La burocràcia paralitza l'esperada reconstrucció
Els habitants de L'Aquila reclamen llibertat d'acció. Negociar el renaixement de la ciutat amb les autoritats externes que controlen la reconstrucció és un procés kafkià. L'economia local lluita en l'agonia.
L'AQUILALa societat de L'Aquila en conjunt pateix la impotència de no poder decidir sobre els seus propis assumptes, ja que, des del terratrèmol que van patir, la gestió de la reconstrucció va ser adjudicada a autoritats externes. Durant la fase d'emergència immediatament posterior al sisme, Protecció Civil (que depèn del govern central) va assumir l'organització i el control de les tendòpolis , el nom popular que van rebre els campaments per als que es van quedar sense casa. Al mateix temps, va posar en marxa el pla de reconstrucció impulsat també des de Roma.
En el vertiginós lapse de cinc mesos i amb una inversió de 700 milions d'euros es van crear els dinou nuclis d'apartaments que Berlusconi va entregar als ciutadans, amb una gran festa mediàtica. "No hi ha hagut reconstrucció, tan sols construcció. I el més greu és que nosaltres no hem decidit res, tot va venir imposat pel govern", va afirmar Fabio Pelini, assessor de l'Assistència a la Població a l'Ajuntament de L'Aquila. "Depenem d'un obscur sistema normatiu, basat en una cadena de poders que analitza què es pot fer i què no", es lamenta Pelini. El resultat d'aquesta gestió: el centre històric està com el 2009 i hi ha 4.449 apartaments habitats per persones que només aspiren a tornar a casa seva. "No n'hi ha prou amb un pis bonic per ser feliç. Aquests barris són un mortuori", comenta el Santiago, un home de 53 anys que vivia al casc antic i després del terratrèmol ha estat recol·locat en un apartament a 15 quilòmetres.
La dilatació dels processos
L'alcalde de la ciutat, Massimo Cialente, explica que l'obra dels edificis danyats greument -els que formen la major part del casc antic- no s'ha iniciat. "El febrer del 2010 el govern central va assignar un encarregat de la reconstrucció que ha trigat quinze mesos a dissenyar les línies de treball. Aquesta pèrdua de temps tan gran va fer que l'any 2011 no poguéssim fer absolutament res", lamenta Cialente, que recorda que, irònicament, sí que tenen diners. "Rebem 90 milions d'euros a l'any que no utilitzem perquè el mecanisme que ens han imposat per fer-ne ús no funciona. Els obrers són aquí sense treballar", afirma l'alcalde.
Un altre problema és que el nivell productiu de la ciutat ha minvat notòriament. Fonts públiques i privades coincideixen en aquesta estimació però no hi ha acord sobre les ajudes estatals i comunals destinades als comerços damnificats. Mentre que el dirigent del departament d'Activitat Productiva i Comerç de L'Aquila, Lucio Nardis, assegura que es van indemnitzar uns 4.000 establiments, molts comerciants senten que el govern els ha deixat sols. La Cinzia és un d'ells. Propietària d'una peixateria que hi havia al centre, explica que fa tres anys que ven el peix en un contenidor que ha llogat a la perifèria i que el seu negoci continua gràcies als clients que els van assegurar que els seguirien allà on anessin. "L'Ajuntament ens ha abandonat completament", diu.
Tots veuen la necessitat que, paral·lelament a la reconstrucció, s'adoptin mesures per revitalitzar l'economia local, perquè, com sosté Umberto Trasatti, el secretari general per a la província de L'Aquila de CGIL, un dels tres principals sindicats d'Itàlia, "no es pot reconstruir una ciutat sense ciutadans, i aquí gran part de la població se'n va cap a altres territoris perquè des del 2009 s'han perdut més de 25.000 llocs de treball".
El futur, decidir ells mateixos
Els habitants de L'Aquila tenen clar quin és el primer pas: recuperar la seva llibertat d'acció. Sortir del procés kafkià que els manté atrapats entre lleis confuses per començar una reconstrucció participativa i transparent. Així ho han demanat a Fabrizio Barca, el ministre de Política Territorial que, per encàrrec de Mario Monti, s'ocuparà del problema de L'Aquila. I així s'ho proposen cada dia tots els ciutadans que han decidit quedar-se a lluitar per la seva ciutat amb el sentiment sempre in avanti .