Crònica13/03/2011

El cas del Sudan: petroli, partició i Tribunal Penal Internacional

Cristina Mas

Barcelona.Descartada la possibilitat d'un triomf militar ràpid de l'oposició sobre les forces del coronel Gaddafi, es dibuixa un nou escenari a la sudanesa per a Líbia. Amb un increment galopant del preu del petroli, no hi ha opcions militars clares per als Estats Units i la Unió Europea, que continuen especulant sobre l'establiment d'una zona d'exclusió aèria. Això requeriria un atac sobre les defenses antiaèries líbies per al qual no hi ha consens internacional: els EUA i l'OTAN han assegurat que no hi haurà intervenció armada sense el consens del Consell de Seguretat de l'ONU, en què Rússia i la Xina bloquegen qualsevol iniciativa.

Si Occident vol actuar de pressa per estabilitzar el preu del petroli, es planteja un pla B, que implicaria una solució tipus Sudan: dividir el país, respectant el control de l'oposició de la zona oest (la més rica en petroli) i conservant el règim de Gaddafi a l'est. La partició podria ser " amistosa" , com ho va ser el referèndum que va portar a la independència del Sudan del Sud. Si el president sudanès, Omar al-Baixir, es va avenir a acceptar la independència del sud, suposadament ric en petroli, a canvi que el Tribunal Penal Internacional (TPI) arxivés les acusacions de crims de guerra comesos a Darfur, aquest seria també l'incentiu per a Gaddafi, acusat pel mateix tribunal de crims de guerra i contra la humanitat per la repressió sagnant de la revolta i els atacs contra població civil.

Cargando
No hay anuncios

Des del referèndum del Sudan del Sud, l'escenari d'un "divorci pacífic" ha guanyat popularitat a l'Àfrica i a la diplomàcia internacional. Experts en món àrab com l'analista libanès Mahmud Haidar alerten, però, que una partició de Líbia seria complexa, ja que suposaria negociar amb les tribus enfrontades a Gaddafi. A més, podria tenir efectes devastadors al continent africà, amb fronteres postcolonials traçades amb escaire i cartabó que no responen a les realitats ètniques i polítiques.