El polèmic projecte de convertir el teatre de les Llars Mundet en despatxos

BarcelonaUna idea de consens entre els arquitectes és que la millor manera de conservar un edifici al llarg dels temps és mantenir-lo en ús. I si l'ús no canvia gaire, és probable que l'edifici no hagi d'experimentar transformacions radicals. En el cas del complex de les Llars Mundet, propietat de la Diputació de Barcelona i cedit a la Universitat de Barcelona (UB), ha estat així amb les intervencions que hi van fer Francesc Labastida i Manuel Ribas Piera als anys 90. Però ara el projecte de la UB d'instal·lar el Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN) dins l'antic teatre ha aixecat suspicàcies.

Actualment, el projecte està en fase de concurs i està previst que el guanyador es faci públic al setembre. En una carta publicada per l'associació Arquitectes per l'Arquitectura, l'arquitecte Jaume Ratera es mostra molt crític amb la decisió de la Diputació i la UB i explica la seva postura recollint unes reflexions dels arquitectes Ignacio Paricio i Xavier Sust recollides pel crític Xavier Monteys sobre la flexibilitat i la rigidesa dels espais representada per una capsa de puros, que pot tenir usos diversos, i l'estoig d'un compàs, dissenyat per a una funció específica i sense marge per a uns altres usos. "L’objectiu del concurs és fer entrar amb calçador un extens, esmicolat i complex programa funcional per ubicar les dependències del projecte del BCAN en un edifici singular i amb un ús específic de teatre", lamenta Ratera.

La sala, que té capacitat per a unes 1.300 persones, va quedar en desús als anys 90 i des d'aleshores s'ha anat deteriorant. Ratera tem que el futur projecte pugui afectar les pintures de Josep Guinovart, un mosaic d'Armand Olivé que hi ha al vestíbul del teatre i el revestiment ceràmic de la grada. Algunes de les últimes imatges les va publicar el periodista Xavi Casinos el 2020 a La Vanguardia, on es podia veure el mal estat de la boca de l'escenari i les tribunes laterals. L'ARA ha demanat accedir a l'interior del teatre on hi havia el pati de butaques, però la UB no ho ha autoritzat.

"Hem trencat l’estoig per fer una caixa esperpèntica —diu Ratera— i això comporta la pèrdua patrimonial tant de l’edifici com de les seves obres d’art, que són inherents i indissolubles als seus espais". "Al meu entendre, els promotors del concurs —afegeix—, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona, haurien d’adaptar o fer una caixa en un lloc més idoni i respectuós. La Diputació ha de ser sens dubte, tal com ha manifestat en diversos fòrums, la garant per mantenir i conservar el patrimoni, buscar noves formes d’assegurar-ne el futur i alhora no trair la memòria del que va ser un dels seus il·lustres arquitectes, Manuel Baldrich".

Inicialment, davant el teatre hi havia la residència de les nenes. Baldrich va aprofitar el fort pendent natural del terreny per construir-hi el pati de butaques. Així, l'accés queda per la part superior, al mateix nivell que la plaça central del complex. En un treball acadèmic, l'arquitecte Antoni Garcés Terme recull l'excepcionalitat de les Llars Mundet i recorda que hi ha pocs estudis recents sobre Baldric i el fet que encara no se li hagi fet justícia. "El projecte de les Llars Mundet suposa una excepció dins el panorama arquitectònic del seu moment i dins l'obra del seu arquitecte; a la dècada dels cinquanta a Barcelona s'estaven construint tot un seguit d'operacions de grans dimensions per suplir la falta d'habitatge a la ciutat", afirma Garcés. "Aquests nous barris, com per exemple Montbau —afegeix—, es formalitzaven seguint els criteris moderns encapçalats per les idees de Le Corbusier i del Team 10, però al projecte de les Llars Mundet Baldrich es desmarca d'aquest corrent i va a buscar uns referents una mica diferents per donar un caràcter menys urbà i més amable a la nova casa de la Caritat, tenint en compte la situació d'orfandat o abandonament dels seus usuaris".

L'antic teatre de les Llars Mundet acollia les activitats d'esbarjo de l'orfenat i més endavant va ser un dels cinemes més grans de Barcelona. Per la seva bona acústica, s'hi van fer enregistraments de música clàssica i va quedar en desús als anys 90. Patrimonialment, el complex de les Llars Mundet no està catalogat. La iniciativa d'instal·lar el BCAN dins el teatre va sorgir fa alguns anys i està pendent de la recepció d'uns fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) imprescindibles per executar-lo.

