Antoni Traveria: “Galeano s’identificava molt amb el 15-M, el considerava lògic i raonable”

BarcelonaQuina relació tenia amb Galeano?

Ens coneixíem des de feia deu anys. Ens van presentar a Buenos Aires en una reunió d’editors i periodistes organitzada pel diari Página 12. Després va començar a presentar els seus llibres amb Casa Amèrica. Vam fer presentacions a la Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra i la situació es va desbordar. Centenars de persones es van quedar a fora. Despertava passió entre els lectors.

Com era Galeano en aquests sopars entre amics?

De cara al públic es protegia molt. Era molt prudent, molt sobri. Quan se sentia còmode i estava entre amics era molt alegre i, sense voler, sempre acabava liderant les reunions. Sempre anava amb unes petites llibretes on amb una lletra minúscula que només podia interpretar ell anotava idees que després feia servir als llibres. Li preocupava molt la imatge, era molt coqueto.

Fins a quin punt la seva obra ha contribuït a crear una consciència social i política en l’Amèrica Llatina del segle XXI?

Va ser un autor compromès. Las venas abiertas de América Latina s’ha traduït a 22 idiomes i és un dels llibres més venuts de la història. Hugo Chávez en va regalar un exemplar al president Obama. Galeano es va enfadar perquè era una còpia pirata. Les seves idees han contribuït al somni de la integració regional, a la consciència sobre les desigualtats. Però Galeano era molt més que això. Era un apassionat del futbol. Als Mundials de futbol va penjar un cartell a casa seva que deia “No molesteu”. Es va empassar tots els partits.

Quina ha sigut l’aportació literària de Galeano? Per què la seva obra es va fer tan popular?

Era una narrativa directa. Tenia la capacitat d’expressar-se amb un llenguatge molt fresc i molt viu. Sempre deia que volia incorporar paraules als seus textos que fossin millors que el silenci. També comentava que tenia la pell d’un elefant vell i que ja no era possible que li cresqués el cabell, però que ens havíem de rebel·lar contra un destí negre i imaginar un altre futur per a les generacions més joves.

Com valorava els líders polítics actuals de l’Amèrica Llatina?

Havia tingut algun desacord amb el president uruguaià Tabaré Vázquez en la seva primera legislatura. Galeano li havia demanat algunes reformes polítiques que no es va atrevir a fer. I de Cuba sempre deia que era un règim amb llums i ombres.

Com va evolucionar el seu pensament polític?

Las venas abiertas de América Latina encara té vigència per a molta gent. Potser ja estava una mica cansat de la fama d’aquest llibre i creia que ofegava els posteriors. Però mai en va rectificar ni una sola línia. Galeano és algú que no deixava indiferent. O l’odiaves o l’estimaves.

A Galeano no li agradava gens que la seva obra fos utilitzada de manera pamfletària.

El molestava profundament que posessin en boca seva frases que ell mai havia dit. L’han copiat molt.

Per què creu que el moviment 15-M el va tenir com a referent?

Quan hi va haver aquestes mobilitzacions, ell era a Barcelona. Estava molt cansat i tenia una entrevista a la televisió, però li van demanar que intervingués i va dir que sí. Va agafar el megàfon i va fer un discurs breu, però la reacció va ser eufòrica. S’identificava molt amb el moviment. El considerava lògic i raonable. Deia que ja era hora que passés alguna cosa així, que era un motiu d’esperança que la gent es mobilitzés.