El president Lyndon B. Johnson va proclamar la guerra contra la pobresa el 8 de gener del 1964, durant el seu discurs de l'estat de la Unió. Johnson va introduir una legislació històrica per reduir el percentatge de pobresa del país, que es trobava el voltant d'un 19%. Actualment, segons l'oficina del cens dels Estats Units, un 15,1% dels ciutadans viuen per sota del llindar de la pobresa. La xifra, doncs, és més baixa que durant els anys 60, però és el nivell més alt des del 1993. A més, les últimes dades censals mostren que el 2010 hi havia 2,6 milions més de pobres que l'any anterior, fins a arribar als 46,2 milions, un rècord, ja que és la xifra més alta des del 1959, quan es va iniciar el registre.
La crisi econòmica dels últims tres anys i un atur del 9,1% han estat les principals causes d'aquest increment. El 2007 hi havia 10 milions de persones menys vivint per sota del llindar de la pobresa.
L'informe sobre la situació de la pobresa als EUA arriba quan el president Barack Obama intenta aprovar una llei d'ocupació al Congrés per millorar la situació econòmica del país i, de retruc, assegurar-se la reelecció el 2012. Obama, amb una popularitat sota mínims, intentarà utilitzar aquestes xifres a favor seu per vendre les mesures per crear llocs de treball i estimular l'economia, però és molt difícil que obtingui l'èxit del president Johnson, ja que els republicans dominen la cambra baixa i estan en contra d'un augment de la despesa pública davant el gran dèficit que arrossega el país. Durant les pròximes setmanes, els congressistes hauran de debatre la proposta del president. Els republicans podrien acceptar les retallades d'impostos a les classes treballadores que va demanar Obama, però seran molt reticents a invertir diner públic en infraestructures, ja que creuen que no servirà per dinamitzar l'economia.
Més desigualtat
L'última dècada s'ha caracteritzat per un creixement de la desigualtat. L'any passat, l'ingrés mitjà per llar va ser de 49.400 dòlars, un 7% menys que el 1999. Diversos analistes han demostrat que tot i els grans increments de productivitat dels últims anys, els ingressos de les famílies treballadores no creixen, i la riquesa es concentra en el 10% més ric de la població. Segons l'economista i premi Nobel Joseph Stiglitz, els ingressos de l'1% dels nord-americans més rics s'han elevat un 18%, mentre que els dels treballadors industrials han baixat un 12%. Un estudi de les universitats de Harvard i Duke revela que un 20% dels nord-americans posseeixen un 84% de la riquesa total del país.
El 2007, abans de l'actual crisi, la desigualtat als EUA ja havia arribat a la cota més alta des de la Depressió del 1929 i, segons el Factbook de la CIA, el país ocupa la 39ena posició en el món pel que fa a la desigualtat d'ingressos.
Segons alguns politòlegs, aquesta creixent desigualtat és conseqüència de les polítiques públiques. El professor de la Universitat Vanderbilt, Larry Bartels, explica en el seu llibre Unequal democracy [Democràcia desigual] que els polítics responen a les preferències dels electors amb una renda superior. Bartels també demostra que els ingressos de les famílies treballadores han crescut el doble amb presidents demòcrates que amb presidents republicans.
Una qüestió racial
Les dades de l'oficina del cens dels Estats Units també fan evident que la pobresa és una qüestió racial. El percentatge de pobres es dispara entre els afroamericans (27,4) i els llatins (26,6%). Per contra, només un 9% dels blancs es troben per sota del llindar de la pobresa. Les xifres encara són més alarmants entre la població infantil. Un 39,1% dels nens afroamericans i un 33,1% dels nens llatins són pobres.
"El deteriorament en el mercat laboral causa una rebaixa dels ingressos, la pobresa augmenta i més gent perd la seva assegurança mèdica", va dir Heidi Shierholz, de l'Institut de Política Econòmica, a l'agència Reuters. 49,9 milions de persones no tenen assegurança mèdica. Per tant, les dificultats dels Estats Units per reduir l'atur auguren un índex de pobresa encara més alt en els pròxims anys si no s'impulsen mesures per impedir-ho.