Segons les bases del concurs arquitectònic, una de les raons per instal·lar els despatxos dins el teatre és "l'obsolescència de la gran sala". A més, està previst que les obres també incloguin l’administració del Campus Mundet i un auditori "dimensionat" per a les necessitats del campus, expliquen fonts de la UB a l'ARA. "Un teatre de 1.300 places avui en dia no és viable ni necessari en aquell emplaçament —afirmen les mateixes fons—. Els elements decoratius artístics del teatre estan en bon estat. Els plecs del concurs estableixen que s’han de respectar i conservar en el seu lloc o en el mateix equipament a projectar". I, sobretot, destaquen el valor social del futur centre: "El BCAN comportarà una millora inqüestionable per al bé comú i la societat. Ha de ser el futur motor de recerca, desenvolupament i innovació a l'àmbit de la neurociència aplicada a la salut".

El desafiament d'encabir tots els usos en l'edifici existent

Pel que fa a la superfície prevista de la reforma, segons les bases del concurs hi ha uns 2.496 m² corresponents a la U perimetral que envolta la gran sala, i la transformació de l’interior de la sala pot generar uns 2.790 m² de superfície construïda. El total de les dependències que els arquitectes han d'encabir-hi és de 3.227 m², perquè l'objectiu de la UB és que l'afectació exterior de l'edifici sigui mínima o nul·la. El programa és molt ambiciós i, segons Ratera, pot ser que el futur BCAN desbordi l'edifici: inclou uns 120 espais diferents, entre els quals hi ha una sala d'actes per a 300 persones, 30 despatxos comuns i 15 individuals, sales de cognició, de comportament d'interacció social, una unitat de neuroimatge, un laboratori d'estimulació transcranial no invasiva i una unitat de neuroimatge MEG, amb els serveis associats a tots ells. "El projecte de Baldrich és el conjunt. Les Llars Mundet s'han d'entendre com un conjunt d'edificis solidaris entre ells", adverteix aquest arquitecte. "L’actual iniciativa no suposa cap increment d’edificabilitat sobre l’aprovada prèviament. De fet, urbanísticament es podria ampliar el volum, però precisament el concurs descarta aquesta opció", subratlla la universitat.

Per què es va deixar fer malbé la sala?

El deteriorament de la sala ha aparegut a la premsa en diverses ocasions. Després de l'article de Casinos, la periodista Maria Eugenia Ibáñez va abordar-lo fa dos anys al digital Carrer, publicat per la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona. En el seu article, Ibáñez culpava de la degradació de la sala a l'"incompliment" dels acords que havien signat la Diputació de Barcelona i la UB sobre el complex. "Els convenis que a partir del 1987 van signar la Diputació i la UB van ser, en teoria, modèlics en la protecció del recinte de Mundet", deia la periodista. Això vol dir que aquests acords obliguen la UB a conservar els edificis i fer-hi tasques de manteniment "durant un període igual a la durada dels pactes, actualitzat cada sis anys". "El compliment d’aquestes obligacions ha de ser verificat cada tres anys pel servei de construccions civils de la Diputació i el resultat s’ha de posar en coneixement dels màxims responsables de les dues corporacions. El cost de les obres correspon a la UB, però la Diputació pot actuar subsidiàriament si el manteniment no es duu a terme. La sala d’actes mereix un tracte especial als convenis, que continuen vigents", adverteix.

Ibáñez apunta que aquests acords preveuen que si la UB genera beneficis amb l'ús dels edificis, n'ha de donar el 50% a la Diputació. "Però aquesta possibilitat no s’ha donat perquè la universitat no va utilitzar ni va llogar mai la sala, ni tampoc la va restaurar, i la Diputació ni va exigir ni va assumir les obres per frenar el progressiu deteriorament del teatre, la qual cosa permet deduir que l’estat actual del que va ser el modèlic teatre de Mundet és el resultat de l’incompliment dels compromisos assumits per les dues entitats", lamentava. La UB nega que l'acord amb la Diputació inclogués aquestes clàusules i, en canvi, sí unes altres: "A la Universitat de Barcelona no li consta la formalització de cap compromís de mantenir la sala del teatre i, per tant, no ens consta cap incompliment. El conveni vigent preveu el següent: aquest edifici té associada una edificabilitat pendent que la UB podrà desenvolupar d’acord amb la Diputació de Barcelona. Amb aquest efecte es constituirà una comissió de treball entre les dues institucions que estudiarà la distribució d’aquesta edificabilitat".

"No té sentit desfer aquest auditori", subratlla Ibáñez a l'ARA, i proposa donar-li un nou ús. "És un auditori com en queden pocs -adverteix-, en tres barris que no tenen una sala d'actes, o que la tenen molt petita: Montbau, Vall d'Hebron i Font del Gos. El teatre de les Llars Mundet és un equipament que sempre ha sigut públic. No es poden construir els laboratoris en una altra ubicació, i que el teatre serveix per cobrir el dèficit d'equipament d'aquests barris?".

En el terreny institucional, el projecte del BCAN el lidera la UB i compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a més del suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. L'any passat la Diputació de Barcelona i la UB van establir un conveni perquè la Diputació subvencioni el projecte amb 978.000 euros (300.000 enguany i 678.000 el 2026), que se sumen al milió d'euros que la direcció general de recerca de la Generalitat va fer el 2023.