El Govern, en minoria al Parlament, no ha trobat gaire aliats en la seva política econòmica. L'oposició en bloc li ha criticat les retallades en polítiques socials, i això que tant PP -a l'oposició també la legislatura anterior- com ERC -que mai ha defugit la seva corresponsabilitat amb el dèficit actual com un dels socis del tripartit- han mantingut la mà estesa per arribar a acords. Així, mentre que el Govern apel·lava a les urgències del moment per impulsar unes mesures "doloroses", l'oposició li criticava la "manca de diàleg" i de voluntat de traçar un pla global que superi els anuncis aïllats però continus de retallades -un relat, de fet, que tot just ahir es va començar a configurar.
Totes les forces de l'oposició coincideixen a acceptar l'excepcionalitat de la crisi, el blindatge de la despesa social i a reivindicar una alternativa pròpia a les polítiques de l'executiu d'Artur Mas. Però més enllà d'això, les diferències són evidents. ICV-EUiA, ERC i SI, per exemple, són crítics amb els objectius d'austeritat extrema. Per Laia Ortiz, diputada ecosocialista, aquests objectius "afavoreixen Alemanya, que no té dèficit i ha venut crèdit", mentre que la parlamentària republicana Anna Simó apunta a Madrid, que "centralitza beneficis i descentralitza la despesa". Consideren injustos els objectius de dèficit i, per tant, no d'obligat compliment. Aquestes mateixes tres forces també es proposen limitar la reducció de la despesa -centrant-ho a racionalitzar-la i retallar partides secundàries- i incrementar ingressos. Per ICV-EUiA, això passaria per apujar els impostos a les rendes altes i, per ERC i SI, per acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya.
Com a alternativa, el PSC reivindica la tasca d'austeritat del tripartit, que, segons la diputada Rocío Martínez-Sempere, hauria estalviat uns 1.670 milions d'euros de juny a novembre del 2010 sense perjudicar els serveis públics. "Cal un relat dels sacrificis i un pla de reactivació concret", assegura. El PP, per la seva banda, busca la quadratura del cercle: reduir impostos, incrementar despesa -amb ajudes a les empreses- i disminuir dèficit. El diputat popular Enric Millo defensa que una pressió fiscal menor permetria "alliberar recursos cap al sector privat i estimular la demana". "L'economia de Catalunya va més enllà dels comptes de la Generalitat", afegeix. Entre tots aquests models, ara CiU haurà d'escollir a quin s'acosta per pactar pressupostos.