Herrero s'obre camí buscant el vot anticatalà de la CEOE

MadridLes eleccions a la patronal espanyola seran dimarts vinent. Fins ara el debat s'havia mantingut en el terreny econòmic, amb poques referències polítiques i cap retret personal. Ahir el president de la patronal andalusa, Santiago Herrero, i el de la tecnològica, Jesús Banegas, van decidir apujar el to amb mitges veritats buscant el vot anticatalà de la CEOE.

Banegas es va deixar anar al final de l'acte. Va dir que a la seva candidatura estan tots d'acord amb "la unitat de mercat i una Espanya sense particularismes". En canvi, va considerar que Rosell no respecta la Constitució i les lleis perquè va participar a la manifestació en defensa de l'Estatut "que anava en contra del Tribunal Constitucional". També el va acusar de defensar el concert econòmic.

Tres dies abans, també a Madrid, Rosell va defensar la unitat de mercat, va dir que havia anat a la manifestació perquè així ho havia acordat la junta de la patronal catalana, i pel que fa al concert econòmic no s'hi va posicionar favorablement, sinó que va demanar que s'estudiï com a possibilitat.

Herrero i Banegas van voler rebatre tots els punts del programa del seu rival. Reduiran les 21 vicepresidències a tres, mentre que Rosell vol que n'hi hagi deu. Treuen importància al fet que el candidat català tripliqui els seus avals perquè diuen que els podrien aconseguir en 48 hores. Sostenen que un aval no implica cap vot, perquè "el vot és secret o no és vot". Tot i això, sense cap prova, asseguren que han convençut el 63% dels 818 electors. Afegeixen que Foment del Treball "històricament no paga les quotes" de la patronal espanyola mentre que ells sí. I si Rosell és "la mateixa cançó de sempre", es consideren "la renovació".

També van dir que coneixen els "acords secrets" de Rosell amb l'actual president, Gerardo Díaz Ferrán, per fer-lo responsable de la fundació, i amb el president de la patronal madrilenya, Arturo Fernández, per fer-lo vicepresident. Fa una setmana Fernández va decidir no presentar-se a les eleccions i donar suport a la candidatura de Rosell perquè considera que la presència de catalans a Madrid pot ajudar a la vertebració de l'Estat i després de les eleccions pot començar una relació més fluïda entre l'empresariat català i el de la resta de l'Estat.