Crònica24/01/2011

Els aliments haurien d'estar sotmesos a les lleis del mercat?

Lali Cambra

Ciutat cel capQuin és l'origen del problema? "El problema és més complex que si els biofuels, que si el cru és car, que si la Xina, l'Índia o el Brasil mengen més, o que si amb el que menja Europa o els EUA podríem alimentar tres o cinc planetes!", apunta Tim Lang, que, a més de professor de polítiques alimentàries de la City University of London, va ser el creador del concepte food mile , que descriu la quantitat de quilòmetres que ha fet un aliment per arribar a taula.

Lang apunta que la producció agrícola comercial és insostenible per l'altíssim consum de fertilitzants, petroli i aigua que requereix: "En un moment de canvi climàtic -quan sabem que l'aigua és i serà un problema que força la gent a emigrar, quan sabem que la desertització avança-, afrontar l'agricultura i la cadena alimentària des d'un punt de vista només econòmic és un error, és obviar la complexitat del sistema, que s'ha d'afrontar de manera integral. Produir més no és la solució: s'ha produït més des del 2008 i seguim tenint preus alts".

Cargando
No hay anuncios

"Sempre donen les mateixes solucions: més mercat lliure, més tecnologia i més producció", explica des dels EUA Eric Holt-Giménez, director de Food First, que creu que els aliments, recursos bàsics, no haurien d'estar subjectes a les lleis del mercat: "El menjar no són sabates". Per Holt-Gimgènez, la concepció del sistema beneficia els grans agricultors, les grans companyies agrocomercials, les cadenes de distribució, els especuladors i els grans supermercats. "I com a consumidors, no queda gran cosa a fer. Les grans companyies s'han apropiat de la marca orgànic. No fa falta menjar, tenim prou producció".