Albert Ledesma: "Com més fàrmacs es consumeixen, més problemes de salut afegits"
Objectiu "Proposem racionalitzar l'ús del medicament en els pacients amb una malaltia crònica avançada" Compromís "Hem de dir als ciutadans que han d'aprendre a autocuidar-se"
Un dels pilars del Pla de Salut, el document estratègic de la conselleria de Boi Ruiz per reformar el sistema sanitari, és la revisió de l'atenció dispensada als pacients crònics. Albert Ledesma és l'encarregat de dirigir-ne la transformació. Ledesma ja va ser l'impulsor de la primera entitat de base associativa (EBA) creada a Catalunya per gestionar un ambulatori, el CAP del Remei de Vic.
A Catalunya hi ha 840.000 persones que consumeixen més de 62 receptes de medicaments a l'any.
A Catalunya tenim uns resultats acceptables en termes d'ús de farmàcia. El que hem de fer amb els pacients crònics és revisar el pla de medicació dels malalts amb una certa periodicitat. No per estalviar sinó per adequar els tractaments, perquè els medicaments tenen efectes adversos. Aquest any aplicarem aquest projecte a uns 2.000 malalts crònics complexos i, en els pròxims quatre anys, hi integrarem tots els pacients que prenguin més d'un determinat nombre de medicaments, en principi deu. A un pacient amb una malaltia crònica avançada que té unes possibilitats de morir del 85% no té cap sentit aplicar-li tractaments per prevenir, per exemple, una complicació a cinc anys relacionada amb el colesterol. El que proposem és racionalitzar l'ús del medicament en aquests pacients.
Tenim persones grans polimedicades. I això és contraproduent.
Com més fàrmacs es consumeixen, més possibilitats tens de patir problemes de salut afegits. Hi ha moltes morts relacionades amb complicacions associades als tractaments. Controlar, revisar i adequar la medicació és una tasca inherent a la feina del metge de família, del geriatra i del metge de medicina interna.
¿Per aconseguir un sistema sanitari que sigui sostenible ha de canviar l'atenció als malalts crònics?
Aquests pacients generen la major part de l'activitat del sistema, des de visites fins a intervencions. Per tant, consumeixen la majoria dels recursos. Si els recursos no es poden incrementar, hem de canviar el model assistencial. Però la motivació del canvi de model no és només econòmica sinó de millora de l'atenció.
Un 80% de la despesa en sanitat és per atendre malalts crònics.
La necessitat de transformar el sistema és indiscutible. El que volem fer és millorar l'atenció als crònics, que permetrà que visquin més anys i en més bones condicions. I és possible fer-ho amb els recursos que tenim.
Fins ara els ateníem malament?
Si la solució per a un malalt crònic amb cinc patologies que un divendres a la nit es troba malament és trucar a una ambulància per anar a urgències de l'hospital, l'atenció que prestem no és correcta. En la majoria dels casos el pacient es pot atendre més bé a casa. I l'objectiu no és reduir costos.
Es promouran alternatives a l'hospitalització convencional.
Sí. El que no té raó de ser és que per la més petita descompensació del pacient, que es pot tractar a casa, en el centre d'atenció primària o en un hospital de dia, s'opti per ingressar el malalt per via d'urgències. Aquesta opció distorsiona molt la qualitat de vida del pacient. Això és el que ens estem replantejant. Hem de dir als ciutadans que han d'aprendre a autocuidar-se. S'ha de racionalitzar l'ús dels recursos.
En l'atenció als pacients crònics, Girona és un referent.
Tots els proveïdors sanitaris del territori català hauran d'aplicar aquest any la mateixa fórmula, que a Girona ja fan servir. I ho implantarem com una clàusula contractual del proveïdor amb el Servei Català de la Salut. A Girona s'ha aconseguit reduir un 10% els ingressos hospitalaris a urgències. Els equips d'atenció van rebre una llista de pacients amb més de tres patologies i amb un determinat nombre d'ingressos a urgències durant l'últim any per prevenir descompensacions. Això permetia trobar el recurs més adequat per atendre'ls. Però el que ha fet Girona només és una part del canvi.
La transformació del model també passa per dotar de més pes l'atenció primària.
L'atenció primària tindrà capacitat, per exemple, per ingressar pacients en l'àmbit sociosanitari. Seran unitats de subaguts que facilitaran el tractament més adequat als malalts crònics i evitaran el tràngol de portar el pacient a un hospital d'aguts. El conseller de Salut es va comprometre al Parlament a crear aquest any una unitat de subaguts per a cada regió sanitària.
Un 24% de les persones ateses als serveis socials són malalts crònics.
La majoria dels pacients crònics ingressen a l'hospital per problemes socials, perquè no tenen suport. Són gent que està sola, que no menja bé, que té un problema d'higiene. Hem de treballar junts, el sistema sanitari i els serveis socials, per atendre'ls igual a les residències que al domicili. I això ho hem de desplegar per poder evitar aquest 18% d'ingressos que es produeixen a urgències. Si no, duplicarem serveis.