SEVILLANo consta que José Antonio Griñán (Madrid, 1946) senti una predilecció especial pel teatre clàssic espanyol. Però, sigui com sigui, el president en funcions de la Junta d'Andalusia i candidat socialista a la reelecció pot fer seva la cèlebre cita durant tants anys atribuïda a Zorrilla: "Els morts que vós mateu gaudeixen de bona salut". Perquè les enquestes donaven per mort Griñán. Les tertúlies de bars, també. I molt més de la meitat del PSOE, a més del mateix Javier Arenas. I resulta que Griñán, l'aspirant que l'abril del 2009 -després del nomenament de Manuel Chaves com a ministre de Zapatero- va arribar de rebot a la presidència andalusa, està avui més viu que ahir. Tot i haver quedat darrere del PP per un grapat de vots, Griñán ha sobreviscut al vendaval conservador. I sobreviure multiplica tot seguit el carisma de qui ho aconsegueix.
Tot indica que aquest home, de trajectòria política diversa -va començar el 1982 com a viceconseller andalús, va ser ministre de Treball a l'últim executiu de Felipe González i va tornar de nou a Andalusia-, tornarà a governar, tot i que amb el suport imprescindible d'Esquerra Unida.
Pepe, el resistent
A Griñán, a aquest José Antonio sempre disposat a subratllar que es diu Pepe i la resta són galindaines, no ha pogut enderrocar-lo ni la gravíssima situació econòmica d'Andalusia ni l'esgotament de 30 anys de poder socialista. Ni tan sols la investigació judicial sobre els falsos ERO -700 milions repartits de manera presumptament il·legal-, amb enviament inclòs a la presó d'un antic director general un dia abans de l'inici de la campanya electoral. Molts van creure que de res li serviria el seu èmfasi a recordar que va ser la Junta d'Andalusia la que va posar el cas en mans dels tribunals. No ha estat així.
Titllat de "tècnic" pels seus detractors, com a sinònim de dirigent sense fusta de líder, Griñán sap, en efecte, de números: la seva presència en els governs andalusos es remunta a l'any 2004, quan Chaves el va fitxar com a conseller d'Economia i Hisenda. Menys coneguda és la seva passió per l'òpera italiana, un gènere per definició apassionat i poc apte per a algú que té la fredor i la capacitat prospectiva de no avançar les eleccions autonòmiques per fer-les coincidir amb les generals, en contra del criteri de bona part de la cúpula socialista. La seva decisió, avui es veu, l'ha salvat de la pira.
Enfrontat a Rubalcaba en el congrés del PSOE i molt distanciat de Manuel Chaves, Griñán i els seus van estar a punt de decantar la balança cap a Chacón. No va ser així i al PSOE molts es van afanyar a preparar-li les exèquies per al 26 de març, amb l'argument que era un líder feble. Avui, però, l'únic líder sòlid al PSOE és ell.