Els amants adolescents també s’enamoren a La Seca

Barcelona“Volíem fer una cosa dura, treure-hi la capa de vernís d’història romàntica. És una història d’amor que no va poder ser, i per tant és un fracàs social -diu sobre Romeu i Julieta el director Marc Chornet-. En temps de crisi em sembla pertinent abordar-ho des d’aquí. El món d’avui permet créixer i desenvolupar-se com una persona íntegra?” Aquest és el plantejament del Romeu i Julieta que es pot veure a La Seca fins al 12 de juny. “No és un pastelito -constata l’actriu Clàudia Benito, que interpreta Julieta i és qui va proposar-los, al director i al Romeu Carlos Cuevas, atacar de nou el clàssic de Shakespeare-. L’odi entre les dues famílies no sabem d’on ve, i no importa: ve del passat i és un odi inútil, que fa que un amor tan ingenu i tan primari no tingui lloc”.

Després de posar en escena a la Sala Atrium un Hamlet basat en l’element aigua, a la posada en escena de Romeu i Julieta l’element que predomina és l’aire, que es transforma en cant i que també té presència en un espai despullat, en una proposta molt “essencial”. “És la metàfora per explicar l’amor entre dos adolescents”, diu Chornet. L’altra aposta escènica ha sigut situar els dos amants en un lloc naturalista però, en canvi, capgirar els gèneres en la resta de la companyia, de manera que el clan Montesco és eminentment femení i el Capulet és masculí; és a dir, Mercutio, Benvolio, el Príncep i Fra Llorenç aquí els interpreten dones (Rosa Serra, Neus Pàmies, Roser Tapias, Alba José) i personatges com ara la Dida els interpreten homes (Toni Guillemat, Jordi Llordella, Martí Salvat). “Això fa que l’actor vagi a l’essència del personatge i respectem la mirada de Shakespeare; bé, som més sahakespearians que Shakespeare”, observa Chornet.

Romeu i Julieta és un nou espectacle del Projecte Injenu, una iniciativa que ja té més de tres anys i actualment té residència a la fàbrica de creació Nau Ivanow. El seu objectiu és anar més enllà del format de companyia que produeix espectacles: treballen per obrir noves vies de contacte amb el públic i nous camps de recerca escènica. Per això han entrat al projecte europeu Creative Lenses, per compartir experiències, ampliar el mercat i aprendre a fer viables activitats culturals sense comprometre’n la integritat artística.