El futur de les ciutats passa per Bangalore, Ciutat del Cap i São Paulo

BarcelonaEl 37% de les llars de São Paulo les habiten mares solteres. Aquesta xifra mostra el sorgiment de noves formes de família, de lloguer d'habitatges i de nous models econòmics i socials, tal com recull l'antropòloga brasilera Teresa Caldeira, professora de la Universitat de Berkeley. "El 37% és una mitjana. A la perifèria la xifra és encara més alta", detalla Caldeira al CCCB, on exerceix de comissària del projecte de recerca Un interregne urbà, juntament amb el fundador i director de l’African Centre for Cities a Ciutat del Cap, Edgar Pieterse, i l'urbanista Gautam Bhan, investigador de l’Indian Institute for Urban Settlements.

Tots tres coincideixen en el fet que les categories de "feina, gènere, família i llar", com diu Bhan, han quedat obsoletes per descriure el món d'avui. Cal pensar-ne de noves, també per superar els models teòrics occidentals que no encaixen amb la realitat de l'Amèrica Llatina, l'Àsia i l'Africà. "Durant molt temps, a l'Amèrica Llatina el pensament dominant en ciències socials va ser el marxisme. I si partim d'aquesta perspectiva per mirar el que passa avui, només ho descriurem com una manca, o com el que hem perdut –explica Caldeira–. O bé seran descripcions nostàlgiques que no ens portaran enlloc. Així que la idea és deixar de costat aquests marcs i intentar veure què està passant i proposar noves maneres d'interpretar-ho. Estem lluitant contra això".

Cadascun d'aquests experts ha triat alguns arquitectes, fotògrafs i teòrics per treballar tots junts al CCCB durant tres anys. Es tornaran a reunir d'aquí un any dins la capitalitat mundial de l'arquitectura de Barcelona, sense la pressió d'haver de concretar els fruits de tota aquesta recerca, que podrien ser una exposició. "El CCCB té una trajectòria extraordinària en l’estudi i la recerca sobre ciutats europees", diu la directora del CCCB, Judit Carrera. "Tenim el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, que és el nostre referent en el debat i la reflexió entorn de la ciutat europea. I sentim que, després de vint-i-cinc anys d’aquest premi, la crisi i les transformacions de les ciutats, també a Europa, són immenses, com el canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, els canvis tecnològics, l'augment de les desigualtats i el creixement difús", explica.

Ara Carrera ha decidit ampliar el marc intel·lectual de la institució per "repensar com entenem les nostres pròpies ciutats". "El món està molt més interconnectat, i també som en un moment postcolonial. Per tant, cal reconnectar la nostra història amb la d’aquests altres llocs. Les nostres ciutats són molt més diverses. Al Raval, el 75% de la població ha nascut a l’estranger, així que cal que trobem noves maneres d’enfrontar-nos a la nova realitat urbana", subratlla Carrera.

Els canvis accelerats en les ciutats del Sud Global

En algunes de les ciutats estudiades els canvis es produeixen molt ràpidament, i no tots són fàcils de detectar. "Tothom parla de com el treball digital i tecnològic ha canviat la naturalesa dels mercats laborals amb les plataformes i la feina a través d’aplicacions. L'aspecte digital ha provocat aquest desplaçament. Però hi havia altres canvis que pensàvem que no eren tan fàcils de detectar –diu Gautam Bhan–. Aquests canvis els vam considerar com a noves formacions, com a idees de diferents maneres de fer possible la vida en un determinat conjunt de ciutats del Sud Global. I alguns d’aquests canvis tenen a veure amb noves formes d’habitatge, de conviure i de treballar. I cadascun d’aquests àmbits es filtra dins l’altre".

Per a Edgar Pieterse, es tracta d'aprofundir en trobar un vocabulari per parlar d'aquests països. "La transició urbana al Sud Global s'ha produït els últims trenta o quaranta anys, però en l'àmbit universitari la major part de la teoria continua venint del Nord Global –adverteix Pieterse–. En els últims vint i trenta anys hi ha hagut un debat intens sobre què significa un enfocament d'urbanisme des del Sud Global. I, per ser honestos, ha estat una mica decebedor, perquè sembla que l’únic que s’acaba redescobrint és la informalitat com a gran projecte intel·lectual, i això és totalment insuficient per captar-ne la complexitat".