Figueres encara el futur de la presó vella de la ciutat

FigueresGairebé vint mesos després que l’antiga presó, situada al número 158 del cèntric carrer Sant Pau, tanqués les portes, l’equip de govern de l’Ajuntament -CiU i el PSC- continua negociant amb la Generalitat la cessió d’un edifici que, entre altres usos, podria acollir l’Escola Carme Guasch. De moment, només s’han pogut obrir dos petits espais de l’antic centre penitenciari, un per a l’Associació de Veïns i l’altre per a la penya blaugrana Almogàvers.

“Hem d’abordar com es traspassa l’edifici a la ciutat”, explica la convergent Marta Felip, alcaldessa de Figueres. “Mantenim converses amb Patrimoni de la Generalitat perquè ens cedeixin la presó vella i també treballem un conveni amb Ensenyament. L’objectiu és que ells facin l’escola i nosaltres rehabilitem l’edifici per a usos diversos”, afegeix. Felip precisa que l’escola es construiria en dos edificis de nova planta a cada banda de la finca de la presó, mentre que els serveis comuns, com la biblioteca, sales polivalents, menjador i cuina, anirien a la nau central.

“¿De què ens serveix ser la Ciutat del Circ, tenir un aparador musical com l’Acústica i acollir un centre penitenciari de referència com el Puig de les Basses si la presó vella encara no té definits els seus usos?”, es pregunta l’AMPA de l’escola Carme Guasch de Figueres, l’única de la ciutat que funciona amb barracons.

El 13 de juny del 2014, tres setmanes abans que entrés en funcionament el nou centre penitenciari Puig de les Basses, l’alcaldessa i l’aleshores conseller de Justícia, Germà Gordó, van firmar el protocol per fer possible la cessió de la presó centenària al municipi. Segons aquest protocol, la direcció general del Patrimoni havia d’iniciar els tràmits de cessió gratuïta i l’Ajuntament de Figueres tenia un termini de dos anys per definir els usos a què es destinaria l’immoble. Com que està catalogat pel seu valor arquitectònic i històric, qualsevol projecte que s’hi vulgui fer haurà de mantenir la façana. “Tot i que són terminis indicatius, no volem anar més enllà dels dos anys”, assegura Felip, conscient que només queda un marge de quatre mesos. “En els casos de la Model o Tarragona ja s’ha vist que Patrimoni no acostuma a cedir antigues presons gratuïtament, però sí amb algun tipus de permuta”, remarca. Malgrat que és conscient que tot dependrà de l’estat de les finances de la Generalitat, l’alcaldessa confia que l’afer es desencalli ben aviat.

Espais per als veïns

L’Associació de Veïns del barri de la Presó de Figueres, que integra unes seixanta famílies, ocupa des del març del 2015 un local de l’antiga presó. “Estem ubicats on abans hi havia les oficines”, concreta Manolita Garcia, presidenta de l’entitat. Malgrat l’avenç que suposa respecte a l’espai que anteriorment ocupaven a la seu de la Creu Roja, Garcia no acaba de mostrar-se satisfeta. “No tenim ni telèfon ni calefacció; ara a l’hivern no podem fer-hi res perquè la gent es pela de fred -lamenta-. En aquestes circumstàncies, els socis prefereixen anar al Centre Cívic Creu de la Mà, que és ben a prop. Al barri hi ha gent molt gran i ens agradaria oferir activitats diferents de les del centre cívic, com ara pilates, gimnàstica o sessions de memòria, però no ens deixen fer res”.

Sorpresa per les declaracions de Garcia, l’alcaldessa afirma: “És molt injust, això que diu. No paren de fer-hi coses. Abans tenien un local molt més petit i ara estan molt millor, tenen una aula de formació i fan moltes activitats”. La presidenta de l’Associació de Veïns admet que fa poc van celebrar-hi el tió, i al juliol, coincidint amb el desè aniversari de l’entitat, van poder fer un concurs gastronòmic a la sala polivalent i una arrossada al pati de l’antiga presó, però demana a l’Ajuntament que l’edifici pugui omplir-se de vida tot l’any. “Fa temps que els vam demanar que ens deixessin visitar l’edifici un cop al mes, amb grups de 15 o 20 persones, però encara estem esperant resposta”, diu.

Satisfacció d’altres entitats

En canvi, Marc Sàez, president de la penya blaugrana Almogàvers, que actualment aplega 120 socis, es mostra encantat amb el local que tenen a l’antiga presó. “A més de la seu social al restaurant Can Belda, no teníem cap espai, i ens va molt bé tenir un despatx administratiu; hi fem reunions de junta i hi tenim arxius i ordinadors. Estem molt contents”, subratlla. Una altra entitat que podria tenir un espai a l’edifici és Corfi, l’Associació Alt Empordanesa de Prevenció i Ajuda de les Malalties del Cor. “És un projecte ferm que confiem que es materialitzi. Ara tenim un local a la seu de Càritas, però se’ns fa petit perquè l’associació ha anat creixent i, amb prop de 400 associats, ens aniria bé un local per fer reunions i assemblees”, diu el seu president, Carles Corral.

Més enllà d’aquestes tres entitats, els figuerencs continuen preguntant-se què es farà a la presó vella. “És una oportunitat per dur a terme un procés de participació ciutadana, ja que es tracta d’un edifici amb diverses possibilitats per al barri i per al municipi”, opina Natàlia Sànchez, portaveu de la CUP.

Plató cinematogràfic

Mentre es decideix el seu futur, sembla que l’edifici es va consolidant com a escenari de produccions televisives i cinematogràfiques. A principis de setembre, Sergi Arnau va filmar-hi la seva òpera prima, Lone wolves, un drama carcerari en què, entre altres actors, intervenen José María Blanco, Octavi Pujades, Joel Minguet i Paco Moreno. A més, s’hi ha rodat un capítol del programa de Cuatro Hermano mayor i la setmana passada es va utilitzar com a plató per gravar dos capítols de la nova sèrie de TV3 Nit i dia, amb Clara Segura com a protagonista.

“ Solo Dios podrá juzgarme por mis actos ”, es pot llegir encara en una de les antigues cel·les. La frase, que sonaria absolutament coherent en sèries com Oz o Prison Break, i en pel·lícules com L’exprés de mitjanit o L’home d’Alcatraz, podria ser signada per qualsevol dels presos que van estar tancats rere els reixats de ferro de la presó, rere forrellats que els allunyaven de la llibertat.

Qui vulgui fer-se una idea de com era la vida a dins de l’edifici pot trobar a YouTube el lipdub que el setembre del 2010 van crear els presos i treballadors del centre penitenciari. “Acomiadem la vella presó, marxem per millorar”, deien en una pancarta quan es pensaven que estaven a punt de traslladar-se al Puig de les Basses. Encara no sabien que la nova presó s’obriria amb gairebé quatre anys de retard. Les cançons escollides per al lipdub, que va comptar amb la col·laboració de Tramuntana TV, van ser Admiralty, de JT Bruce, i No tenim pena, de Rumberes dels Garrotan. El llavors director de la presó, Josep Font, va dir que la filmació es convertiria en “un important document gràfic de cara a un futur, ja que permet veure com era el centre i com estava organitzat”.

També sostenia que els interns eren reticents a traslladar-se al Puig de les Basses, una apreciació força agosarada, tenint en compte que les instal·lacions, que acollien més de 200 reclusos, estaven desfasades i presentaven greus deficiències. De fet, quan finalment es va buidar l’edifici i es va traslladar el mobiliari, el juliol del 2014, alguns interns en règim obert van contradir clarament el director. Un d’aquests interns, Manel González, va comentar que la vella presó ja no estava en condicions d’acollir presos amb un mínim de dignitat. I un altre, en Mohamed, va recordar que mesos enrere havia estat a Can Brians, una altra presó antiga i amb molta població reclusa, i que estava en millors condicions que la vella presó de la ciutat de Figueres.