Trichet manté el preu del diner
El president del BCE, Jean-Claude Trichet, no fa cas de les pressions per retallar el cost del diner i manté els tipus a l'1,5%. Però la decisió genera divisions a dins del banc regulador, a l'espera que arribi Mario Draghi.
Berlín.El líder del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, s'ha mantingut fidel a la seva línia fins a l'últim dia. Ahir, tot i que s'acomiadava després de vuit anys com a president de l'ens emissor, el màxim guardià de l'euro es va fer el desentès al clamor dels països més necessitats de la unió monetària perquè s'abaixés el preu del diner. A pesar dels presagis de recessió imminent i de l'agonia de la crisi del deute, el BCE va descartar abaixar els tipus d'interès. Això sí, Trichet es va afanyar a prometre diners frescos als bancs. Tants com en necessitin.
L'actual nivell dels tipus d'interès, a l'1,5%, és "baix", va justificar l'encara president del BCE, i va recordar que la inflació de la zona euro va pujar el mes passat cinc dècimes fins al 3%. Haurà de ser Mario Draghi, que a partir del 31 d'octubre rellevarà Trichet, qui faci valer el marge de maniobra per reduir els tipus d'interès. De fet, molts analistes consideren que els ha d'abaixar abans que s'acabi l'any.
La pressió perquè Trichet abaratís el preu del diner era molt forta. I no només a l'exterior, sinó també al mateix consell de govern del BCE. El mandatari francès va admetre ahir que en la reunió de consellers es van discutir força "els pros i contres" de retallar els tipus, però que al capdavall es va decidir "per consens" mantenir-los inalterats. Per consens és molt menys que la "unanimitat" que havia assolit el consell de govern del BCE en anteriors reunions.
Les discrepàncies entre els 23 membres directius de l'ens s'han agreujat d'ençà que el 2010 va arrencar el programa de compra de deute públic dels països més indisciplinats de l'eurozona. A l'agost, l'adquisició de bons espanyols i italians va acabar tensant més l'ambient, fins al punt que el mes passat el cap economista del BCE, l'alemany Jürgen Stark, va plegar.
Recapitalització de la banca
Paral·lelament, ahir la CE va proposar als estats membres que duguin a terme una acció conjunta per recapitalitzar els bancs del continent amb l'objectiu d'eliminar els seus actius tòxics. Ahir, la cancellera Angela Merkel s'havia mostrat partidària de la recapitalització "si hi ha una postura comuna".
L'últim banc europeu víctima de la crisi és l'entitat franco-belga Dexia. Mentre Bèlgica n'última la nacionalització, la divisió luxemburguesa del banc podria quedar en mans d'un grup d'inversors internacionals, segons va revelar el govern de Luxemburg.