Carlo Ratti: "Si l'arquitectura continua centrant-se en qüestions formals, acabarà oblidada"

MadridEl canvi climàtic planteja reptes cada vegada més exigents als arquitectes. La construcció és un dels sectors més contaminants del planeta: segons l'ONU, consumeix el 32% de l'energia mundial i produeix el 34 % de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El sector va respondre a aquestes xifres amb estratègies per reduir les emissions, i l'any passat va ser el primer des del 2020 que les emissions van deixar de créixer. Però ara cal fer una passa endavant, i l'arquitecte i enginyer Carlo Ratti, director de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia, planteja que ja no n'hi ha prou que l'arquitectura contribueixi a la "mitigació" de les emissions, sinó que parla d'"adaptació", és a dir, d'"ajudar els nostres entorns construïts a resistir l'impacte del canvi climàtic".

Abans que comenci la Biennal d'Arquitectura, el pròxim 10 de maig, Ratti ha parlat d'aquesta idea central del seu projecte en diferents fòrums internacionals, i dijous i divendres ho va fer a la vuitena edició de la fira Rebuild de Madrid, la fira dedicada a la construcció industrialitzada més important d'Europa, on va presentar, juntament amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el manifest Intelligens: Cap a una nova arquitectura de l'adaptació. "No hem de perdre de vista la mitigació, però l'adaptació significa que hem de viure en un clima que està canviant", explica a l'ARA Carlo Ratti. "Si observem el que va passar a València –afegeix–, Europa i, particularment, Espanya estan afectades de manera desproporcionada pel canvi climàtic. Per tant, l'arquitectura és l'única esperança, perquè l'única cosa que es pot fer és transformar l'entorn".

Ratti diu que la seva Biennal d'Arquitectura serà una "crida a l'acció" per analitzar com l'arquitectura pot "ser central en el futur desenvolupament urbà i humà". Això significa un canvi en el paper social dels arquitectes, que hauran de concentrar-se sobretot en la supervivència: "És una mica com el que va dir una vegada Martin Luther King sobre la utopia o l'oblit. Si l'arquitectura continua enfocada en embellir o en qüestions formals, sens dubte acabarà oblidada", adverteix Ratti.

En aquesta nova mirada cap a l'entorn, Ratti posa l'accent en com els arquitectes treballen conjuntament amb professionals de moltes altres disciplines, des de "l'enginyeria fins a les ciències, la sociologia, la biologia, l'alimentació, la nutrició, la gestió forestal, l'agricultura, la cuina i la moda". "La manera de marcar la diferència en l'adaptació és precisament treballant plegats", subratlla.

L'horitzó prometedor de la construcció en fusta

En aquesta edició de Rebuild, el lema de la qual ha sigut Ha arribat l'hora: Construcció industrialitzada, hi ha hagut uns 630 expositors d'empreses de tota mena; des d'empreses que es dediquen a construir cuines i banys fins a empreses dedicades a l'eficiència energètica, la climatització i els sistemes constructius industrialitzats. Hi han passat uns 27.000 professionals, entre els quals hi ha promotors, constructors, arquitectes, enginyers i dissenyadors. L'objectiu de tots plegats és aconseguir una edificació –especialment dels habitatges– més assequible i sostenible. La fira inclou el Congrés d'Arquitectura Avançada i Construcció 4.0, en el qual van participar arquitectes com Josep Llinàs, reconegut amb la Medalla d'Or de l'Arquitectura 2024; el francès Dominique Perrault, que va explicar com es van construir els 2.800 habitatges de la vila olímpica dels Jocs de París 2024 –sobretot amb fusta–, i l'arquitecta austríaca Silja Tillner, pionera al seu país en projectes d'habitatge assequible.

Un dels temes destacats del congrés va ser la construcció amb fusta, i en una de les taules rodones es va abordar l'interrogant de si hi ha prou fusta a l'Estat per tirar endavant aquesta idea de manera generalitzada. França és un model en aquest camp: des del 2022 el govern francès marca que almenys el 50% dels materials dels edificis públics siguin la fusta o altres d'origen biològic, i està previst que en els pròxims anys la demanda de fusta augmenti un 20%. Pel que fa a l'Estat, l'ús de la fusta encara és molt minoritari, de menys de l'1%, segons l'informe de la xarxa Mass Madera.

Però el sector és optimista: Espanya és el segon país europeu en superfície forestal (26.300.000 hectàrees), per darrere de Suècia, i fonts de l'Associació Espanyola del Comerç i Indústria de la Fusta avancen que un 63% de les empreses associades preveuen un augment general de les vendes. "No sabem si hi haurà prou fusta o no, però no n'hi haurà prou si no la fem servir eficientment i si no som capaços de motivar una gestió forestal correcta", afirma el professor de la Universitat de Vigo, Juan Picos. Per a Gonzalo Anguita, el director de Forest Stewardship Council Espanya (FSC), la fusta és una "oportunitat", i assenyala dues claus per fer-ne una bona gestió: que es faci servir allà on tingui "un valor econòmic més elevat", i que no hi hagi competència, és a dir, que n'hi hagi "per a tots els usos". "La millor manera de tenir fusta per a la construcció en el futur és fer servir fusta en la construcció", rebla Picos.