Amat 'tira a terra' l'obelisc de la Diagonal per recordar Espriu

Barcelona"Si estirem tots, ella caurà / i molt de temps no pot durar, / segur que tomba, tomba, tomba", diu la lletra de L'estaca, de Lluís Llach. L'artista Frederic Amat sembla haver-s'hi inspirat a l'hora de crear Solc, el monument a Salvador Espriu que va inaugurar ahir als Jardinets de Gràcia, que porten el nom del poeta. L'escultura, encarregada per la Comissió d'Art Públic de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu del centenari de l'autor d' Antígona, consisteix en l'empremta de l'obelisc que hi ha a la cruïlla del passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal excavada en un dels parterres del jardí. Conegut popularment com el llapis, aquest monument va estar dedicat a Francesc Pi i Margall, el segon president de la Primera República. Més endavant va ser una icona franquista i actualment està dedicat al rei Joan Carles I. El cost final de la intervencióha sigut de 175.000 euros.

"Em vaig passejar amunt i avall dels Jardinets, i no ho veia -diu Amat-. Vaig estar a punt de tirar la tovallola. L'escultura pública em produeix prevenció i no volia de cap manera aixecar una falla, un ninot, i molt menys amb lletres". L'artista ha volgut que la seva obra dialogués amb l'entorn, com Espriu va dialogar amb el seu "compromís social, cívic i polític". "La gran sorpresa que m'ha produït Solc és que del buit sorgeixen un gran nombre de suggerències escultòriques", explica l'artista. Segons Amat, la peça pot representar un "element femení" en contraposició a l'obelisc, "testimoni erecte" d'un segment d'història; o bé la proa d'una nau, i també evoca el "no-res cabalístic que era tan estimat" per Espriu. L'artista, però, vol "desaparèixer i deixar que els vianant se la facin seva": "No hi ha cosa més patètica que els que es posen davant de l'escultura i te l'expliquen i et fan de guia de la mirada", insisteix Amat sobre la llibertat d'interpretació que reclama per a l'art. "El millor elogi que pot tenir un artista és que li prenguin l'obra i que els ciutadans se la facin seva".

Solc perllonga la relació d'Amat amb Espriu. La primera escenografia de l'artista va ser una escultura-tarima per al I Festival Popular de Poesia Catalana del 1970 al Gran Price, en el qual Espriu va participar. El 2007 va il·lustrar una edició de Primera història d'Esther, i el 2010, coincidint amb el 50è aniversari de La pell de brau, va fer la coberta de l'edició crítica del llibre. De petit, Amat ja havia entrat en contacte amb el teatre del poeta i amb el món plàstic de qui seria el seu mestre i amic, Fabià Puigserver. "Anava a una escola dirigida per Emili Teixidor i ens va portar a veure els espectacles Ronda de mort a Sinera i Primera història d'Esther", va dir ahir l'artista, que, entre altres, té obres al Mercat de les Flors i al Lliure de Gràcia.