Obama aposta també per les retallades
El president dels EUA, Barack Obama, anuncia retallades del sistema sanitari i demana una pujada dels impostos als més rics. Obama espera reduir 4 bilions el dèficit fiscal en dotze anys.
WASHINGTON.La crisi és obstinadament llarga i obliga a estrenye's encara més el cinturó. La setmana passada el Congrés dels Estats Units va evitar el tancament del govern després d'un pacte entre republicans i demòcrates per reduir 38.500 milions de dòlars el pressupost de 3,5 bilions per a aquest any. Una xifra que queda petita si es té en compte que el dèficit del 2011 se situa en 1,6 bilions de dòlars (10,9% del PIB).
A més, el país està a punt de superar el màxim que es pot endeutar i que controla el Congrés: 14,6 bilions. L'augment del sostre del deute serà la pròxima batalla entre els dos partits nord-americans. Els republicans conservadors del Tea Party ja han dit que hi votaran en contra. Els economistes avisen que si no s'incrementa el límit es desencadenarà un caos, ja que els Estats Units es trobarien tècnicament en suspensió de pagaments.
Objectiu: retallar el dèficit
El president Obama va oferir ahir en un discurs a Washington la seva recepta per retallar 4 bilions el dèficit pressupostari en els pròxims 12 anys i, així, reduir el gran deute del país. Una mesura que, segons les enquestes, reclama l'electorat. Obama va assegurar que caldran grans sacrificis per millorar l'economia però alhora va dir que vol seguir protegint els més desafavorits. "No seríem un gran país si no ho féssim".
Per això, el president va proposar augmentar els impostos als més rics, una mesura que segur que tindrà l'oposició dels republicans. "Els més afortunats es poden permetre pagar més", va dir, en un moment en què el nivell impositiu nord-americà és el més baix dels últims 50 anys.
La recepta d'Obama no s'acaba en una pujada d'impostos. El president també vol retallar els programes sanitaris i el pressupost de defensa del país. Les reformes que proposa la Casa Blanca dels programes sanitaris de Medicare i Medicaid per a la gent gran i els pobres estalviarien 340.000 milions en deu anys i 480.000 milions el 2023. Tot i les retallades, Obama va afirmar que no deixarà "la gent gran a mercè de les companyies d'assegurances". També va criticar indirectament el pla dels republicans que estableix privatitzar Medicare i donar ajudes a través de vals sanitaris.
La proposta de la Casa Blanca passa per millorar l'eficiència del sistema amb la reforma sanitària ja aprovada. Obama també espera rebaixar 400.000 milions en seguretat nacional i 360.000 en programes domèstics menys necessaris com subsidis a agricultors.
El Fons Monetari Internacional va insistir ahir que els Estats Units han de presentar mesures creïbles per reduir el dèficit i va pressionar la Casa Blanca perquè contingui el deute. "Hem de posar la nostra casa fiscal -va dir Obama- en sintonia amb l'FMI, ja que no fer-ho no és una opció". La Casa Blanca vol reduir el dèficit però sense malmetre les inversions claus, que, segons ell, són necessàries per al creixement de l'economia i per crear ocupació. És per això que gran part del discurs va insistir a apujar impostos als més rics i a preservar les inversions públiques en energies renovables i investigació. Per Obama, els EUA s'estan quedant enrere davant les inversions de futur de països com la Xina, Corea del Sud o el Brasil.
Difícil consens
A finals dels anys 90, va recordar el president, els Estats Units van aconseguir tenir superàvit, però la despesa va augmentar durant la dècada següent pel pes de dues guerres, d'un car sistema de medicaments i de les rebaixes d'impostos als més adinerats. Aquest augment "va crear 13 bilions de dòlars". Per tornar als anys de superàvit el primer que cal fer, segons Obama, és apujar impostos. Una mesura clau per aconseguir les reduccions que va prometre ahir però molt complicada de dur a terme. Els republicans ja van avançar que aquesta no és la solució.