BRUSSEL·LESEl comissari europeu de Mercat Interior, Michel Barnier, està disposat a regular fins a l'últim producte financer. Convençut que la falta de supervisió va ser un dels factors que va desencadenar la crisi, Barnier s'ha proposat canviar de dalt a baix el panorama europeu de regulació financera. Després de les agències de qualificació i dels productes tòxics, ara els ha tocat el torn als que es coneixen com a bancs a l'ombra, un sistema bancari paral·lel.
Els termes fan referència a institucions que ofereixen, sense ser bancs tradicionals, serveis i productes crediticis similars als que proporcionen les entitats bancàries, però que escapen a una regulació europea. Són fons d'inversió que ofereixen crèdits, productes que converteixen actius en liquiditat, fons cotitzats a borsa, fons monetaris, etc. "Ningú podrà esquivar la regulació", va assegurar ahir Barnier.
El comissari europeu va anunciar que ha obert una consulta pública per temptejar el terreny i veure quines idees pot aportar el sector. El resultat de la consulta ajudarà Brussel·les a elaborar, a partir del setembre, una proposta de reglament. La Comissió Europea admet que el sistema bancari paral·lel aporta "solucions" als inversors, però considera que també pot representar una "amenaça potencial per a l'estabilitat financera a llarg termini", atès que la falta de regulació fa augmentar els riscos i pot provocar un contagi al sector bancari tradicional.
Gran pes del sector
Segons Brussel·les, els bancs a l'ombra van moure a la Unió Europea prop de 46 bilions d'euros l'any 2010, més del doble que en el 2002. En el conjunt del sector financer europeu, aquestes activitats representen entre el 25% i el 30% del total, una xifra inferior a la dels Estats Units. La Comissió Europea considera que impulsant "una regulació dels bancs a l'ombra" es crearà un sistema bancari comunitari "més sòlid i més sa".