura anunciava una forta aposta per la inserció laboral dels joves al món agrari, aposta que donarà suport a 775 projectes de joves emprenedors que es volen instal·lar en una explotació agrària, als quals es destinaran més de 22 milions d’euros de subvenció directa. Una evidència del dinamisme del sector, ja que representen el màxim nombre d’expedients de joves agricultors aprovats en una convocatòria del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) des de l’any 2001, i duplica el volum d’ajut aprovat en la majoria de convocatòries.

Com són els pagesos i ramaders d’avui? Com treballen? Què prioritzen? Com innoven? Com veuen el sector? Què fan i què pensen de diferent respecte als pagesos i ramaders d’abans i com ha evolucionat la seva professió? Parlem amb quatre emprenedors per conèixer-los millor. A diferència d’antigues tendències, tots coincideixen en aspectes com el respecte pels animals i el territori i la prioritat per la màxima qualitat del producte.

Marc Xifra

Mas Gener

Els avis d’en Marc Xifra ja eren masovers del Mas Gener de Riudellots l’any 1927, els seus pares van continuar amb l’explotació lletera i la van modernitzar. Però des que en Marc i el seu germà Quim, enginyer agrònom, n’han agafat les regnes, han revolucionat la producció i han aconseguit 1,8 milions de litres de llet a l’any. El creixement es deu sobretot a la seva especialització en millora genètica, que els ha convertit en un dels millors ramats de l’Estat gràcies al projecte de trasplantament d’embrions que va implantar en Marc. Ell va decidir especialitzar-se en genètica quan va tornar d’un programa d’intercanvi a la Universitat de Minnesota i de treballar un any en granges nord-americanes.

Marc Xifra explica que Catalunya, i especialment Girona, és pionera en millora genètica. Als anys 60, la Diputació de Girona va crear Semega (Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada) i va propiciar que els ramaders de Girona es constituïssin en l’Associació Frisona de Girona (Afrigi). Aquest fet, segons ell, va fer que Girona es convertís en puntera i, en concret, els va permetre ser els primers de l’estat espanyol d’associar-se amb el Centre d’Inseminació Artificial d’Aberekin. Aquest fet ha suposat poder disposar de dosis seminals a un preu competitiu i d’alt valor genètic. Actualment, s’exporta semen a tot el món.

L’objectiu de la genotificació és clar: “Una producció de llet més gran i millor. Més gran pel que fa a litres aconseguits per vaca i millor pel que fa a una llet de proximitat amb més qualitat de greix i proteïna”.

La qualitat de vida de les vaques de la granja també és una prioritat per a en Marc. Tenen en compte mesures per al benestar animal, com que les vaques que han de parir descansin durant dos mesos pasturant al camp. “Ara sabem moltes més coses que abans i temes com el benestar animal són claus per a una bona producció. Està demostrat que una vaca que viu millor produeix més i amb més qualitat -explica en Marc-. Un altre valor dels pagesos d’avui és que som més sensibles en la cura del medi ambient, perquè tenim consciència de la importància de la terra, per nosaltres mateixos i també per la societat”.

Joan Duran

Granja Ramonich

“Si visites una granja convencional no tindrà res a veure amb la nostra”, explica en Joan Duran mentre detalla alguns trets diferencials de la Granja Ramonich (Vall d’en Bas). Aquí els porcs dormen sobre un jaç de palla, tenen instal·lacions orientades al sol i accés a l’aire lliure, no prenen antibiòtics i els garrins fan un període mínim de lactància de 40 dies; després, només mengen pinso fet a partir de cereals ecològics. Els 600 porcs que surten de la granja a l’any tenen certificat ecològic CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica).

La seva família ja s’havia dedicat a l’engreix porcí, però ell és delineant de formació i la seva dona havia estudiat empresarials i treballava en una multinacional. Després de fer un curs a través d’Unió de Pagesos i quedar fascinats per unes granges que van visitar a Alemanya, van decidir importar aquell model a la Vall d’en Bas. “Quan vam començar, l’any 2007, a Alemanya ja es pagava un preu diferent per la carn segons la seva producció amb benestar animal o sense. Aquí gairebé ni s’havia sentit a parlar d’aquest concepte”, explica en Joan, i afegeix: “Vam agafar les idees d’allà i ens vam aventurar a portar-les aquí, però no ho teníem gens clar perquè no sabíem com respondrien els animals quan deixéssim els antibiòtics, per exemple. Això aquí no es feia”. Explica que la cura dels animals vetllant pel seu benestar els va donar uns molt bons resultats: “Si els porcs viuen millor, estan més sans i evites haver de donar-los antibiòtics. No és possible una carn ecològica sense tenir en compte el benestar animal”.

A la granja també tenen gallines i van obrir una web des d’on venen carn, ous i altres productes que no són seus però que són de proximitat, com formatge, xai o vedella. A més, tenen una carnisseria que porta la dona d’en Joan, la Núria, i un obrador des d’on elaboren productes com els seus embotits.

