Carlos Slepoy: "La impunitat espanyola protegeix els genocides"

Carlos Slepoy (Buenos Aires, 1949) és un advocat argentí, víctima de segrest i tortures de la dictadura feixista d'Isabel Perón l'any 1974. Arran d'aquests fets, ha exercit l'advocacia per lluitar contra la impunitat de les dictadures d'arreu del món i a favor dels drets humans. Actualment treballa en unes querelles contra els crims del franquisme interposades a l'Argentina per familiars de represaliats.

¿Baltasar Garzón era competent per investigar els crims franquistes?

Al meu entendre sí, perquè l'Audiència Nacional té competència per investigar els alts crims contra l'autoritat de la nació i contra la forma de govern. És un despropòsit que l'Audiència Nacional pugui investigar crims de genocidi o de lesa humanitat comesos a l'estranger i no pugui investigar els d'aquí.

¿Els crims del franquisme són competència només d'Espanya o tenen un caràcter internacional?

Són crims que ofenen tota la humanitat, i com a tals pel principi de justícia universal poden ser perseguits tant per les autoritats de l'estat on es cometen com per tribunals d'altres països.

¿Es poden definir aquests crims com a genocidi?

Al meu entendre no hi ha dubte que sí. El propòsit del franquisme era destruir diferents grups humans de la societat espanyola amb l'objectiu d'establir el predomini dels col·lectius que van participar en l'extermini. I això no té cap altre nom que genocidi.

Què es pretén aconseguir amb el judici a Garzón?

El que es pretén és apartar-lo de la carrera judicial i prescindir d'un jutge molt incòmode per als diferents poders. Volen castigar-lo perquè ha posat en evidència que la impunitat que hi ha a Espanya amb aquest tipus de crims és contrària al dret internacional i a la pròpia doctrina dels tribunals espanyols. És evident que hi ha una cacera judicial contra Garzón.

¿Creu que a Espanya es practica un model d'impunitat?

Sí, i això s'evidencia amb la repulsa internacional que hi ha arran del judici. Amb la impunitat s'estan protegint els genocides, i per fer-ho utilitzen diversos arguments, com ara la llei d'amnistia. De fet, la comissió de drets humans de les Nacions Unides ja ha demanat la nul·litat d'aquesta llei d'amnistia, perquè els crims contra la humanitat no poden considerar-se delictes amb intencionalitat política.

¿El model espanyol d'impunitat és atípic als països desenvolupats que han patit una dictadura?

De fet no, perquè a l'Argentina, Xile i l'Uruguai també s'han fet models semblants. Però normalment la lluita social, la lluita de les víctimes i de les associacions pels drets humans, aconsegueixen finalment acabar amb la impunitat.

I per què això no ha passat a Es-panya?

Perquè la llei d'amnistia i els pactes per l'amnèsia i l'oblit també van ser subscrits per partits polítics teòricament hereus d'aquestes víctimes. Malgrat tot, jo crec que tard o d'hora aquesta impunitat s'acabarà i podran ser jutjats tots els criminals i tots els que es van beneficiar del genocidi franquista.

A l'Argentina s'han interposat querelles contra els crims del franquisme. Com s'està seguint el judici des del seu país?

Està despertant molt interès, i la premsa se n'està fent molt ressò. La gent ho viu com una devolució al gran favor que en el seu moment el jutge Garzón i la justícia espanyola en general van fer perquè s'acabés la impunitat a l'Argentina.