25/05/2022

Traducció i traïció

Aquests dies reviso la traducció al castellà d’un meu llibre de fa cinc anys. És una feina emocionant i plena de sorpreses, de la mena "Com vaig poder escriure aquesta frase?"

Això ha coincidit en el temps amb la liquidació oficial de la immersió lingüística, una altra derrota d’aquest idioma -aquesta nació-, que avui ja és una pura nosa per a les institucions catalanes, i amb un minidebat a les xarxes sobre si traduir la literatura catalana al castellà contribueix a rematar el català. La qüestió pot semblar absurda i ridícula, tinc bons amics que l’hi troben, però això és perquè parteix de l’assumpció d’una marginalitat catalana cada dia més eixamplada i evident.

Després d’una derrota, el replegament i el resistencialisme intenten fer de la necessitat virtut, però els extrems enverinen i emboiren. Autors tan conscients i essencials per a l’idioma com Gaziel, Pla o Monzó van ser molt criticats quan van posar-se a escriure en castellà. No és ben bé el mateix que deixar-se traduir, però llengua i literatura són una mateixa cosa. I perquè sobrevisquin han de primer poder existir. ¿Faig un bé o faig un mal al català amb les traduccions castellanes? El problema no se’m planteja amb les traduccions a l’anglès. ¿No deu ser precisament el punt de vista espanyol el que em fa tenir-hi tants miraments? ¿Tan poca confiança tinc en la nostra universalitat per considerar un problema les traduccions castellanes? ¿He de renunciar a parlar-hi d’igual a igual, amb els lectors en castellà?

Cargando
No hay anuncios

Tinc ara a les llibreries una altra traducció castellana, sortida fa uns mesos. Em diu l’editor que no pot saber quants exemplars del meu llibre ha venut a Catalunya, però que no són gaires. Teòricament, aquí no n’hauria de vendre ni un, teòricament aquí tothom sap català, i no escric precisament bestsellers, però el català és un idioma difícil i estranger per a molts conciutadans, i els lectors que em llegeixen aquí en castellà, vuit anys després de l’edició catalana, d’una altra manera no m’haurien llegit mai. ¿He de deixar aquest terreny al Cercas de torn?

No ho tinc tan clar. Les actituds resistencials funcionen en cercles reduïts precisament perquè són cercles reduïts. ¿Esborrant-me del mapa no acabo fent la feina als que em volen esborrar del mapa? Sent molt estrictes, qualsevol traducció a qualsevol llengua ja és una traïció. Estrictament, no hauria de deixar-me traduir mai. Estrictament, no hauria ni d’escriure articles en premsa i, estrictament, no hauria d’escriure. La literatura és un chicken-run cap al silenci, precisament consisteix a no fer de l’autolimitació una virtut.