El Museu Darder de Banyoles compleix cent anys
És un dels més antics de la demarcació de Girona
BanyolesEl 22 d’octubre de 1916, en plenes festes de Sant Martirià, es va inaugurar el Museu Biblioteca Darder de Banyoles. L’exposició al públic del fons del veterinari barceloní Francesc Darder va ser tot un esdeveniment en una època en què hi havia pocs museus. Tant la col·lecció, formada principalment per animals exòtics naturalitzats, com la manera com es va exposar, s’emmarcava en la línia dels museus de ciències naturals que hi havia a Europa durant el segle XIX i principis del XX.
El museu va anar rebent donacions i cessions de particulars que van fer arribar el fons museístic fins a les 20.000 peces. Tot plegat el va convertir en un atractiu d’interès cultural que va fer que milers d’escolars de les comarques de Girona i de fora el visitessin.
La polèmica del boiximà
Sense pretendre-ho, el 1991 el museu es va trobar a l’ull de l’huracà després que Alphonse Arcelin, un metge de Cambrils d’origen haitià, enviés una carta a l’alcalde de Banyoles demanant que es retirés de l’exposició un guerrer boiximà naturalitzat. Arcelin va saber de l’existència del boiximà a partir d’una entrevista a l’aleshores alcalde, Joan Solana. Això va iniciar una polèmica internacional, en què es va acusar el museu i els banyolins de racistes.
“En l’època en què Darder va adquirir el boiximà hi havia molt tràfic de persones. A principis del segle XIX hi havia museus a Anglaterra que exposaven persones vives de cultures no europees”, explica Georgina Gratacós, conservadora del museu, que està convençuda que ser una població petita va fer que Banyoles patís una pressió que segurament no haurien rebut si el guerrer hagués estat en un museu de Londres o París.
Tot això va fer que les visites augmentessin a nivells espectaculars i el 1992 va rebre 70.000 persones, el màxim històric. La polèmica es va reactivar el 1997 i l’alcalde Solana va decidir retirar-lo de l’exposició pública. Aleshores la pressió va ser perquè el repatriessin i l’enterressin, cosa que va passar l’any 2000 a Botswana.
Abans d’enviar-lo a l’Àfrica, tres artistes banyolins, per encàrrec de l’Ajuntament, van fer un motllo de silicona del boiximà per si mai se’l volia reproduir, cosa que es va saber fa menys d’un any. “M’és igual el que se’n faci però nosaltres vam fer una bona feina i es podria fer perfectament”, coincideixen Xicu Cabanyes i Jordi Bosch, dos dels autors.
Modernització del museu
Durant dècades el museu es va mantenir gairebé inalterat fins que el 2003 se’n va fer una remodelació total que el va transformar en un espai d’interpretació de l’estany. Va estar quatre anys tancat, la col·lecció original va passar a exposar-se al soterrani i el museu va estar fins i tot a punt de perdre el nom de Darder. “Se li va donar un nou discurs que no ens va acabar de convèncer però vaig acceptar un projecte fet”, explica Lluís Figueras, director des del 2007. Ara, aprofitant l’efemèride i fent cas d’una auditoria d’experts, el Darder rebrà un nou enfocament que passa per tornar a subratllar el valor de la col·lecció Darder. “Tenim peces que tenen una finalitat educativa perfectament vàlida”, afirma Gratacós.