Jardins, places i habitatges: revitalitzar un barri vell pensant en la gent

OlotLa transformació arquitectònica del nucli antic d'Olot és imparable. "Hi havia hagut tants plans que els veïns estaven cansats i volien acció", afirma l'arquitecte Eduard Callís, el fundador juntament amb Guillem Moliner de l'estudi Un Parell d'Arquitectes. Aquest estudi és el responsable d'una gran actuació recent, el Pla de places i placetes d'Olot. Aquest dissabte, Callís ha fet de guia per aquestes obres al públic d'una visita organitzada per l'Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El més recent d'aquests treballs són els Jardins de la Muralla, fruit d'injectar vida a "una mena d'espai buit" sorgit de l'enderroc d'un bloc d'habitatges fa uns vint anys. "Només hi havia dues files de plàtans i una esplanada, i als veïns els interessava molt transformar el lloc en un jardí, i que aquest jardí connectés la ciutat amb el riu", diu l'arquitecte. La inauguració està prevista per al 8 de maig.

Un Parell d'Arquitectes acostumen a fer de la necessitat virtut, i Callís va explicant les novetats que han introduït amb materials extrets de la mateixa obra o del magatzem de la brigada municipal, entre els quals hi ha un camí fet amb unes lloses de formigó que abans formaven una vorera, uns bancs i uns jocs que van canviar de lloc. A més, la seva visió de l'arquitectura és profundament social: "Vam voler crear la possibilitat de crear vincles entre els veïns, molts dels quals són d'origen estranger. Entre ells es coneixen per col·lectius, però no entre ells en l'àmbit personal, així que vam col·laborar amb el coreògraf Tomeu Vergès i Elena Masanas, que és acompanyant de processos comunitaris i de canvi organitzatiu en el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa". Així, els veïns van portar un objecte evocador de la seva relació amb el lloc del qual es va fer una versió amb llautó que els paletes van aplicar en diferents punts del recorregut, en un acte que també va ser un reconeixement als paletes. "Va ser molt especial, va acabar amb set minuts d'aplaudiments, i els veïns i els paletes saltant mentre s'abraçaven", afegeix Callís.

Una de les premisses del Pla de places i placetes és reconèixer la idiosincràsia de cada plaça. "Es tracta d'entendre que l'espai públic també són les plantes baixes, els habitatges, el que passa darrere les façanes, i donar valor al patrimoni, tot i que de vegades no es consideri patrimoni", diu Callís. "Els equips sempre han estat molt transversals i multidisciplinaris –explica Gerard Moliner–. En totes les places també hem treballat amb Quim Domene, que és artista, i en cada projecte s'han incorporat a l'equip altres tècnics".

Abans dels Jardins de la Muralla, Un Parell d'Arquitectes van enllestir la rehabilitació de la plaça Major, que torna a lluir amb tots els seus colors. "És una rehabilitació que va més enllà, és integral –adverteix Callís–. S'han restaurat els balcons, s'han tret aparells d'aire condicionat i s'han unificat persianes". La pintura s'ha emportat el 30% del pressupost, i la resta va estar dedicat a combatre patologies constructives dels exteriors. "Vam rebre l'encàrrec de canviar el paviment, però vam arribar a la conclusió que al preu que sortia el projecte, amb aquell mateix import en subvencions, es podia transformar molt més la plaça i posar molt més en valor el seu caràcter que no pas intervenint el terra, on vam canviar les lloses i vam treure les jardineres –explica Callís–. Això també ho van incentivar molt els veïns, perquè, tot i que són projectes d'espai públic, en realitat treballem més els marges, perquè érem molt conscients que aquesta era la parcel·la que hem pogut treballar. Però el Barri Vell necessita intervencions amb més profunditat que no pas canviar un paviment o posar un banc o un fanal".

I un altre dels seus treballs més emblemàtics és Can Sau, una "escenografia d'urgència" amb la qual van dignificar una mitgera. "Es tractava de transformar un solar en una plaça, una mitgera en una façana, i amb aquesta façana vam recuperar la memòria dels artesans que havien treballat en aquest barri", diu Callís. I Bon dia, Carme!, les intervencions amb les quals van revitalitzar les plantes baixes i l'entorn de la plaça del Carme. "Tenir una mirada de la transformació general –diu Callís–. No hem tingut un gran pressupost, i ens hem focalitzat on crèiem que les problemàtiques eren més urgents. Hem aprofitat cada lloc, però a la vegada era com una manera de pensar la ciutat des del punt de vista del mentrestant. En comptes d'estar planificant la ciutat amb grans projectes urbanístics amb grans dotacions de pressupostos, hem dignificat els espais amb el que tenim, pensant en els recursos i donant-li la volta al que hi ha", diu Moliner.

Recuperar uns 300 habitatges buits al nucli antic

A més de la feina d'Un Parell d'Arquitectes, l'arquitecta Itziar González lidera el Projecte de Regeneració del Nucli Antic. "Ens vam adonar que amb el Pla de places i placetes d'Olot no n'hi havia prou, perquè el nucli antic, a més de vell, anava perdent població, per la tipologia de pisos i la tipologia de carrers", afirma Josep Quintana, comissionat del Projecte de Regeneració del Nucli Antic. "És un petit eixample tardomedieval, on la disposició i la distribució dels pisos gairebé no en permet la rehabilitació per si sols", diu Quintana. Per això, l'actuació, que té un pressupost d'uns 25 milions d'euros en els pròxims cinc anys, està plantejada per "illes" perquè sigui possible dignificar els habitatges amb actuacions com la instal·lació d'ascensors i l'obertura de celoberts. "El principal problema de l'habitatge al centre d'Olot no és l'especulació, sinó que hi ha gent que no podia fer la inversió mínima o que l'edifici no ho permetia", diu Quintana. Al centre d'Olot hi ha més de 500 pisos buits. "Hi ha demanda de gent que vol venir al centre, molta gent gran que viu als afores d'Olot, que és una ciutat molt extensa, i voldria tornar a viure al centre, per un tema de mobilitat". Quinze dels vint-i-cinc milions del pressupost els aporta la Generalitat, perquè el Projecte de Regeneració del Nucli Antic va rebre la millor puntuació de la vuitantena de projectes que es van presentar a la convocatòria del Pla de barris i viles 2025-2029 de la Generalitat. Per tirar endavant el projecte i conèixer la ciutat amb profunditat, Itziar González es va traslladar a Olot fa uns dos anys. "Vam apostar-ho per fer-ho des de dins, amb la gent i els tècnics i els científics d'Olot, ho hem fet molt km 0", afirma l'arquitecta.

Més concretament, està previst que l'adjudicació de la regeneració de les primeres illes es pugui fer enguany, amb uns 300 habitatges. El projecte d'Itziar González inclou vuit illes o àrees de rehabilitació edificatòria (ARE). És en aquest àmbit on hi ha els edificis més vells i el parc d'habitatge té dèficits, amb problemes "d'habitabilitat, infrahabitatge, deficiències estructurals, d'accessibilitat i d'eficiència energètica". L'Ajuntament, a través del Pla de barris, finançarà els estudis necessaris i acompanyarà els propietaris per crear les comunitats de béns i, després, hauran de fer la inversió per fer les obres. Els propietaris que no vulguin fer la inversió podran vendre l'immoble, però el consistori es reserva el dret de tanteig i retracte.