Aida Carbonell Els Ous d’en Mateu

En Mateu i l’Aida es van quedar sense feina ara farà tres anys, i van decidir muntar una granja de gallines dedicada a la producció d’ous ecològics a Vilanna. Tenien alguns coneixements teòrics (ella és enginyera agrícola), però no experiència en el sector i recorden aquells inicis com una aventura: “En aquell moment no hi havia ous ecològics d’aquí; jo en comprava i veia que venien de França o de Saragossa. Per això vam decidir fer aquesta aposta, però llavors era un projecte arriscat perquè era innovador i no sabíem quina rebuda tindríem”, explica l’Aida. Ella va dissenyar el projecte i en Mateu va demanar una Incorporació de Joves Agricultors i un pla de millora al DAAM. Amb els diners que van aconseguir, van aixecar dues naus en uns terrenys propietat de la família d’ell a Vilanna, on van començar amb 1.150 gallines el gener del 2014; actualment ja han doblat la producció i tenen 2.300 gallines. Els valors afegits del seu projecte es basen en una mirada respectuosa cap a la terra i cap als animals i una mínima afectació a l’entorn. Volen diferenciar-se davant el client aconseguint la màxima qualitat dels ous.

Les seves instal·lacions són modernes i compten amb algunes tecnologies que els ajuden en el dia a dia. “Es pot fer ecològic aprofitant les innovacions en maquinària, una cosa no treu l’altra i aplicar-ho ens dóna una mica més de qualitat de vida. Per exemple, tenim unes ponedores comunitàries, on l’ou es desplaça directament fins a l’obrador i fa que no els hàgim de recollir un per un; això no afecta la qualitat del producte i en canvi sí que ens facilita molt la feina”, diu l’Aida.

A la granja, en Mateu hi treballa cada dia i l’Aida ho va alternant amb la seva feina actual. El seu és un cas d’èxit, perquè amb poc més d’un any han aconseguit fidelitzar el client i ara tenen una alta producció. “Si tinguéssim més ous, en vendríem més, i no descartem ampliar en el futur perquè la demanda la tenim. Però tenim molt clar que en cap cas baixarem la qualitat dels ous, perquè el nostre client és el que valora”, explica en Mateu.

Salvador Vergés

Mas la Carrera

El cas d’en Salvador Vergés és un exemple modèlic d’emprenedoria en el sector primari. Enginyer de ponts i camins de professió, es va reinventar per la crisi. Fa tres anys, decideix fer la Incorporació com a Jove Agricultor i es converteix així en la quarta generació de ramaders de la seva família política, que, des del Mas la Carrera de la Vall d’en Bas, s’han dedicat de sempre a la cria de vedelles de pastura. En paraules d’en Salvador, quan va començar “estava obsessionat a fer que el negoci fos rendible i a professionalitzar-lo”, ja que quan va començar a dedicar-se a la feina de la granja i va analitzar-ne el dia a dia, va veure clar que “la forma tradicional de fer de pagès ramader en una explotació de dimensió mitjana no és sostenible econòmicament”. L’esperit emprenedor d’en Salvador Vergés i la seva visió de negoci han convertit una granja tradicional en una granja moderna i exemplar pel seu dinamisme.

El primer que va fer en Salvador va ser substituir gradualment totes les vaques de la granja per animals de la prestigiosa raça escocesa Angus, famosa pel marbrejat de la seva carn. “Abans el que es buscava era que hi hagués molta producció, més carn que os. Però això està renyit amb el marbrejat de la carn. Amb la raça Angus aconseguim carn molt més gustosa i tendra”, explica.

Amb l’objectiu de ser “un petit que jugui a la lliga dels grans i trencar el prejudici que la qualitat hagi d’estar renyida amb la quantitat” fa una aposta per una marca pròpia i decideix destinar tota la carn del seu ramat a les hamburgueses Natrus 100% naturals. En poc temps aconsegueix que entrin a formar part del projecte l’empresa càrnia Noel Alimentària i el jugador del Barça Gerard Piqué. Tot plegat dóna com a resultat que actualment Natrus produeixi 15.000 hamburgueses 100% naturals a la setmana -a banda d’altres productes-, que es distribueixen a les principals cadenes de supermercats del país o també, per exemple, com a hamburguesa prèmium de Port Aventura, a banda de formar part d’un restaurant de Barcelona (el YOURS) on se serveixen hamburgueses gurmet.

“Fer de pagès abans era diferent”, remarca en Salvador mentre repassa la seva curta però trepidant carrera com a ramader. “Conceptes com la creació de marca, la diferenciació de producte, o el fet de participar fins al final de la cadena de valor, entre d’altres, són claus per a l’èxit o, almenys segur, per possibilitar la supervivència dels negocis d’aquest sector”.