Ildefons Cerdà, de l'Eixample a ser un referent mundial
L’Any Cerdà inclourà exposicions, debats i xerrades per commemorar els 150 anys de la mort de l’urbanista
BarcelonaL'enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà (Centelles, 1815 - Las Caldas de Besaya, Cantàbria, 1876), l'artífex de l'Eixample, està considerat el pare de l'urbanisme modern. El seu llegat encara continua vigent a l'hora de plantejar solucions per als grans desafiaments del món actual, tal com es podrà veure en les activitats de l'Any Ildefons Cerdà, la presentació del qual ha tingut lloc aquest dilluns a la seu del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. "La primera idea que destaca de Cerdà és la visió de futur. Va ser capaç de pensar la ciutat de Barcelona no com era sinó com havia de ser, i que calia imaginar un model urbà completament nou", afirma Pere Calvet, el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. "La segona idea és la ciutat al servei de les persones –afegeix–. Cerdà no va projectar només carrers i illes, va estudiar les condicions de vida de la població, la manca de ventilació, la densitat, la salut pública. El seu projecte buscava una ciutat més saludable i justa".
I una tercera idea està relacionada amb les infraestructures. "Cerdà va entendre que la ciutat moderna només pot funcionar si està ben connectada. I tot això ho va fer en un moment de canvi en el món, durant la segona meitat del segle XIX, un moment d'industrialització accelerada, de grans transformacions socials i també d'una forta mobilització social. Cerdà va saber llegir en aquell moment històric i va tenir la imaginació per fer una ciutat capaç de donar resposta a aquell nou temps", diu Calvet.
El llegat de Cerdà en la societat de la informació
El programa de l'Any Ildefons Cerdà inclourà diverses exposicions, entre les quals una basada en l'anàlisi de deu ciutats referents de l’urbanisme contemporani, incloent-hi Barcelona, a partir de les idees de Cerdà (al COAC, del 23 de juliol al 15 d'octubre). També n'hi haurà una altra de creació contemporània de David Casals amb la col·laboració de Jordi Díez en què es tractarà el llegat de Cerdà interpretat a través de la fotografia i les arts visuals. Aquesta exposició es podrà veure a Centelles, Barcelona i Madrid. A més, el programa també inclou la celebració de la 36a edició dels Premis Cerdà al Palau de la Música i un homenatge institucional al Congrés dels Diputats espanyol.
En el terreny acadèmic, el Col·legi d’Enginyers de Camins impulsarà un cicle de jornades que abordarà qüestions com la mobilitat, l’habitatge, la salut urbana i la relació entre ciutat i territori. També se celebrarà la primera edició d'un simposi anual sobre la figura d’Ildefons Cerdà al Palau Comtal de Centelles. Entre les conferències d'aquest simposi n'hi haurà una sobre Cerdà i Fabià Estapé (autor de Vida i obra d'Ildefons Cerdà), i una altra sobre la seva filla, Clotilde Cerdà. "També nosaltres vivim un moment de grans transformacions i d'una certa inestabilitat política, geològica, tecnològica i ambiental. I en moments així recuperar figures com la de Cerdà en especialment útil, en la doble condició de teòric i pràctic amb què el definia l'arquitecte Solà-Morales, que deia que la Teoria general de la urbanització col·loca Cerdà entre els grans pensadors de la urbanització i teòrics de la ciutat, per davant d'anglesos, alemanys i francesos", explica Calvet.
"Cerdà és el científic social més important del segle XIX, perquè tenia una visió holística. Al segle XX ens vam especialitzar, però ara tornem a tenir visions holístiques", subratlla Francesc Magrinyà, professor d’urbanisme i autor del llibre Teoria Cerdà. La revolució urbana i industrial, publicat per la UPC. "Cerdà té uns principis molt senzills: l'origen de la urbanització és l'habitatge. Ara descobrim que l'habitatge és un gran problema, perquè durant 30 anys o 40 anys hem parlat d'espai públic i d'equipaments però ens hem oblidat de l'habitatge –diu Magrinyà–. Si no s'ha resolt bé l'habitatge no s'ha resolt bé la urbanització, i també és molt important que la urbanització pensi en l'agrupació de gent amb serveis i equipaments. El repte que tenim avui és quins són els equipaments i els serveis que ens hem de dotar per a la comunitat al segle XXI a la societat de la informació".
Una altra de les activitats acadèmiques serà el Seminari Cerdà al CCCB (16 i 17 de novembre). Aquesta trobada reunirà experts i professionals de diferents disciplines per reflexionar sobre el paper de les ciutats davant de qüestions com el canvi climàtic, la transició energètica i la digitalització. I, d'altra banda, la commemoració també inclourà activitats divulgatives com un pòdcast amb una dotzena d’episodis dedicats al seu pensament i a la seva vigència actual.
L’Any Cerdà l'impulsen el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, l’Ajuntament de Barcelona, el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Centelles i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.