Xesco Espar: "No hi ha res més motivador que saber que et recordaran"

El Xesco Espar volia ser entrenador professional d'handbol i va fer tot el possible per ser-ho. Va tenir el somni de guanyar la Champions League i la va aixecar amb el Barça Cifec el 2005. Ara vol servir d'exemple de motivació, i ho fa a través de seminaris sobre coaching , conferències, classes a l'INEFC de Barcelona i un llibre que ha escrit: Jugar con el corazón .

Què és elcoaching?

És un conjunt de coneixements de diferents àmbits que ajuden algú a definir més bé els objectius (o a definir-ne, perquè de vegades la gent no en té) i l'acompanyen en un procés perquè els assoleixi en menys temps del que trigaria ell sol. És ajudar una persona a entendre què vol.

I una vegada això es té clar, com actua uncoach?

Treballa amb preguntes i força que les respostes les trobi la mateixa persona, creant el camí que la mobilitzi a complir els objectius que s'ha marcat. La inspirem a ser millor.

Fa cinc anys que tenscoachparticular. Explica'ns com és una sessió.

Ella és nord-americana i parlem per telèfon dos o tres cops al mes. No ens hem vist mai. Uns dies abans li envio un informe de com estic i què vull treballar. Tinc la vida organitzada en vuit calaixos, quatre professionals i quatre personals i de cadascun he creat una visió i un pla de treball per fer-la realitat. Depèn del dia ens centrem en un calaix o un altre.

Però això és molt racional! On queda la part d'emoció, d'això de jugar amb el cor que promous al llibre?

Això dels calaixos és molt racional, però la visió és fascinant, intuïtiva. L'emoció és important però per si sola no acaba de tenir sentit. És com un jugador molt motivat però que no sap què ha de fer o posar benzina al cotxe sense saber on anar. Jo tinc molt clar què vull i intento viure amb tota la passió que puc per aconseguir-ho.

Guardiola és uncoach o què és?

És un superentrenador. Té una gran força interna i absorbeix motivació d'arreu, és capaç de gaudir d'un llibre, d'un concert, d'una conversa... El motiva el públic, guanyar, sentir que cada dia pot aportar coses. Qualsevol input li serveix per refermar la seva personalitat.

En l'esport actual perquè és important elcoaching, en què l'ajuda?

Fa que tant el jugador com l'entrenador siguin autoresponsables del que desitgen i els fa de mirall. Un coach no dóna consells, perquè tu has de fer el camí. Com a procés, és molt necessari perquè en l'esport d'elit tothom ens reclama l'atenció i és molt fàcil desenfocar-te de l'objectiu. Un coach ajuda a no desviar-se d'aquest rumb.

Això és el mèrit d'aquest Barça?

Sí. Guardiola té dos grans mèrits: ser un gestor genial del grup i ordenar l'equip tàcticament. La motivació és un multiplicador, però també pot ser un divisor. Si no afegeixes un sentit tàctic a totes aquestes ganes de guanyar, l'equip no guanya. I aquest equip juga molt bé.

Podríem dir que aquesta és la visió que Guardiola va idear per al seu Barça. Guanyar i jugar bé?

Esclar. L'entrenador d'un gran com el Barça ha de voler transcendir, "fer història", com va dir ell un dia. Crec que no ha dibuixat un objectiu actual per al seu equip, sinó una mena de contribució al club, a la societat, fer un salt endavant.

I transformar-se.

Sí, és vital donar importància no tant a què s'aconsegueix com a pensar en qui ens convertim per arribar al nostre objectiu. El Pep ha recollit la idea del Cruyff de voler guanyar amb bon futbol. Em van explicar que al Mundialet de clubs va dir als jugadors: "Si no guanyem, serem els millors. Si guanyem, serem eterns". No hi ha res més motivador que això, saber que et recordaran.