El més inquietant de Poder absoluto , el thriller polític escrit i dirigit per Roger Peña Carulla, és la seva normalitat i familiaritat. Tot sona, fins i tot quan l'obra s'endinsa pels camins de la conspiranoia i planen sobre la trama les ombres d'uns sòsies del Club Bilderberg. La política s'ha convertit en terreny adobat per a la sospita i les motivacions ocultes. Peña Carulla pot anar tan lluny com vulgui: el públic l'acompanyarà sense vacil·lar. Estem convençuts que en política absolutament tot és possible. És un text protegit per la desafeccció que envolta la classe política.
No hi falten referents històrics i, entre tots els disponibles, Peña Carulla ha escollit el cas de Kurt Waldheim, acusat en plena campanya per les eleccions presidencials austríaques de l'any 1986 d'haver participat com a oficial nazi a la brutal repressió contra els partisans grecs. Waldheim va guanyar les eleccions. El final de Poder absoluto no està escrit per al públic, però a la vila d'esbarjo d'un patrici d'un partit conservador austríac amb aspiracions presidencials també es dirimirà quines accions cal prendre davant les greus revelacions que posaran en dubte la seva neta biografia. L'executor elegit per resoldre l'inesperat problema és una jove promesa política d'aquest partit.
Intens duel dramàtic
Amb un joc psicològic de domini basculant, inspirat en l'obra Sleuth ( L'empremta ) d'Anthony Shaffer, l'obra és un intens duel dramàtic entre dos cavallers i actors: Emilio Gutiérrez Caba i Eduard Farelo. Amb aquest repartiment, Peña Carulla ha optat per una direcció de perfil baix. Ha deixat fer, segur que els seus dos intèrprets no el deixaran a l'estacada. Interpretacions sòlides, sense un risc gaire alt, suficients per fer creïble la doble cara dels personatges. Tots dos saben de quina manera han de modular la creixent tensió, el gradual pas d'un text de tesi i dilema ètic al thriller pur.