Consultor de comunicacióPer viure, tocar de peus a terra; per pensar, senzillesa; en conflicte, ser just i generós; al govern, no ofegar; a la feina, passió... Són alguns dels principis que el mestre Laozi proposava als futurs líders per adquirir la complexitat de l'art de governar.
Un Rubalcaba influent, ordidor a l'ombra, va escenificar ahir un canvi de registre: superava l'etapa de Maquiavel i ara es disposa a guanyar el despatx de la màxima magistratura, no només com a estrateg en cap, sinó també com a príncep. Un PSOE aïllat, sol i molt tocat anímicament va gestionar bé les expectatives: va generar tensió, curiositat i interès. Les mirades, les orelles, les ments i les voluntats polítiques eren a l'acte del PSOE. Escenografia: town hall meeting . El paladí, abraçat pels seus, la vella guàrdia i els perdedors del #22m, a prop de les persones. Un faristol humil. Sobre fons vermell, el cognom del candidat. Les sigles són en un segon terme.
L'Alfredo porta un color de corbata poc habitual: el vermell. Americana fosca. Camisa blava. La imatge es presidencial. Discurs de 65 minuts de durada. Llarg. En algun moment es fa difícil mantenir l'interès. Somrient i tens, ahir l'Alfredo no es va treure el rellotge. Petits detalls que cal cuidar amb estima. El discurs #guardioleja: reconeixement i agraïment a ZP. Ganes de reptes. Se l'ha estudiat molt, gairebé no es mira les fitxes que porta. Està inquiet. Avui es mou més del compte darrere el faristol. Els seus ulls tímids i petits, avui més oberts i intensos. To inclusiu: "Fixeu-vos...".
Dos objectius imprescindibles del discurs. El primer: adreçar-se directament a l'electorat de centre esquerra cansat, decebut, enfadat i abstingut parlant d'ocupació, economia i oportunitats, "Els aturats tenen cares, noms i cognoms". El segon: gestos clars dirigits al #15m, "La democràcia és dels ciutadans. Més Democràcia. Nova manera de fer política. Taxa Tobin. Nova llei electoral". Exemplifica i simplifica sovint perquè tothom entengui els arguments: senzillesa en la construcció i en la comprensió del discurs. Zero acusacions directes al PP ni a Mariano Rajoy. Ja era hora! Això portarà els adversaris populars a repensar els seus missatges i la manera de comunicar dels seus líders. Hi ha molt en joc i podrien quedar identificats permanentment amb el frame negatiu del NO.
La imatge va ser d'elegància, solemnitat, solvència contrastada, lideratge presidencial, ganes de recuperar la iniciativa. S'ha aconseguit alinear el caràcter i la personalitat del candidat, amb el contingut, la forma i l'escenografia del discurs i la imatge del candidat. La reacció de l'oposició així ho confirmarà. Tot i això, la situació no deixa de ser gairebé impossible. A partir d'ara caldrà buscar més connexió i proximitat amb el públic.