Any Gaudí: tot el que encara desconeixes del geni

BarcelonaComença l’Any Gaudí. Les desenes d'institucions i entitats que gestionen les obres d’Antoni Gaudí a tot l'Estat s’han unit per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte (1852-1926). La Generalitat ha impulsat la commemoració oficial i l'ha dotat amb un pressupost extraordinari de 6,5 milions d'euros. El ministeri de Cultura també l'ha declarat Esdeveniment Especial d'Interès Públic. L'objectiu de l'Any Gaudí, que comissaria l'arquitecte i director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, Galdric Santana, no serà tant projectar al món un llegat a bastament reconegut i visitat –només la Sagrada Família i el Parc Güell ja reben 10 milions de visitants l'any– com oferir una mirada en profunditat a la seva obra i descobrir al públic català tot el que encara desconeix i ni sospita.

"Hi ha algunes idees sobre Gaudí que tots tenim equivocadament assumides –diu el comissari–. Per exemple, es diu que s'inspirava en la natura, però és un equívoc. El que fa és observar les lleis científiques de la natura, no pas la natura, i les aplica en l'arquitectura. En el fons acaba generant una nova natura. El resultat es pot interpretar com una fulla o un caragol, però el seu objectiu no era la mimesi amb la natura sinó com aquesta es genera". Aquesta mirada aprofundida i rigorosa és el que vol aportar de nou l'Any Gaudí 2026, després que l'Any Gaudí 2002 suposés l'explosió popular i global de l'arquitecte modernista.

Els dos actes centrals de l'Any Gaudí, per als quals s'han posat d'acord totes les entitats gaudinianes, volen "generar coneixement perdurable", diu Santana: "Volem que tot el que es produeixi tingui transcendència i evitar que hi hagi esdeveniments efímers". D'una banda, han anunciat una exposició al Museu d'Història de Catalunya, Gaudí, l'ordre invisible –el segon semestre del 2026–, que se centrarà en "aportacions avui dia absolutament inèdites", explica el comissari de l'Any Gaudí, que també ho serà de la mostra. Es desmarcarà així de la gran exposició sobre l'arquitecte que ja es va fer fa quatre anys al Museu Nacional d'Art de Catalunya. De l'altra, se celebrarà un congrés científic internacional a la Pedrera –del 28 de juny al 2 de juliol– en què es validarà tota la nova recerca local i internacional sobre l'obra de Gaudí.

Un dels objectius de l'Any Gaudí, a més de promoure l'estudi científic i aprofitar les noves eines audiovisuals per acostar la complexitat de la seva arquitectura a tots els públics, també és explicar l'obra no construïda i desapareguda de Gaudí. "Hi ha un gran corpus d'obra projectada i no construïda, des de les Missions Franciscanes de Tànger fins al pavelló de caça dels Güell al Garraf, passant pels edificis que va projectar com a estudiant i els fanals de la plaça Major de Vic, que han desaparegut", detalla Santana. Un dels grans hàndicaps per estudiar Gaudí és que el seu estudi, situat a la Sagrada Família, atapeït de plànols i dibuixos, es va cremar el 1936 i, per tant, es va perdre bona part del patrimoni documental del geni, que ara els arquitectes i investigadors han de reconstruir i concretar amb grans dificultats. "Es diu que no feia plànols. Esclar que en feia, com tothom, o fins i tot més, però tenim la desgràcia de no conservar-los tots", detalla el director de la Càtedra Gaudí.

Un calendari que s'ampliarà

El tret de sortida de l'Any Gaudí serà el 8 de novembre als municipis on va néixer i va passar la seva infantesa l'arquitecte: Riudoms i Reus. Al poble on el pare Gaudí feia de calderer es farà una cercavila festiva amb elements representatius de l'arquitectura gaudiniana. L'acte institucional d'obertura serà a la capital del Baix Camp, on també es podrà veure un muntatge de Puça Espectacles que explicarà els orígens de l'arquitecte a través de la música, les arts escèniques i la tecnologia.

Malgrat que l'Any Gaudí arrenqui ja aquesta tardor, encara hi ha desenes d'actes que s'han de sumar a l'efemèride per al 2026. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha anunciat concerts, visites guiades, activitats educatives, projectes audiovisuals i fins a un centenar d'actes, però de moment tot just n'hi ha trenta inscrits a la web oficial. "Volem que sigui una commemoració participativa, oberta i amb projecció internacional, escampada pel territori. Una commemoració de país per projectar Gaudí com un geni universal i Catalunya com un país de cultura i creativitat, que connecta patrimoni i futur, innovació i tradició".

Antoni Gaudí és l'arquitecte que té més obres a la llista del patrimoni de la Unesco, fins a set edificis que són a Barcelona o la seva rodalia i que hi van ser inclosos en dues fases, el 1984 i el 2005. Però hi ha un seguit d'obres molt menys visitades, estudiades i conegudes, a dins i a fora de Catalunya –a Lleó, a Cantàbria i a Mallorca–, que tenen també un gran interès. És el moment de posar-hi el focus. "Volem explicar el valor universal de Gaudí. No hi ha distinció entre obres majors i menors: tot són obres majors", diu Santana.

Darrere de l'Any Gaudí hi ha el Consell Antoni Gaudí, un òrgan consultiu del departament de Cultura que es va crear el 2014 amb la idea de celebrar el centenari i que agrupa les catorze obres de Gaudí ubicades a Catalunya i altres institucions gaudinianes. La Càtedra Gaudí de la UPC és qui coordinarà l'oficina tècnica de l'Any Gaudí i liderarà les quatre cites anuals conjuntes (inauguració, cloenda, congrés i exposició). Més enllà d'això, cada obra i institució organitzarà l'any com consideri, ha explicat el comissari, en cas que vulguin oferir portes obertes o altres esdeveniments. Per exemple, la Torre de Bellesguard, una de les obres més desconegudes de Gaudí, que des de fa quinze anys té un grup d'investigació que dirigeix el mateix Galdric Santana, presentarà la seva primera monografia. I la Sagrada Família farà una exposició sobre la torre de Sant Bernabé, l'única que Gaudí va veure acabada.