Dins l'edifici més privat d'Antoni Gaudí

BarcelonaÉs l'edifici de Gaudí més aliè als turistes: el convent de les Teresianes, al barri de Sarrià de Barcelona, es manté com un lloc de recolliment. "És molt auster, però és molt bonic", afirma l'Asun, una religiosa de la congregació de Santa Teresa de Jesús que hi ha viscut la major part de la seva vida, des que hi va anar a l'escola i va estar-hi interna. Per a l'Asun, el convent, que surt en totes les monografies de Gaudí, és senzillament "casa". Ho diu amb orgull mentre rep una cinquantena de periodistes que cobreixen la presentació de les línies programàtiques de l'Any Gaudí. I quina casa, amb la famosa successió d'uns arcs parabòlics estrets de la primera planta i la sorpresa de dos petits boscos de columnes a un extrem i l'altre.

El convent de les Teresianes es remunta a finals de la dècada de 1880. Gaudí es va fer càrrec del projecte quan ja s'havien construït els fonaments d'un projecte anterior. Com deia l'Asun, l'austeritat va ser un requisit, reflex del vot de pobresa de la congregació, així que Gaudí va fer servir materials humils, concretament, maons i pedra triturada. Però no es va estalviar que la llum natural entrés fins al darrer racó de l'edifici, gràcies a uns patis i una galeria que recorda un claustre. Fins i tot en dies rúfols com aquest, la llum banya els interiors a bastament.

En la zona alta de Barcelona hi ha els edificis de Gaudí menys coneguts. A més del convent, hi ha els pavellons de la finca Güell, construïts just abans del convent, coneguts pel drac gegantí de la tanca d'entrada. Dels dos edificis és accessible la casa del guarda, després de les obres de restauració que hi ha portat a terme la UB amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. A la tardor tenen previst començar la restauració del drac, gràcies a una aportació del World Monuments Fund (WMF). Encara no hi ha data per a la restauració de l'altre pavelló, que feia les funcions de cavallerisses. Crida l'atenció la senzillesa de l'interior respecte a l'aire exòtic i al mateix temps historicista de les façanes i les cúpules, pioneres en l'obra de Gaudí pel que fa a l'ús de trencadís. El tercer d'aquests edificis és la torre de Bellesguard (1900-1909), construïda on hi havia l'antiga residència de Martí l'Humà. Sota les arcades de les golfes, és inevitable pensar en un fil que uneix els tres edificis i com Gaudí es va nodrir dels seus coneixements històrics.

Contra les llegendes que envolten Gaudí

Aquesta nova presentació de l'Any Gaudí s'ha celebrat a l'Escola d'Arquitectura de la UPC, que acull la Càtedra Gaudí des de mitjans dels anys 50. "En els seus orígens, la missió principal de la càtedra va ser l’estudi i la catalogació del valuós material d’arxiu acadèmic que es conserva en aquesta escola des de l’any 1780, data en què la ciutat de Barcelona, gràcies a l’impuls que van donar els mestres d’obra d’aquella època, va acollir els primers estudis d’arquitectura a Llotja", recorda Elena Fernández Salas, vicerectora d'Arquitectura i Desenvolupament Sostenible de la UPC. "El fet que aquesta data fos pròxima al primer centenari del naixement d’Antoni Gaudí, unit a la creixent projecció internacional de la seva figura, que va promoure la primera exposició d’un arquitecte al MoMA en aquell moment, explica que el centre adoptés el nom de Càtedra Gaudí", diu. Així, la recerca i la difusió acadèmica i científica de l’obra de Gaudí, així com la salvaguarda de les seves obres, es va convertir en una de les missions principals de la càtedra, que ara té nous desafiaments per davant.

"De la mateixa manera que la Càtedra Gaudí va ser necessària el 1956 per contrarestar l’efecte dels detractors de l’arquitecte, aquesta càtedra continua sent avui més necessària que mai. Les circumstàncies han canviat, però no necessàriament a millor. El rebuig o la indiferència que van mostrar alguns arquitectes del Moviment Modern d’aleshores s’ha substituït avui, en molts casos, per una exaltació artística de l’obra de l’arquitecte i del personatge orientada exclusivament a la seva conversió en reclam turístic i valor de consum cultural", assegura Fernández, que subratlla que la missió de l'entitat continua sent "estudiar, conèixer, difondre i preservar la figura d’Antoni Gaudí, reivindicant el caràcter profundament científic de la seva obra i desmuntant algunes de les llegendes que s’han construït al voltant de la seva persona".

