BARCELONA
Crònica15/07/2011

Trias segueix els passos de Madrid a la presidència del ple

Albert Balanzà

Joan Puigdollers era ahir la imatge de la soledat. Amb l'única companyia del bust del rei i del retrat de la reina regent i de l'infant Alfons, el veterà regidor que va dir "no" a Artur Mas per governar amb els millors i va seguir dient "sí" a Trias ara que CiU té el poder a Barcelona es va convertir en el primer president del ple de la ciutat que no és l'alcalde. A la tribuna de premsa no es parlava de res més: que si Trias s'ha equivocat i perd protagonisme, que si és millor ser jutge i part, que si viurem més picabaralles entre CiU i PSC...

El primer ple ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, després del de presa de possessió de l'1 de juliol, però, només es va afegir a una nova pràctica que ja s'ha instituït en aquest nou mandat a Madrid, Sevilla i Còrdova, segons la qual l'alcalde-president cedeix la presidència dels plens a un regidor i desdobla d'aquesta manera i a l'estil dels parlaments estatals la figura del president del govern i del president de la institució. A Madrid Alberto Ruiz Gallardón ho va fer l'11 de juny amb la regidora Paz González; a Sevilla, Juan Ignacio Zoido amb el regidor Javier Landa; i a Còrdova, José Antonio Nieto amb el tinent d'alcalde Luis Martín. I Trias ho ha fet amb el regidor Puigdollers, el membre de l'equip de govern que l'enllaça amb la generació dels seus tinents d'alcalde. Resultat d'aquesta nova pràctica: PP 3, CiU 1. Els temaris d'oposicions ho diuen clar quan es parla de la llei de capitalitat de Madrid i dels altres reglaments municipals: a iniciativa de l'alcalde el ple podrà elegir entre els regidors el seu president i vicepresident. Barcelona s'ha acollit a la llei de grans ciutats i ha seguit els passos de Madrid, Sevilla i Còrdova per trencar la dinàmica d'alcalde-president que hi ha a l'Estat espanyol des de la Restauració.

Cargando
No hay anuncios

Portabella vol un escriptori

Amb aquesta, encara, estranya pràctica Barcelona va celebrar ahir el primer ple amb una recomposició lògica de l'hemicicle: a l'ala esquerra Jordi Hereu ocupava el lloc d'Imma Mayol, i Ricard Gomà, el de Jordi Portabella, que es queixava que havia presentat tres propostes rebutjades per tenir un lloc més bo (a primera fila en lloc de Gomà) i que el seu portaveu, Joan Laporta, no tenia escriptori; a l'ala dreta, l'alcalde Trias i Alberto Fernández no s'han mogut del seu lloc, i Antoni Vives ha avançat del tercer al segon rengle. Però CiU i PP queden més estrets. Al bloc esquerre queden sis llocs buits i al dret només un. Amb el govern d'esquena a la premsa, a mig termini s'imposa un canvi de lloc de la premsa. El ple no passarà a la història per l'abstenció d'ERC al cartipàs ni per les primeres crítiques d'Hereu. Però potser sí pels altres canvis.