Dalt de l'escenari, Ara Malikian no s'asseu mai. Ja sigui sotmès a la melodia veloç d'un preludi de Bach o bé immers en la cadència melancòlica d'una sonata de Jorge Grundman, l'intèrpret libanès es deixa portar i no para de moure's al ritme de la música. Des dels compositors clàssics fins al flamenc i el rock, Malikian emana una passió innegable pels sons que fa néixer a través del seu violí. L'energia encomanadissa de l'artista aterra avui a Santa Cristina d'Aro per inaugurar el Festival Internacional de Música de Cambra, que aplega artistes d'arreu del món durant nou dies per compondre junts.
Lluny de la rigidesa d'alguns recitals de música clàssica, els teus espectacles es caracteritzen perquè els intèrprets toquen a peu dret, i fins i tot corren amunt i avall de l'escenari. ¿D'on va néixer la idea de configurar aquest tipus de recitals?
Volia acostar les melodies i trencar la barrera entre l'espectador i l'escenari, que s'ha construït a base de protocols i que crea concerts de música clàssica molt freds. Vaig començar apropant-me al públic i, a poc a poc, va anar sorgint aquest tipus d'espectacle.
Com han afectat aquests protocols en la resposta dels espectadors?
Aquests protocols han fet molt de mal a la música clàssica, sobretot al públic. Tots sabem que l'assistència als concerts decreix cada dia. Fa uns anys aquest problema no existia i els espectacles subsistien gràcies als patrocinadors i a les subvencions, però actualment això ja no funciona. Ara ens trobem que ningú s'ha preocupat d'atreure espectadors i els concerts no han evolucionat. Persisteix la idea que cal ser un entès en música clàssica per passar-ho bé. El públic no assisteix als concerts perquè té por de no entendre'ls, quan en realitat només cal escoltar la música i gaudir-ne.
Què falta als concerts de música clàssica actuals?
La música clàssica no es pot presentar amb el mateix format de fa 150 anys. Encara predominen certes regles sense sentit dalt de l'escenari i algunes persones creuen que per interpretar aquest gènere s'ha de tenir una actitud arrogant, estirada i distant. Els intèrprets de música clàssica han de ser naturals i s'han de treure les disfresses. Només així es pot aconseguir que el públic s'identifiqui amb nosaltres i descobreixi que som gent normal.
¿El virtuosisme és un valor segur a l'hora de triomfar dins el món de la música clàssica?
Dominar la tècnica és només un instrument que t'ajuda a aconseguir el que vols. Per a mi el més important és emocionar les persones que m'escolten, i aquesta és la meva prioritat quan sóc dalt de l'escenari. Per això afronto cada peça com un nou repte a través del qual he d'aconseguir arribar a l'ànima del públic.
Tens arrels armènies, però vas néixer al Líban i has trepitjat mig món. Què t'aporta el descobriment constant de noves cultures?
És el més valuós que tinc, perquè per a mi l'única manera de créixer és a través dels viatges i les trobades amb altres músics. De cada cultura n'aprenc alguna cosa i els viatges són la meva raó per viure.
El Festival de Santa Cristina d'Aro, que inaugures avui, aplega artistes d'arreu del món durant uns dies. Com valores aquest format de festival basat en la residència?
El millor aprenentatge per a un músic és la interacció amb companys d'altres països i fins i tot d'altres disciplines, com escriptors, ballarins i actors. La convivència potencia el diàleg, que és un element fonamental per créixer com a artista.
L'edició d'aquest any del festival vol donar a conèixer la música de cambra entre els artistes residents. ¿Creus que aquest és un gènere exclusivament europeu?
La música de cambra fa referència a un grup de persones que toquen juntes. Aquesta pràctica de reunir diversos artistes per interpretar cançons s'ha fet al llarg dels segles i a tots els racons del món. Per tant, és un tipus de formació pràcticament internacional.
¿T'has plantejat incorporar noves tecnologies als teus concerts?
Ara mateix estic immers en un espectacle amb La Orquesta en el Tejado, amb la qual he muntat una proposta alternativa i basada en un repertori sense prejudicis, ja que interpretem des d'obres clàssiques fins a cançons de Led Zeppelin, Radiohead i Kurt Weill. Un dels meus projectes pendents és muntar un espectacle amb un DJ. És un repte que, tard o d'hora, acabarà caient.