'Dos genets a la platja', símbol de les mentides de la família Gurlitt

BERLÍNLa història de 'Dos genets a la platja', del pintor alemany Max Liebermann, és un símbol no només de l'espoli a què van ser sotmesos els col·leccionistes jueus durant l'època nazi, sinó també de les mentides amb què la família Gurlitt ha intentat legitimar la seva possessió de l'anomenat 'tresor de Munic'.

'Dos genets a la platja' forma part de les més de 1.400 obres d'art trobades al pis de Cornelius Gurlitt al barri de Munic de Schwabing. És, a més, un dels quadres sota sospita d'haver pertangut a jueus perseguits pel nacionalsocialisme i, com a tal, està entre els que han estat publicats a la plataforma www.lostart.de. En realitat, en el cas de 'Dos genets a la platja', el que hi ha és més que una sospita. El quadre, segons han recordat mitjans de comunicació alemanys, va pertànyer al col·leccionista jueu David Friedmann, que l'havia comprat el 1905 a la galeria Casirer de Berlín. Friedmann va cedir el quadre per a exposicions en moltes ocasions i per això, com recorda en la seva edició d'avui el diari 'Süddeutsche Zeitung', que l'obra era de la seva propietat està documentat en diversos catàlegs. El quadre va pertànyer a Friedmann almenys fins el 1938. A partir d'aquesta data molts col·leccionistes es van veure obligats a vendre les seves obres a preus molt baixos per pagar els impostos especials que els va imposar el nacionalsocialisme.

És probable, però, que el quadre es quedés a la casa de Breslau, en l'actual Polònia, fins a la seva mort, el 1942, quan la col·lecció va ser subhastada i el que es va recaptar va anar a parar a les arques de l'Alemanya nazi. El quadre va reaparèixer el 1945 en mans d'Hildebrand Gurlitt, el pare de Cornelius Gurlitt, que va assegurar a les autoritats aliades que l'obra havia estat propietat de la seva família ja abans de 1933. Els aliats van acceptar aquesta versió, similar a la que Gurlitt oferir en el seu moment sobre altres obres que estaven en el seu poder.

Ara, gairebé setanta anys després de la fi de la II Guerra Mundial, les seves paraules estan en qüestió, així com la propietat d'almenys mig miler d'obres trobades al pis de Cornelius Gurlitt. En el cas de 'Dos genets a la platja' hi ha un hereu que reclama el quadre, David Toren, un nebot nét de David Friedmann que viu actualment a Nova York. En molts dels altres casos, s'està intentant ubicar hereus que tinguin dret a reclamar, encara que molts consideren que la situació jurídica és altament complicada.

De moment, el fiscal d'Augsburg, Reinhard Nemetz, encarregat del cas, ha anunciat que tornarà a Cornelius Gurlitt part de la seva col·lecció –prop de 300 peces– però ha aclarit que només lliurarà aquelles obres en què no hi hagi cap dubte que és el propietari legítim. "Per exemple, els quadres pintats després de 1945 o aquells quadres que siguin obra dels seus parents", ha explicat Nemetz en declaracions al 'Süddeutsche Zeitung'.

En canvi, segons Nemetz, aquells quadres que hagin estat comprats a jueus perseguits, que es veien obligats a vendre els seus propietat causa de la pressió, haurien arribat a la família Gurlitt a través d'un negoci il·lícit. "Aquest tipus de negocis són nuls des del seu començament, segons els principis del dret civil. En un cas així, el comprador no pot adquirir propietat legítimament", va dir Nemetz, deixant clar que tampoc Cornelius Gurlitt, com a hereu, seria propietari legítim.