BARCELONALa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha volgut negociar directament les modificacions dels complements en el salari del seu personal -els mestres i professors públics- al marge de la negociació general amb els treballadors públics. En l'intent de fer de la necessitat virtut, la revisió de sous li servirà a Rigau per incentivar la lluita contra el fracàs escolar, ja que a partir d'ara "l'avaluació de resultats o de rendiments educatius" serà un dels criteris a tenir en compte per poder cobrar els sexennis.
Es tracta d'uns complements -de 100 a 140 euros mensuals-, també anomenats "estadis docents", que fins ara mestres i professors anaven sumant al seu sou cada sis anys, amb el requisit d'acreditar certs mèrits, com el d'haver fet determinades hores de formació permanent o bé ocupar algun càrrec de responsabilitat al centre escolar.
Amb la reforma que planteja Rigau, caldran 9 anys en lloc de 6 per cobrar per primer cop aquest complement, i a partir del primer, la resta es tornarà a cobrar cada sis anys. Però ara també caldrà sumar el doble de "crèdits" que abans, que són els mèrits acumulats. I aquests mèrits també canvien. Una de les novetats és que, entre aquests mèrits, es tindrà en compte l'avaluació del centre -tant la interna com les proves externes que fa la Generalitat-, de manera que "per cada curs escolar en què s'assoleixi una millora dels indicadors de centre relatius a resultats i rendiment s'obtindrà un crèdit", diu la proposta de Rigau. La resta de crèdits se sumaran a l'autoavaluació del mateix mestre, la formació permanent, càrrecs de responsabilitat, títols i participació en colònies i activitats extraescolars.
Els sindicats USTEC, CCOO i UGT van rebutjar la proposta, sobretot per l'endarreriment que suposarà per als professors novells a l'hora de cobrar el seu primer complement "d'estadi", ja que els que aquest any el cobrarien, ara hauran d'esperar tres anys més.