Clam per salvar la dieta mediterrània
La dieta mediterrània va a la baixa a l'Estat. Metges i nutricionistes demanen més implicació de la societat, les empreses i l'administració per impedir-ho i frenar l'augment de l'obesitat.
BARCELONA.La dieta mediterrània està perdent protagonisme mentre guanya terreny el menjar precuinat i el fast food , propi d'altres països. Una de les conseqüències més visibles d'aquest fet és que l'obesitat s'ha disparat, i en el cas dels nens s'ha multiplicat per quatre en els últims 30 anys.
Aquesta és una de les alarmes que han llançat els experts reunits en el IX Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània que s'ha celebrat a Alimentaria, el saló de l'alimentació de Fira de Barcelona, que ahir es va tancar. En aquesta trobada, els professionals de la nutrició han fet una crida a administracions, a empreses i a la societat en general per restablir la dieta mediterrània.
Isabel Bombal, enginyera agrònoma del ministeri d'Agricultura, va assegurar que "estem vivint un allunyament preocupant de la dieta mediterrània". I les xifres ho corroboren: entre un 45% i un 50% dels nens tenen hàbits allunyats d'aquesta dieta, segons dades de l'enquesta Perseo -feta pels ministeris de Sanitat i Educació entre nens en edat escolar-. És a dir, mengen poca fruita i verdura. Tots els experts coincideixen a qualificar d'"alarmants" aquests resultats, tot i que ja fa temps que això és una realitat amb conseqüències greus a l'Estat, on un de cada tres nens d'entre 3 i 12 anys té sobrepès o obesitat, segons dades de la Fundació Thao.
Pel que fa als adults, un 39% té sobrepès i un 14% pateix obesitat, i es preveu que el 2030 aquestes xifres es multipliquin fins arribar a un 37% dels homes amb obesitat i un 33% de les dones, segons dades del projecte de recerca Pronaf. Per Auxiliadora Graciani, professora de la Universitat Autonòma de Madrid i experta en el tema, "l'obesitat s'ha convertit en una epidèmia a escala mundial" i les xifres de l'Estat són "preocupants".
Per Bombal, l'allunyament de la dieta mediterrània -que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2010- es deu a canvis sociològics (com la incorporació de la dona al mercat del treball o les jornades laborals que obliguen a menjar fora), a l'augment del sedentarisme, l'estrès i a la globalització". Però, a més, hi ha la crisi econòmica, que, segons l'experta, "ha provocat que moltes persones deixin de comprar alguns productes més costosos, com la fruita i la verdura fresca, l'oli d'oliva o el peix, típicament mediterranis".
Bombal va voler destacar també que avui en dia són les persones grans les que mantenen la dieta mediterrània, mentre que les generacions més joves, que són les que hauran de transmetre aquell llegat, "se n'estan allunyant cada cop més".
Fomentar hàbits saludables
Javier Aranceta, metge nutricionista, reclama la implicació de l'administració per capgirar aquesta situació i aposta per "fomentar el consum de verdura i fruita fresca entre les criatures i l'activitat física" per abaixar les xifres d'obesitat infantil. Una altra de les opcions que hi ha sobre la taula és gravar els productes menys saludables amb impostos però Joan Rovira, de la Universitat de Barcelona, va apuntar que aquests tipus d'impostos que s'han aplicat en altre països "s'han demostrat efectius per recaptar diners però no per canviar els hàbits".