Arquitectura
Arquitectura24/04/2023

Els manters, cap a la Biennal d'Arquitectura: "Esperem que no sigui un reconeixement superficial"

El projecte que es presenta a Venècia inclou una marxa silenciosa reivindicativa i en memòria dels migrants morts al mar

BarcelonaEl cap de setmana s'ha acabat, i aquest dilluns al matí la quinzena de treballadors de la marca de roba Top Manta tornen a la feina en una de les naus de Can Batlló. Des de l'any 2014 la marca endegada pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants funciona com un taller d'inserció laboral a través de la qual han pogut regularitzar més de 120 persones. En total, els membres de l'organització són una vintena. Els rotlles de tela i les bobines de fil que hi ha en unes prestatgeries són les úniques notes de color en un espai dominat per les màquines de cosir i de brodar.

Mentre un dels treballadors fa feina amb una pila de samarretes, en un altre punt de la nau la màquina de serigrafia està ocupada amb una tasca especial: les bosses del pavelló de Catalunya i les illes Balears a la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia que estarà protagonitzat pels manters, en un projecte produït per l'Institut Ramon Llull titulat Seguint el peix i creat conjuntament amb l'estudi d'arquitectura Leve, format per Francesc Pla, Daniel Cid i Eva Serrats. "Per a nosaltres és un avançament haver sigut elegits per representar Catalunya i les Balears, perquè el sistema tendeix a invisibilitzar els africans que són aquí de manera irregular i a perseguir i castigar el que no és legal, també les persones que són al carrer venent", afirma Aziz Faye, dissenyador i portaveu del sindicat. "Tota aquesta exclusió està canviant –explica– i se'ns està reconeixent arran de les lluites socials que s'han lliurat. Esperem que això continuï i que la participació en la Biennal d'Arquitectura de Venècia no sigui una actuació superficial i prou, perquè el nostre objectiu és treballar per sensibilitzar la gent de tot el que està passant amb les persones excloses i les que viuen al carrer per culpa d'un sistema del qual tots som còmplices".

Cargando
No hay anuncios

"Com un cop de puny" a la Itàlia de Meloni

La pròxima edició de la Biennal d'Arquitectura, que començarà el 20 de maig, serà la primera centrada en l'Àfrica, i serà revelador observar quin impacte té en la Itàlia de la primera ministra Giorgia Meloni. "Ens trobarem amb una Itàlia governada per un partit xenòfob i que viu una emergència migratòria. Seguint el peix serà un cop de puny", ha dit aquest dilluns el director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda, amb motiu de la presentació del projecte, el pressupost del qual és d'uns 500.000 euros, en la línia dels anteriors.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa al títol, fa referència al fet que els migrants fan unes rutes semblants a les dels vaixells europeus que s'emporten el peix de les seves costes amb un objectiu tan egoista com esmicolar-lo per fer pinso per alimentar altres peixos en piscifactories. Aquest fet ha acabat amb la pesca artesanal que era una font d'aliment i riquesa en l'economia, i els joves pescadors que es veuen obligats a abandonar el seu país sovint fan servir els mateixos cayucos que feien servir els pescadors abans de quedar en desús. Com asseguren els comissaris, aquesta pràctica provoca "danys ambientals greus i malalties cròniques en les comunitats pròximes".

El contingut del pavelló de Catalunya i les Balears del 2023 serà trencador respecte a les edicions anteriors: en lloc d'exposar maquetes o les imatges del bo i millor de l'arquitectura catalana i balear a l'Àfrica, a la seva seu veneciana als Cantieri Navali es podrà veure una exposició composta per nou mantes, com si fos un mercat manter. Les han fet conjuntament els arquitectes i els manters, i aquestes mantes parlen de com els migrants van arriscar la vida per trobar-ne una de millor en un altre país, i de com molts la van perdre en l'intent, i de les lluites socials que han fet des que van arribar. "És un projecte a contracorrent, de com funcionen les institucions culturals –afirma Eva Serrats–. Ens hem desmarcat molt de la metodologia normal. No hem dit què volíem fer, sinó que hem entrat en un procés de producció fins a arribar a aquest producte; hem volgut assajar, fer-ho plegats".

Cargando
No hay anuncios

Sí que hi ha uns edificis que reflecteixen les vides i les lluites d'aquest col·lectiu, un dels quals és el taller on treballen, i un altre la botiga on venen les peces al carrer d'en Roig, al Raval, la rebotiga de la qual és un lloc de trobada i d'acollida on es pot anar a buscar wifi, resar, trobar assessorament legal...Però la tesi del projecte beu de la idiosincràsia de les seves formes de vida i dels valors que en podem recuperar a Occident en un moment de convulsions. "Som en un taller, que és un espai de producció, i també hi ha una cuina. I aquí al costat hi ha un passatge. A diferència del món occidental normatiu que va castrant, aquest espai és ric –explica Serrats–. En un mateix espai s'hi treballa, hi mengem junts, com feien els nostres avis, i els fills poden venir de visita i quedar-se jugant al passatge. Aquesta riquesa té força interès per interpel·lar el món occidental que hem anat forjant, que és molt segregat, amb uns usos molt diferenciats. De sobte arribes aquí i és un oasi on les coses funcionen d'una altra manera". Precisament el recorregut de l'exposició acaba amb un vídeo protagonitzat per la cuinera dels tallers, Bineta Fall, durant el seu trajecte fins a arribar a Can Batlló.

Cargando
No hay anuncios

Els altres llocs que evoquen la idiosincràsia dels senegalesos són els seus habitatges, on viuen com famílies extenses, una idea anterior al concepte del coliving. Com que aquests habitatges i els llocs de trobada són un refugi on guarir-se del trauma que els va provocar la duresa del viatge fins aquí, no se senten còmodes mostrant-los ni parlant-ne. "Aquesta manera de viure és molt flexible, sempre hi ha lloc perquè algú vingui a dormir. No hi ha la idea que arriba un moment que les persones grans molesten i que han d'anar a residències, sinó que la gent gran és central. A més, la convivència entre animals i persones és més flexible. Això és reproduïble aquí? No. Tot això està prohibit, i, en canvi, té moltes virtuts. Doncs comencem a investigar, a veure com aquesta manera de fer servir la ciutat pot increpar, interpel·lar el que és hegemònic", adverteix Serrats.

Cargando
No hay anuncios

Un taller amb estudiants d'arquitectura de 26 nacionalitats

Al marge de les mantes i el vídeo de Bineta Fall, l'exposició té una altra part consistent en els panells amb les propostes, que 106 estudiants de 26 nacionalitats d'escoles d'arquitectura catalanes, una sueca i una altra italiana han fet per convertir trenta-sis locals que l'Ajuntament de Barcelona va comprar dins el Pla de Barris per convertir-los en restaurants antiracistes i habitatges d'acollida. "La paraula reparació es fa servir d'una manera molt unidireccional. En principi, com una reparació moral d'Occident cap a l'Àfrica o altres territoris espoliats. El Taller de Reparació agafa aquest nom per fer l'exercici de fer un acte de reparació no cap a l'Àfrica, sinó reparar-nos nosaltres mateixos", conclou Serrats.