En el camp de les activitats acadèmiques, alguns dels plats forts seran, com es va fer públic l'octubre del 2025, un congrés científic internacional que se celebrarà a la Pedrera del 22 al 25 d'octubre i l'aparició d'una revista científica dedicada a l'arquitecte. "Sabem qui és Gaudí, però en realitat no el coneixem, i per això encara cal fer noves aportacions cent anys després de la seva mort", afirma el comissari de l'Any Gaudí, Galdric Santana. Per a Santana, Gaudí va ser un pioner de l'arquitectura sostenible i l'economia circular. "Si féssim servir el sistema de cisternes i de recollida d'aigua que plantejava Gaudí, aprofitaríem les grans pluges d'aquests dies i evitaríem les sequeres intermitents que patim", diu Santana.

També dins l'acte d'aquest dimecres, Mediapro Xperiences ha presentat un avançament de l'exposició immersiva sobre el projecte d'una font monumental a la plaça Catalunya que Gaudí va dissenyar el 1877 durant la seva etapa d'estudiant. Es podrà veure durant l'últim trimestre de l'any en un espai de més de 1.000 m² que no han fet públic. El projecte de la font monumental és fruit d'una disputa de Gaudí amb els seus professors, perquè el van suspendre per haver acabat un exercici anterior a casa. Els estudiants havien de fer els exercicis a classe perquè els professors veiessin que ningú els ajudava. Gaudí va dissenyar la font com una mena d'examen de recuperació demostrant que podia fer un projecte en només un o dos dies. El tribunal el va elogiar, però li va posar un notable i no un excel·lent pels fets anteriors. Així, amb el títol de Codi Gaudí, el públic podrà descobrir per primera vegada la volumetria de la font mitjançant unes ulleres 3D. "És com entrar dins una catedral d'aigua —diu Santana—. Construir-la seria un revulsiu i ens arreglaria la plaça de Catalunya".

Els actes d'aquest dimecres han acabat a la Casa Batlló, que té previst un estudi botànic inèdit de l'edifici i una obra de teatre musical inspirada en la infància de l’arquitecte.

Un concert de Jordi Savall a la Torre de Bellesguard

Com es va fer públic a l'octubre, el programa de l'Any Gaudí inclourà quatre grans exposicions, dues de les quals seran les de Santana al Museu d'Història de Catalunya a la tardor, que també es podrà veure a Corea i al Japó, i la de Mediapro Xperiences. Així mateix, la Generalitat ha fet públiques una trentena d'activitats en la seva agenda cultural, entre les quals hi ha una exposició d'originals de Gaudí al Museu de Reus (fins al 31 de març) i la benedicció i la inauguració de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família durant el mes de juny. El programa també inclou més exposicions a Catalunya i les quatre ciutats fora de Catalunya on hi ha edificis de Gaudí: Palma, Lleó, Astorga i Comillas. Entre les catalanes hi ha El bressol de l'arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962), a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (del 3 d'abril al 31 de desembre), i La Sagrada Família i Barcelona, 144 anys de camí compartit, que acollirà el Palau Robert del 27 d'abril al 31 de juliol i estarà basada en una cronologia compartida entre la basílica i la ciutat que l’ha vist créixer al llarg de diverses generacions.

Més endavant, el 10 de juny obrirà les portes la renovació de l'espai immersiu Gaudí Centre de Reus; Jordi Savall farà un concert a la Torre de Bellesguard al setembre i, a partir de l'1 d'octubre, el MNAC presentarà un conjunt d’obres inèdites de Gaudí procedents dels magatzems de l’Ajuntament de Barcelona, després d’una recerca prèvia i d’una intervenció de conservació i posada a punt. A més, la mostra inclourà una selecció de treballs que han ingressat recentment al museu i que permeten establir reflexos i analogies amb l’obra de Gaudí. I, d'una altra banda, en el camp de la conservació, la Casa Vicens inaugurarà el 16 de novembre la restauració del fumador, que recuperarà el color blau original.

L’Any Gaudí és una de les commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya per a aquest any 2026, i el departament de Cultura hi destina 6,5 milions d’euros. L'efemèride també ha estat declarada com a Esdeveniment d'Especial Interès Públic (EEIP) per part del ministeri de Cultura espanyol, per la qual cosa les empreses privades que hi vulguin col·laborar obtindran beneficis fiscals, amb l'objectiu de fomentar la col·laboració público-privada. L'EEIP Gaudí 2026 el gestiona la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC).