Girona reordena l’últim reducte de barraquisme

Girona“No posarem cap pistola al pit de ningú. Em comprometo a treballar colze a colze perquè quan el pla s’aprovi de manera definitiva sigui amb el consens de tothom”. Aquestes paraules de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, pronunciades fa vuit mesos durant l’aprovació provisional del Pla Especial de les Pedreres, ja suggereixen les dificultats d’un projecte que preveu convertir en parc urbà un espai on actualment habiten 32 famílies -prop de 200 persones-, majoritàriament d’ètnia gitana. I és que la previsió d’enderrocar les construccions il·legals i reubicar els veïns que hi viuen xoca frontalment amb els desitjos de la majoria dels habitants d’aquesta part de la muntanya, que van establir-s’hi fa dècades i, després de transformar les antigues barraques en casetes, reivindiquen el seu dret a quedar-s’hi.

“No serà fàcil, però la nostra voluntat és acostar posicions i arribar a solucions consensuades amb els veïns”, assegura Eduard Berloso, regidor de Serveis Socials. Berloso participa cada dos mesos en un grup de treball que, sense cap termini concret, busca la millor manera de desencallar una problemàtica en què xoquen punts de vista contraposats. Aquest grup també està integrat per cinc veïns de la zona, els regidors d’Urbanisme i Sostenibilitat, un advocat dels serveis jurídics de l’Ajuntament, el Defensor de la Ciutadania, el rector de la parròquia de Palol d’Onyar - Vila-roja, la directora de l’Escola Annexa i un representant de l’Associació de Veïns de les Pedreres - Fora Muralla.

Reubicació dels veïns

“De moment hem pactat que no podran fer cap mena d’ampliació sense demanar permís. També permetrem que es quedi al barri la primera generació que s’hi va establir, fa seixanta anys; aquestes persones grans podran continuar-hi mentre visquin”, informa Berloso. El consistori, que buscarà altres habitatges per a la resta de veïns, no descarta que es puguin construir cases en una feixa de terra situada a uns vint metres de Torre Gironella. Santiago Amador, patriarca de la comunitat gitana, afirma que Joaquim Nadal, alcalde entre 1979 i 2002, es va comprometre que es farien aquests habitatges. Malgrat que l’actual equip de govern convergent no en té cap constància, estudiarà la possibilitat de construir aquestes cases. “N’hi cabrien entre 20 i 22”, explica el regidor de Serveis Socials.

Això significa que no s’hi podrien encabir totes les famílies censades a la zona, però Berloso considera que es poden estudiar altres possibilitats, com per exemple “situar fora del parc les cases on no hi ha hagi gent gran”. “Potser algunes persones de les noves generacions prefereixen tenir un pis a Girona, o potser d’altres preferirien una indemnització i buscar un altre habitatge pel seu compte”, apunta. En aquest últim cas, només tindria valor la construcció i seria poc elevat perquè el sòl és municipal.

De problema a oportunitat

De moment, durant el primer trimestre del 2016 es començarà a definir el prototip de casa que es podria construir a la zona reservada. Més endavant s’estudiaran detalls com la titularitat, el cost, les infraestructures, els materials i la mà d’obra, i es buscaran els recursos econòmics necessaris. “L’Ajuntament vol trobar una solució per a tota la gent que actualment viu dins del parc i vol quedar-s’hi a viure”, destaca l’advocat Salvador Maneu, voluntari de la parròquia de Palol d’Onyar - Vila-roja. Maneu, que va ser secretari general de Càritas Diocesana de Girona entre el 2003 i el 2011, pensa que s’ha passat de veure aquest espai com un problema a veure’l com una oportunitat. “Som en un moment dolç, perquè tothom ha pres consciència que som capaços de trobar una solució amistosa en què tothom hi surti guanyant”, opina. Amb tot, Maneu admet les dificultats per gestionar els terrenys afectats pel pla especial: “L’evident interès general de la ciutat ha de conviure amb l’interès particular. Caldrà veure com donem resposta, com a societat, a un pla legítimament aprovat per l’Ajuntament i com el fem compatible amb els drets i les realitats humanes”.

Ordenació de l’espai

Segons el parer d’Eduard Berloso, “el més important a curt termini és que l’espai quedi tan ordenat com es pugui, que no s’ampliï i que sigui respectuós amb l’entorn”. El juliol passat un incendi va afectar 36 hectàrees, principalment de vegetació, i va malmetre l’entorn de les cases. Des de llavors, el consistori ha talat i netejat aquest espai, i també està centrant els esforços a reordenar-lo. “Es tracta de determinar què és el que estan ocupant i no hi tindrien dret. Cada cas s’estudiarà individualment. Intentem posar-nos d’acord pas a pas i trobar solucions sense forçar cap desallotjament”, assenyala Berloso. Un dels objectius més immediats és posar noms als carrers del disseminat Caputxins i numerar-los. “Ara hi ha un desordre molt gran i et pots trobar, per exemple, el número 2 al costat del 50”, remarca el regidor de Serveis Socials. De tota manera, el consistori no farà cap més pas mentre no s’elabori un inventari dels cavalls i ases que viuen a les Pedreres. “Buscarem una zona comuna on situar-los i els respectarem sempre que siguin de famílies que visquin allà dalt i els animals estiguin vacunats i identificats”, remarca Berloso. El termini fixat inicialment per fer aquest inventari s’acaba dimarts que ve, dia 15.

Horitzons clars i realistes

Al ple del mes d’abril en què es va aprovar provisionalment el Pla Especial de les Pedreres, l’alcalde va dir que no volia enganyar ningú i que tot el que s’aprovés seria transparent. “Jo no sóc el senyor Nadal, ni ho seré. No faré cap brindis al sol ni passaré papers per sota la taula; tot el que proposo són horitzons clars i realistes”, va emfasitzar Puigdemont davant desenes de veïns del barri que assistien al ple amb samarretes on es podia llegir: “Persones, dignitat, casa”.

La problemàtica social que es derivarà de l’aprovació del pla preocupa especialment els grups de l’oposició. És el cas del PSC, la CUP i ERC, que troben a faltar una dotació pressupostària per al pla d’acompanyament a les famílies.

Optimisme del mossèn

Malgrat això, el rector de la parròquia de Palol d’Onyar - Vila-roja, Ignasi Maria Anzizu, es mostra força optimista: “En pocs mesos, per un seguit de circumstàncies coincidents, sobretot les eleccions municipals i l’incendi de l’estiu, s’ha produït un gir radical en els plantejaments oficials. «Ja som legals!», cridaven els amics del PSUC una nit de 1977. Ara ho poden començar a dir els gitanos de les Pedreres, durant 60 anys ignorats per la ciutat, tinguts per il·legals i sempre amenaçats de dispersió”. A les Pedreres, afirma Anzizu, “més de la meitat dels veïns són membres d’una mateixa família”. I afegeix: “No hi ha droga, no es beu ni es fuma, molts treballen, no van a discoteques. Els infants i adolescents estan tots escolaritzats, a l’Annexa o al Vicenç Vives. Moltes parelles joves són interculturals, gitanos casats amb no gitanos. Formen una comunitat estretament unida, però molt hospitalària”.