08/09/2011

Immersió i cohesió

Quan feia pedagogia a la UB, a finals dels 70, hi havia eminents pedagogues catalanes que defensaven que l'aprenentatge de la lectoescriptura s'havia de fer en la llengua materna de cada nen. Ningú posava en qüestió la seva catalanitat. És evident que avui fins i tot els seus hereus pedagògics són partidaris de la immersió, la qual cosa demostra que la pràctica ha dissolt en el no-res les seves suspicàcies. El debat es reobre amb una intensitat emocional que la situació preelectoral en què ens trobem no ajuda a apaivagar. Convé, malgrat tot, no posar-se hiperbòlic, perquè com més transcendència donem a la immersió, més es posarà de manifest que els nostres resultats no segueixen les nostres proclames. Ens agradi o no, un percentatge gens menyspreable dels alumnes acaben l'escolaritat sent estrangers a la seva pròpia llengua. La catalana, esclar.