Crònica27/09/2011

Pedro J. presideix una missa de rèquiem per la crispació

Carles Torras

MadridM'encongeix el cor veure-us junts: el president, qui el vol substituir aviat i El Corte Inglés". D'aquesta manera tan gràfica va definir ahir José Bono, president del Congrés, l'immens poder de convocatòria que, de nou, va demostrar el director d' El Mundo , Pedro J. Ramírez. A la presentació del seu llibre El primer naufragio -un assaig històric sobre la Revolució Francesa farcit de "narrativa trepidant", segons l'autor-, hi van assistir José Luis Rodríguez Zapatero; Mariano Rajoy; Bono; el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, i una nodrida representació de la dreta: Esperanza Aguirre, María Dolores de Cospedal i Alberto Ruiz-Gallardón; a més de la baronessa Thyssen; el president del Reial Madrid i d'ACS, Florentino Pérez, i Isidoro Álvarez, d'El Corte Inglés, entre altres empresaris.

Bono no va deixar de recordar els ferotges atacs que ha rebut d' El Mundo , que va publicar informacions de negocis presumptament fraudulents de la seva filla. Es va preguntar "per què Pedro J. té aquest poder de convocatòria", i va aventurar: "Deu ser pel carinyo que provoca el frec a frec, i alguns n'hem tingut molt amb ell".

Cargando
No hay anuncios

El president del Congrés va dir que ara no té "ni respecte reverencial ni por" de Pedro J. perquè, a la retirada de la política, ja "no té necessitat de vots". Així que el motiu de la seva assistència era l'estima personal. "Tu has estat molt sever escrivint sobre mi i jo he estat molt sever quan he pensat en tu, ara estem en paus", va reblar.

Pedro J. va recollir el guant de la concòrdia i inclús va dedicar paraules amables per a Zapatero. Va reconèixer que està en un moment de "molt baixa popularitat", en part per la "línia editorial" del seu diari, encara que va voler agrair-li també "el tarannà de no voler convertir l'adversari polític en enemic personal".

Cargando
No hay anuncios

Qui va aportar la nota grinyolant va ser Esperanza Aguirre, que va aprofitar per carregar contra els indignats , que, "com els jacobins de la Revolució Francesa, neguen la representativitat i legitimitat del Parlament per intentar un cop d'estat des de la demagògia populista".

En definitiva, un dels artífexs de l'agitació informativa per la via de l'11-M, l'Estatut i el debat sobre la immersió -entre d'altres-, Pedro J. Ramírez, va posar punt final ahir a l'etapa de crispació antisocialista, convençut del canvi polític. En un racó de la sala, Federico Jiménez Losantos va marxar en silenci abans que acabés l'acte.